La llista de beneficis de l’exercici físic és molt llarga, tant si es tenen malalties cròniques com si no. Però a més a més l’exercici físic en càncer ajuda a reduir la fatiga i a mantenir la mobilitat, facilita el descans, tonifica els músculs, enforteix els ossos, amorteix els efectes de l’estrès sobre la salut i contribueix a millorar l’estat d’ànim. Per tant, amb un control mèdic i un programa adaptat a cada persona, esdevé un tractament més pel càncer.

Exercici físic en càncer - Psicologia en Càncer

Els beneficis de l’exercici físic

La llista de beneficis de l’exercici físic és molt llarga. Ja la vam veure en un article anterior. Però podem recordar els més importants, que són vàlids tant per a persones amb càncer com per a persones sense la malaltia.

  • A nivell mèdic la pràctica d’exercici ajuda a mantenir el pes a ratlla, manté la salut cardiovascular, redueix el risc de tenir malalties com la diabetis, fa augmentar la massa muscular, enforteix els ossos i redueix l’impacte de l’estrès sobre el cos.
  • A nivell psicològic facilita el descans, fa augmentar l’autoestima i redueix els símptomes d’ansietat, depressió i estrès.
  • A nivell social enforteix les relacions amb els altres, contribueix a augmentar la confiança i ensenya el treball cooperatiu i la resolució de conflictes.

“Un agent amb qualitats reductores de greixos, anti-hipertensives, inotròpiques positives, cronotròpiques negatives, vasodilatadores, diurètiques, anorexígenes, reductores del pes, catàrtiques, hipoglucèmiques, tranquil·litzants, hipnòtiques i antidepressives”.
Definició d'”activitat física” de William Roberts (editor en cap de The American Journal of Cardiology).

Amb fons gris hi ha la definició d’activitat física de William Roberts. Expliquem els seus conceptes menys coneguts: Inotròpic positiu vol dir que fa bategar el cor amb més força (i, per tant, aporta més sang i més oxigen a tot el cos). Cronotròpic negatiu vol dir que baixa el ritme cardíac. Vasodilatador vol dir que obre els vasos sanguinis, fent circular més sang. Diurètic és que facilita l’eliminació de líquids a través de l’orina. Anorexigen significa que treu la gana (però només si l’exercici és especialment intens i durant molt temps). Catàrtic vol dir que té una lleugera funció laxant. Hipoglucèmic significa que redueix el nivell de sucre a la sang.

Els beneficis de l’exercici físic en càncer

Beneficis de l'exercici en càncer - Psicologia en CàncerL’exercici físic en càncer manté tots aquests beneficis i n’afegeixi d’altres. Són importants en la mesura en que ajuden al cos a adaptar-se al tractament i als seus efectes secundaris. Tinguem en compte que el tractament sol ser llarg i, per tant, l’opció de “deixo passar uns dies i després tot tornarà a la normalitat” no és vàlida. Es pot tornar a la normalitat després del càncer, però passarà un temps abans no es pugui fer.

Un benefici molt destacat de l’exercici físic en càncer és la reducció de la fatiga. Encara que sembli contradictori un programa d’exercici físic més o menys regular i amb uns objectius determinats augmenta l’energia física de manera general. I això passa perquè el cor bombeja de manera més eficient i la sang circula millor. Per tant l’organisme no ha de fer tant esforç per mantenir els nivells d’oxigen i nutrients.

L’exercici físic en càncer també és útil per frenar els problemes de mobilitat. De vegades el tractament pot deteriorar les articulacions, o la cirurgia pel càncer de mama pot afectar la mobilitat del braç de la banda que s’ha intervingut. Moure les extremitats fins on es pugui ajuda a mantenir, almenys parcialment, la mobilitat.

Psicològicament els avantatges també són notables: Davant del canvi en l’autoimatge i l’autoconcepte, l’exercici físic en càncer ajuda a millorar l’autoestima. Ens demostra a nosaltres mateixos que podem seguir mantenint una vida activa.

També ho notem en l’estat d’ànim: l’activitat física provoca l’alliberament d’endorfies, que ens fan estar millor. Fins i tot en moments de sentir-nos abatuts, un exercici mínim com aixecar-se i caminar una mica per casa ens ajudarà a augmentar el benestar.

Socialment l’exercici físic en càncer és una manera de trencar l’aïllament. Ens dóna l’oportunitat de compartir una estona amb altres persones. Mentre fem una activitat saludable per tots, parlem del que ens preocupa o bé ens distraiem de les problemàtiques diàries.

Les conseqüències del sedentarisme en pacients oncològics

Els beneficis de fer exercici físic en càncer es poden llegir com a pèrdues quan no fem aquesta activitat. A mesura que reduim el moviment els músculs es deterioren, amb la qual cosa qualsevol moviment que fem amb els músculs implicats encara ens costarà més. Igualment el cor haurà de fer més esforç per fer arribar la sang a totes les cèl·lules i això l’obligarà a incrementar el ritme. Per tant la fatiga també es farà més notable. Ens cansarem aviat fins i tot quan fem activitats poc intenses.

Exercici físic per evitar la fatiga en càncer - Psicologia en CàncerSi estem seguint un tractament amb quimioteràpia necessitem que el sistema cardiovascular funcioni de la millor manera possible, perquè el medicament ha d’arribar a tot el cos sense necessitar un esforç extra. A més a més un bon estat general compensarà els efectes secundaris d’aquest tractament.

Però els efectes del sedentarisme també es notaran a nivell psicològic. El terreny que cedim a la malaltia pel que fa a reducció de l’activitat, la malaltia se’l prendrà. Això vol dir que si entrem en un cicle d’inactivitat cada cop ens costarà més reactivar-nos. La mobilitat s’anirà reduint i, per a algunes activitats bàsiques de la vida diària, començarem a dependre dels altres.

Com fer exercici quan es té càncer

A l’hora de començar a fer exercici físic en càncer el més important és haver parlat, prèviament, amb el metge. Per diverses raons:

  • És qui coneix millor les limitacions d’activitat física segons la malaltia i el tractament. Per exemple, amb un càncer de pulmó o de l’aparell musculo-esquelètic l’exercici hauria de ser bastant moderat.
  • Pot recomanar esperar, començar immediatament, o fer-ho amb més o menys intensitat.
  • Pot plantejar un programa específic (per exemple, 30 minuts de caminar, 6 dies a la setmana) i algun tipus d’exercici concret, com la natació, la marxa nòrdica, etc.

A partir d’aquí, tot és començar. No cal començar al 100%: es pot fer progressivament. En activitat física, una mica és millor que res. Per tant si el primer dia enlloc de caminar 30 minuts en caminem 10, ja hem fet activitat i en notarem els beneficis.

Hi ha pacients que m’han preguntat si és millor fer-lo a fora al carrer o en un lloc tancat. Depèn del tipus d’exercici que recomani el metge i de les preferències de cadascú. Però en èpoques de temperatures extremes, com a l’estiu i a l’hivern, és més còmode fer-lo en un espai tancat. A més a més en un gimnàs sol haver-hi personal qualificat que ens ajudarà si hi ha qualsevol problema.

Un exemple d’activitat a l’aire lliure és el que duu a terme Althaia a Manresa: grups de marxa nòrdica per pacients que estan seguint tractament pel càncer.

Acceptar les pròpies limitacions

Activitat física en càncer - Psicologia en CàncerTampoc no cal fer un esforç excessiu. L’objectiu de l’exercici físic en càncer és mantenir la salut i la qualitat de vida. No és la competició. Cansar-nos excessivament farà que l’endemà ens costi més posar-nos-hi. A part de que la malaltia i el seu tractament ja limiten la nostra capacitat física.

No obstant hi ha persones amb càncer que s’han destacat per competir en activitats esportives, com maratons. És un repte que es pot plantejar si hi ha capacitat física, voluntat i el metge no ho desaconsella.

També ho hem de fer quan poguem. Hi haurà dies en que la fatiga serà més important, o no ens sentirem amb prou ganes. També ens podem donar permís per quedar-nos a casa quan el cos ens ho demani. No té sentit fer exercici per beneficiar-nos-en i que aquest ens sigui perjudicial.

En resum: L’exercici físic en càncer ens ajudarà a mantenir la qualitat de vida i l’estat d’ànim. Per això és recomanable comprometre-s’hi dins de les possibilitats de cadascú. El metge pot recomanar un programa d’activitat física, i el podem fer en companyia per enfortir, també, la nostra xarxa social.


Moltes gràcies per llegir l’article! Si li ha agradat, comenti’l i comparteixi’l!

Aquest article té 2 comentaris
  1. Totalment d’acord en el que fa als múltiples beneficis de l’exercici físic, però considero molt difícil que una persona no malalta de càncer que porta una vida sedentària comenci a fer exercici quan contrau la malaltia. Crec que a nivell social es descuida molt l’educació del lleure o, simplement, el tema “cuidar-se”. Caldria començar per aquí, però no se de qui hauria de ser competència.

    1. Competència dels psicòlegs, naturalment! La majoria dels anomenats “hàbits de vida saludables” són conductes: fer exercici físic, mantenir una dieta equilibrada, mantenir-se sense fumar, moderar el consum d’alcohol, etc. El que apuntes té a veure amb la prevenció, de la qual cal distingir-ne tres tipus:

      • La prevenció primària, que es duu a terme amb tota la població (com quan es diu a tothom que faci exercici físic)
      • La prevenció secundària, que s’aplica a grups de risc (com quan es recomana a les dones amb història familiar de càncer de mama hereditari que participin a un consell genètic
      • La prevenció terciària, que es dirigeix a persones que ja tenen una malaltia, per prevenir les complicacions d’aquesta (com quan s’intenta que una persona amb càncer faci exercici físic).

      Tot plegat es pot dur a terme amb programes de protecció de la salut on, a més a més de psicòlegs, hi participin metges de família, infermers/es, mestres, mitjans de comunicació, etc. Hi ha molt camí a recórrer, però en podem obtenir grans beneficis.

      Gràcies pel teu missatge!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada