Internet ha posat a l’abast de tothom informació molt abundant sobre el càncer. Moltes persones hi entren per consultar estadístiques sobre el diagnòstic, el pronòstic i la superació. Però una mateixa informació pot ser útil per a algunes persones i no ser-ne per a unes altres. Val la pena explicar com s’interpreten les estadístiques del càncer i recordar, com sempre, que la informació més vàlida és la que proporciona l’oncòleg.
Les estadístiques del càncer
En les estadístiques del càncer les dades que més s’utilitzen són la prevalença i la incidència. La prevalença és el número de persones afectades per la malaltia en un moment determinat. Inclou totes les persones que estan vives; tant les que reben tractament com les que ja s’han curat. La incidència és la quantitat de persones que reben el diagnòstic en un període de temps (el que s’anomena “nous casos”).
Per exemple, a l’estat espanyol la prevalença del càncer a un any corresponent a l’any 2018 va ser de 209.643 persones (font: GLOBOCAN). Durant el mateix període la incidència va ser de 270.363 persones (font: GLOBOCAN). És a dir, al llarg del 2018 es van diagnosticar aquesta quantitat de tumors: cal tenir en compte que una mateixa persona pot tenir més d’un tumor. La prevalença es relaciona amb la mortalitat, que és una altra dada que sovint es vol conèixer. En el cas del 2018, van morir de càncer 113.584 persones a Espanya (font: GLOBOCAN). Per tant la “supervivència” al càncer va ser de prop del 46%. Totes aquestes dades són estimacions.
L’estadística de supervivència del càncer és poc informativa
Són molts els pacients que m’expliquen que busquen informació sobre el seu pronòstic a internet. El pronòstic ve a ser la previsió de fins a quin punt el tractament serà eficaç. El que passa és que la informació que hi ha a internet és molt general: Es refereix a poblacions i no a persones. Posem un exemple concret: Segons l’Associaciació Americana d’Oncologia Clínica (ASCO) la supervivència global a 5 anys del càncer colo-rectal (persones amb la malaltia que continuen vives 5 anys després del diagnòstic) és del 64%. Aquesta dada és comparable a les de la majoria de països europeus.
Per què és una dada poc informativa? D’una banda, perquè la supervivència depèn del moment en que es diagnostica la malaltia. De l’altra, perquè també depèn d’altres elements, com l’edat, l’eficàcia del tractament o la presència d’altres malalties. I, sobretot, perquè totes aquestes xifres es refereixen a mitjanes: La xifra de supervivència global del 64% s’ha obtingut d’una mitjana de milers de pacients. Però la persona que consulta la informació no té manera de saber si pertany a aquest 64%, o si pertany al 36% restant.
La informació sobre el càncer ha de ser útil
Aquesta incertesa es manifesta encara més en pacients amb càncer al final de vida, que volen saber “quant temps els queda”. No tothom ho vol saber en aquesta situació, però les persones que demanen aquesta informació, ho solen fer a través del metge o per internet. L’obstacle és el mateix que abans: Qualsevol interval de temps que es doni és una mitjana obtinguda de molts pacients.
Si una persona s’informa i veu que per a la seva malaltia i el seu estadi té un pronòstic de 6 mesos, probablement aquesta informació no li és massa útil. Alguns dels pacients dels quals s’ha obtingut la mitjana poden haver viscut 1 mes; d’altres 6 mesos i d’altres 4 anys. A més a més el pronòstic d’un pacient es pot moure, i passar a ser més curt si deixa el tractament. Finalment, no és el mateix viure un temps amb una bona qualitat de vida que fer-ho amb grans limitacions.
Això no vol dir que el metge s’equivoqui, ni que menteixi, ni que no hagi d’informar sobre això. Els metges donen les dades de les quals disposen.
Recordo les paraules d’una pacient que vaig estar veient fa uns anys:
“M’han donat diferents terminis fins a 3 vegades, i sempre els he superat. Ara sóc jo la que noto que em queda poc temps”.
És una mala idea informar-se sobre les estadístiques del càncer?
Per tot això diem que la informació sobre les estadístiques del càncer ha de ser útil. No és una mala idea informar-se’n i no pretenc desanimar les persones de fer-ho. Però convé tenir en compte tres aspectes:
- Relativitzar la informació: No prendre’s un percentatge o un termini com un resultat tancat, universal i invariable. Tenir en compte que és el resultat d’una fórmula matemàtica i que s’aplica a grups de persones i no a individus.
- Preguntar-nos “Per què ho vull saber?“. És a dir, què en farem d’aquesta informació. No per decidir si renunciem a buscar-ho, sinó per trobar la millor manera de buscar-ho. La informació pot causar dolor si representa una mala notícia. Per això hauria de ser una eina i no un recurs a utilitzar “perquè sí”.
- La informació més útil i més fiable sobre estadístiques del càncer i sobre qualsevol altre aspecte de la malaltia sempre és la que proporciona l’oncòleg. També li podem demanar que ens orienti sobre pàgines web amb informació de qualitat. Però en primera instància, l’oncòleg és l’expert en la matèria i qui millor ens podrà resoldre els dubtes.
T’ha agradat aquest article? Deixa un comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris