Les notícies falses o fake news sobre el càncer són informacions no contrastades que s’escampen fàcilment a través de la xarxa, i que conviuen amb les notícies verídiques. Els creadors de fake news busquen la seva difusió per a crear estats d’ànim o estats d’opinió determinats, i poden posar en risc la salut de les persones amb càncer.
Per què es publiquen fake news sobre el càncer
El càncer és un conjunt de malalties que fan por. S’associen al patiment, als canvis d’imatge físic i a la mort (encara que cada cop es curen més pacients oncològics). Molta gent que ha estat diagnosticada de càncer, o creu que pot tenir aquest diagnòstic, ho viu amb angoixa i necessita buscar informació tranquil·litzadora. També passa quan la malaltia ha avançat, el metge comunica que no es pot curar, i el pacient comença a buscar alternatives.
Els creadors de notícies falses (fake news, en anglès) s’aprofiten d’aquesta necessitat i urgència, i ho fan bàsicament per dos motius:
- Per aconseguir audiència: Alguns mitjans de comunicació publiquen titulars grandiloqüents per a cridar l’atenció dels lectors. Per exemple “ALERTA! Si fas servir el microones tindràs càncer” (una informació falsa).
- Per a vendre algun producte o servei: Teràpies alternatives clarament ineficaces i, fins i tot, perilloses si fan que el pacient abandoni el tractament que sí que funciona. Els que treballen amb aquestes teràpies solen fer molts diners a costa de l’engany. I solen incorporar frases com “Allò que el teu metge sap però mai t’explicarà“.
El perill de les fake news sobre el càncer
Un dels mantres que més faig servir tant a aquest blog com amb els pacients que visito és aquest:
La informació correcta, útil i suficient és clau per a la presa de decisions en càncer.
Les fake news sobre el càncer provoquen l’efecte contrari a la informació: la desinformació. I la presa de decisions també se’n veu perjudicada.
Recordo una de les primeres pacients a la que vaig visitar en la meva pràctica en psicooncologia. Havia llegit un llibre on deia que l’únic tractament que necessitava per al càncer era la llum del sol. Que no calia ni tan sols menjar: amb la llum del sol n’hi havia prou, com a aliment i com a tractament. Per això havia decidit no tractar-se fins que, finalment, va ser la seva mare la que la va ajudar a convèncer-se de tornar a la teràpia útil.
Moltes notícies falses ens arriben per WhatsApp. Ens les envia algú de confiança i pensem “ell/a mai m’enganyaria” i per això les donem per vàlides. I segurament és cert que podem confiar en aquella persona, però és que ella també ha rebut el missatge per WhatsApp i, cap de les persones que l’ha compartit pot dir on ha començat. A més a més compartir un missatge per WhatsApp, Facebook, Twitter, Telegram, etc, és fàcil, ràpid i gratuït.
T’ha passat mai que t’arriba un mateix missatge diverses vegades a una mateixa xarxa social? Fins i tot, que és una mateixa persona qui la comparteix repetidament? Això vol dir que ni tan sols s’ha parat a comprovar si ja l’havia compartit. Ho fa compulsivament i, per tant, no s’ha preocupat de la seva veracitat.
Què solen dir les notícies falses en relació a les malalties oncològiques
Veiem moltes fake news sobre el càncer que parlen de les boles tradicionals: que el càncer es contagia, que es pot escampar a causa d’una biòpsia, que el tractament provoca més càncer, que es pot curar amb una actitud positiva, etc.
D’altres parlen de l’alimentació i l’estil de vida: Les propietats de la dieta alcalina (que no serveix per a res), que el sucre provoca càncer, que l’ús de sostenidors o de desodorant és perillós, etc.
Però també trobem notícies falses que no tenen cap mala intenció, i que tan sols estan mal (o insuficientment) explicades. Per exemple:
- “Pas de gegant en la cura del càncer“. El càncer és un conjunt de més de 200 malalties, i amb grans diferències entre elles. La cura s’ha de trobar per a cadascuna d’elles, una per una. No hi pot haver un tractament únic per a totes les malalties concològiques.
- “Descobreixen el gen responsable de la metàstasi“. En les metàstasis (l’extensió del càncer a altres parts del cos) hi intervenen molts gens i molts processos. I quan apareix una notícia d’aquest tipus cal mirar atentament si es refereix a un resultat preliminar o definitiu, si és amb humans o amb ratolins, i si obre la porta a dissenyar tractaments en el futur. De vegades el titular dóna a entendre que en poques setmanes es podran evitar totes les metàstasis, i això és una cosa que pot trigar dècades.
- “Si no vols tenir càncer has de…” Aquest titular és molt simplista. La probabilitat de tenir càncer va de 0 a 100. Mai és 0 i mai és 100. El risc per alguns tipus de càncer es pot reduir, però no eliminar-lo del tot.
Com detectar les fake news sobre el càncer
Com dèiem, les fake news sobre el càncer solen tenir titulars cridaners. De vegades, fins i tot, amb signes d’exclamació: “El teu metge no vol que ho sàpigues!!“. Busquen despertar-nos emocions com la ràbia, la indignació o la impotència, perquè això farà que les compartim amb mes intensitat.
També plantegen comparacions extremes, com si tot que el sabem fins ara del càncer fos mentida i ara arribéssin per a revelar-nos la veritat. Per exemple: “El càncer no existeix. L’han creat les farmacèutiques i no volen que es curi“. Bé, que el càncer sí que existeix, ho veiem cada dia. I és raonable pensar que qualsevol empresa que trobés un fàrmac per a curar alguns -o tots- els tipus de càncer, davant de la demanda que tindria, el que més l’interessaria és vendre’l.
Les notícies falses també tenen missatges com “Comparteix-ho, que ho sàpiga tothom!” Sembla que la persona que l’ha creat ens demani un favor personal: la seva vanitat estarà més satisfeta si veuen el missatge 500 persones que si el veuen 50. Però el fet no canviarà per més gent que el vegi.
Per contra, les notícies fiables sobre el càncer provenen de mitjans de comunicació coneguts i solvents i es refereixen a experts en càncer que tenen noms i cognoms, i que podem seguir. És a dir, podem anar a buscar-ne la font original.
Si ens arriba una notícia sobre un descobriment fet a l’Hospital de la Vall d’Hebron (per posar un exemple), podem anar a buscar la secció de notícies d’aquest centre per a veure si diu el mateix.
És important que siguem crítics amb el que rebem, anem a buscar les fonts oficials i reflexionem sobre com ajudem exactament a la persona a qui l’enviem pel fet d’enviar-li.
RECURS: “Salud sin bulos“, periodistes que desmenteixen les informacions falses relacionades amb el càncer.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Comments (0)