El dolor és un símptoma freqüent en alguns tipus de càncer, sobretot amb la malaltia avançada. A més a més és incapacitant, afecta a l’estat d’ànim i es converteix en una de les principals pors relacionades amb la malaltia. Per això el control del dolor en pacients amb càncer és -i ha de ser- una prioritat. Aquest article parla del maneig del dolor en càncer.

Maneig del dolor en càncer - Psicooncologia

El significat del dolor

Tothom ha experimentat dolor a la seva vida. Ja sigui per un cop, un braç trencat, o un queixal en mal estat. El dolor té una clara funció adaptativa: ens avisa que alguna part del cos ha patit un dany o una lesió, i ens empeny a solucionar-ho.

Quan es tracta d’un dolor agut (que dura només una estona o uns dies), probablement no li donarem més importància. Davant d’un mal de queixal, anem al dentista i ho solucionem. Si ens trenquem un braç s’enguixa i el dolor desapareix -de vegades amb l’ajuda de calmants-, etc.

Però el dolor crònic (el que dura més de 6 mesos, de manera contínua o intermitent) té un significat diferent: davant d’ell tenim la sensació que no podem fer res per evitar-ho. Que no ho podem controlar. Per això se li suma un component emocional, en forma de preocupació. En afegir aquesta preocupació el dolor es converteix en patiment.

Home amb dolor per càncerA més a més amb el càncer passa una altra cosa: l’aparició d’un dolor “nou” es pot interpretar com un agreujament de la malaltia. No sempre té aquest significat, però és normal que pensem que el càncer avança a mesura que notem més dolor. És important distingir-ho d’altres formes de dolor, com la migranya, que ve per episodis i se’n va: la persona sap que és part de la malaltia i no ho interpreta com un signe d’empitjorament. En el càncer, sí que és habitual fer aquesta interpretació.

Per tot això el maneig del dolor en càncer es converteix en una prioritat: la resta de preocupacions passen a un segon terme i el dolor és el primer que volem atendre. Afortunadament els metges ho saben, i fan el que poden per alleujar-lo.

Com s’avalua el dolor en els pacients oncològics

Tan important com calmar el dolor és descriure’l, perquè el metge pugui saber quin tractament donar a cada moment. El dolor pot canviar d’un dia a un altre i, fins i tot, pot canviar dins d’un mateix dia. Per això és important avaluar-ne dues característiques: la intensitat i la forma.

La intensitat del dolor s’avalua amb un instrument anomenat Escala Visual Analògica (EVA), que té un aspecte semblant a aquest:

Escala visual analògica per a avaluar el dolor

L’EVA és com un termòmetre en què el pacient pot indicar fins a quin punt li fa mal, des de “Gens de dolor” fins a “Dolor màxim”. Mesurar la intensitat del dolor abans i després del tractament és una bona manera de saber si aquest ha estat eficaç. Per exemple, si en començar tinc una intensitat de dolor de 7 (intens) i després del tractament el dolor és de 3 (moderat), vol dir que el tractament ha reduït el dolor.

Per al maneig del dolor en càncer, aquest també es pot descriure segons la forma de notar-lo: És un dolor punxant? Es nota com cops de martell? O és, més aviat, persistent? Descriure el dolor d’aquesta manera ajuda a saber-ne l’origen, i a administrar el tractament més adequat. Igual que l’extensió del dolor: no és el mateix que faci mal una part del cos que tenir un dolor més estès.

El maneig del dolor en càncer

L’alleujament del dolor rep el nom d’analgèsia. Els medicaments més bàsics per calmar el dolor són l’ibuprofèn i el paracetamol. La dosi dependrà de la intensitat del dolor, però sempre ha d’estar controlada per un metge.

Per dolors més intensos existeixen els opiacis, que poden ser suaus (com la codeïna o el tramadol) o forts, com la morfina o l’oxicodona. Aquests medicaments només es poden adquirir amb recepta, i estan molt controlats per evitar-ne un ús inadequat.

Analgèsia del dolor en pacients oncològicsSi amb aquest maneig del dolor en càncer no és suficient es pot operar al pacient per intervenir les vies que envien els senyals doloroses al cervell. Aquestes tècniques es fan servir en molt poques ocasions, pels seus costos i efectes secundaris. També es pot donar quimioteràpia o radioteràpia per alleujar el dolor.

És possible que el metge hagi receptat una pauta combinada d’aquests medicaments (per exemple, pegats de morfina per canviar-se cada 8 hores, i algun analgèsic “de rescat” per si en algun moment la morfina no fos suficient). És molt important seguir les indicacions del metge, i fer cada presa quan toca, encara que en aquest moment no tinguem dolor. No hi ha motiu per suportar el dolor si aquest ens deteriora la qualitat de vida.

La morfina i altres opiacis poden provocar tolerància. Això vol dir que cada vegada cal una major quantitat de medicament per aconseguir el mateix efecte. En altres paraules, la dosi que avui és eficaç, pot ser insuficient d’aquí a unes setmanes si se segueix prenent. Forma part del medicament, i és normal que passi. El metge ja ho sabrà, i valorarà quin recomanació donar a cada pacient.

Suport psicològic en el tractament del dolor

A més a més d’aquestes tècniques de maneig del dolor en càncer n’hi ha d’altres des de la psicologia que, quan s’ajunten amb les primeres, n’augmenten l’eficàcia. No són analgèsiques per si mateixes, però potencien el seu efecte. Dos exemples d’aquestes tècniques són la relaxació i la distracció.

La distracció consisteix a desviar el pensament perquè no estigui centrat en el dolor. Quan ens concentrem en el dolor que sentim, el notem amb més intensitat; per tant, distreure ajudarà a sentir-lo menys. La distracció no consisteix, simplement, en “no pensar en el dolor“. El que funciona és substituir el pensament que volem eliminar per un altre. La ment no pot estar en blanc. Si intentem deixar la ment en blanc, ens vindrà algun pensament al cap. Però tampoc pot haver-hi dos pensaments alhora. Per aquest motiu, posar un pensament nou al cap, substituirà el del dolor. Ho pots practicar tu mateix/a:

Quan tinguis dolor, o estiguis pensant en alguna cosa que et preocupa i vulguis deixar de sentir-se malament, pensa en qualsevol cosa que et resulti més agradable: un record familiar, unes vacances, etc. Pots seure en una butaca, tancar els ulls i visualitzar una platja deserta, de sorra blanca i aigua cristal·lina. Amb palmeres, en un ambient de silenci. Fins i tot pots imaginar el so de les onades anant i venint de la platja. I l’olor de aigua salada. I romandre així uns minuts, concentrant-te en el que visualitzes.

Relaxació per al dolor en pacients amb càncer

La relaxació és un procediment semblant, encara que una mica més complex. Es pot practicar així:

  1. Busca un lloc a casa on no hi hagi massa soroll. Demana a la teva família que no et molesti durant una estona.
  2. Jeu o estira’t i descorda’t qualsevol cosa que et pugui apretar: el rellotge, el cinturó, les ulleres, etc.
  3. Tanca els ulls. Agafa l’aire pel nas i deixa’l anar també pel nas. Fes les respiracions tan llargues com sigui possible. Retén l’aire als teus pulmons uns 5 segons abans de expulsar-lo. Respira inflant primer la panxa, després la part baixa dels pulmons i, finalment, la part superior.
  4. Concentra’t en la sensació de l’aire, entrant fred al nas i sortint-ne calent.
  5. Comença a relaxar els peus i els turmells, com si fossin de fusta. Puja per les cames, els genolls i les cuixes.
  6. Relaxa l’abdomen i el tronc. Segueix relaxant espatlles, braços, colzes, mans i dits. Finalment relaxa el coll i el cap.
  7. Roman així uns minuts, gaudint d’aquesta sensació. Respira molt lentament i amb els ulls tancats.
  8. Passats uns minuts comença a moure’t lentament. Aixeca’t poc a poc: si ho fas de cop i volta et podries marejar.

Tant la distracció com la relaxació no se solen aconseguir a la primera, però això no vol dir que tu no ho puguis fer. Cal una certa pràctica per aconseguir-ho. Si et vols relaxar sense quedar-te adormit/da, procura fer-ho en algun moment del dia en què no tinguis son.

També et pot interessar: 10 beneficis de l’ajuda psicològica a pacients de càncer

La sedació pal·liativa

La analgèsia la distingim de la sedació per la seva intensitat i pels seu objectiu. Quan una persona necessita sedació és quan el dolor físic i/o psicològic es fan tan intensos que no responen al tractament habitual. En aquest cas la dosi que s’administra és superior, i va en augment. La persona s’arriba a adormir i roman així mentre dura l’efecte del sedant.

De vegades -però no sempre- la sedació és l’opció escollida quan el càncer està avançat, de manera que el tractament ja no pretén ser curatiu. La sedació és una forma més profunda d’alleujament, amb la característica que el pacient no està conscient. Pot romandre així fins que mor. Sense cap tipus de dolor ni patiment.

Prendre aquesta decisió és molt difícil per al pacient, per a la família i per a l’equip mèdic. Abans d’aquest punt, la situació de la persona serà avaluada per un comitè expert en el qual hi ha metges, infermeres, especialistes en cures pal·liatives, psicòlegs i treballadors socials. La família n’està degudament informada i, per descomptat, se la convida a prendre, també, les decisions.


Moltes gràcies per llegir aquest article. Si creus que pot ser útil per a una altra persona, comparteix-lo! I si vols deixar un comentari o pregunta, pots fer-ho i et respondré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada