El passat 24 de desembre va morir Jimmie Holland, considerada la fundadora de la Psicooncologia. És gràcies a aquesta psiquiatra que es va obrir el camí de la Psicologia com a eina útil per a les persones amb càncer i els seus familiars. Aquest article és per fer-li un petit homenatge.

Homenatge a Jimmie Holland - Psicologia en Càncer

Jimmie Holland (Foto: Memorial Sloan Kettering Cancer Center)

Biografia de Jimmie Holland

Jimmie C. Holland va néixer a Texas l’any 1928. Es va graduar en Medicina al Babylor College of Medicine de Texas el 1952 i va obtenir l’especialitat en Psiquiatria el 1966. Entre 1977 i 1996 va dirigir el Departament de Psiquiatria del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, un dels centres d’oncologia de referència mundial. Allà hi va posar en marxa el primer programa de Psicooncologia, per la qual cosa se la considera pionera d’aquesta especialitat. També hi va desenvolupar programes de recerca i de formació per a professionals. I el 1998 va dirigir l’edició del primer manual de psicooncologia.

Jimmie Holland també va fundar l’Associació Americana d’Oncologia Psicosocial (APOS, per les seves sigles en anglès) i l’Associació Internacional de Psicooncologia (IPOS, per les seves sigles en anglès). Va ser co-editora en cap de la revista Psychooncology i va aconseguir que la recerca en aspectes psicosocials i conductuals del càncer entrés a l’agenda de la Societat Americana d’Oncologia. Aquesta societat la va premiar el 1994 amb la Medalla d’Honor de Recerca Clínica.

L’interès de Jimmie Holland per la psicooncologia

Homenatge a Jimmie HollandJimmie Holland estava casada amb James F. Holland, oncòleg de referència en el desenvolupament de la quimioteràpia com a tractament del càncer. A partir de les converses entre ells dos sobre el poc que se sabia de l’experiència emocional de les persones amb càncer -i del poc interès que despertava en la comunitat mèdica-, Jimmie Holland va començar a interessar-se en com se senten les persones que tenen aquesta malaltia.

La tradició de la psicooncologia és bastant curta. Fins que la supervivència no va començar a augmentar, el càncer s’associava a la mort. Per tant la prioritat durant el tractament -molt agressiu- era la cura. I, com que pràcticament totes les persones morien, ningú es preocupava pel “després”. Però quan els tractaments es van començar a fer més eficaços i més tolerables es va començar a valorar la qualitat de vida, tant durant la malaltia com posteriorment. En aquest punt és on Jimmie Holland va obrir el camí.

Holland també va qüestionar la “normalitat” de la depressió”. Allà on es considerava normal que una persona amb càncer estigués deprimida, ella va dir que aquesta depressió es podia tractar per convertir-la en una tristesa més suportable. En aquella mateixa època també es considerava normal que a una persona que es queixés d’haver perdut la funció sexual el seu metge li digués “Hauries d’estar content d’estar viu“. Una situació ben diferent a l’actual, en que considerem prioritari recuperar la qualitat de vida.

El llegat de Jimmie Holland

Més enllà de posar en marxa la psicooncologia com a especialitat professional, Jimmie Holland va haver de construir des de zero un seguit de tècniques d’avaluació i tractament. I amb la dificultat afegida de ser una dona, en una professió científica dominada àmpliament pels homes. Holland va desenvolupar mètodes de diagnòstic i tractament de persones amb càncer i amb problemes de salut mental i va estudiar com les diferents teràpies oncològiques afectaven la qualitat de vida. També va estudiar com els psicofàrmacs poden interferir amb la quimioteràpia.

El llegat de Jimmie Holland - Psicologia en Càncer

Va determinar que prop del 25% de persones amb càncer necessiten un psicooncòleg per fer front a l’impacte emocional, i que la majoria d’ells no demanen ajuda. I va investigar com el fet de tenir càncer a l’adolescència afectava l’autoimatge durant el procés i posteriorment. Una conclusió destacada del treball de Jimmie Holland és que el biaix optimista (la tendència de moltes persones a pensar que no els passarà res dolent a la vida) desapareix després de tenir càncer.

En un congrés professional a Madrid, l’any 2009, una senyora es va asseure a la taula on jo dinava i em va començar a explicar com havia canviat la ciutat des del primer cop que hi havia estat. Jo no la coneixia de res, però per la manera com parlàvem semblava que ens haguéssim tractat tota la vida. Quan es va aixecar i va marxar se’m va apropar una noia jove i em va dir “Fas cara de no saber qui és la senyora amb qui estaves parlant. És Jimmie Holland“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza Akismet tper reduir l'spam. Aprèn més de com es processen les dades dels teus comentaris.