El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial del Càncer, una jornada per conscienciar sobre l’impacte d’aquesta malaltia i els seus efectes, i la importància de la seva prevenció. Un bon moment per repassar quin és, actualment, l’estat del càncer al món, quins països es veuen més afectats per determinades malalties oncològiques i quins són els reptes de futur per a l’oncologia i la psicooncologia.

Estadístiques bàsiques de càncer al món

Estat del càncer al món - Psicologia en CàncerL’any 2012 (segons les dades més recents que he trobat) es van diagnosticar de càncer al món 14.068.000 persones (7.410.000 homes i 6.658.000 dones). D’aquest total van morir 8.202.000 persones (el 58,3%). De tota manera hi ha diferències importants segons la regió del món: als països més desenvolupats van morir el 47,5% de les persones diagnosticades, mentre que als països menys desenvolupats van ser el 66,4%. L’arrel d’aquestes diferències es troba a les tècniques de diagnòstic, als tractaments disponibles i als estils de vida.

Trobareu aquesta informació molt més detallada al lloc web de Globocan: www.globocan.iarc.fr.

Quantes persones tenen o tindran càncer?

Al nostre país, aproximadament el 50% dels homes i el 33% de les dones rebran un diagnòstic de càncer al llarg de la seva vida. De tota manera estem parlant d’estadístiques: la probabilitat de tenir càncer no varia gaire d’una persona a una altra i depèn, en gran part, de l’estil de vida: és relativament controlable a nivell individual.

La malaltia oncològica més probable en els homes és el càncer de pròstata; en les dones és el càncer de mama. Quan agafem els dos sexes en conjunt, el càncer més destacat és el colo-rectal. D’altra banda en aquests moments estan seguint un tractament per càncer 1 de cada 30 persones.

Quin càncer és més freqüent a cada país?

El càncer al món presenta patrons de distribució segons el tipus de malaltia oncològica. Al nostre país no hi ha cap tipus de càncer que es pugui considerar “endèmic”, però en altres països certs tipus tenen una prevalença molt alta. Per exemple:

  • Estats Units té un problema amb el càncer colo-rectal. L’estil de vida, basat en una dieta sobre-carregada de carn processada i amb poca fibra, i en el sedentarisme, hi té un paper important.
  • A la Xina destaca el càncer de fetge, en part per la manera de cuinar el menjar, però també per l’alta prevalença d’Hepatitis B, que pot evolucionar provocant cirrosi hepàtica i, posteriorment, hepatocarcinoma.
  • Els països nòrdics (Suècia, Noruega, Dinamarca o Holanda) tenen una alta freqüència de càncer de mama, probablement degut al fet que l’edat de tenir fills es retarda cada cop més. Com a tot el món, el càncer de mama s’hi observa en dones cada cop més joves.
  • Rússia destaquen els càncers de cap i coll (boca, llengua, faringe, etc). Com a causa més probable hi ha l’elevat consum d’alcohol.
  • Al Japó és especialment freqüent el càncer d’estómac. Alguns estudis apunten a que la causa serien els nitrits i nitrats que es fan servir per conservar el peix cru, una de les insígnies culinàries d’aquell país.
  • Austràlia concentra molts melanomes (càncer de pell) ja que la majoria dels seus habitants són descendents de colons britànics, que tenen la pell molt blanca, i estan molt exposats al sol. A més a més el forat de la capa d’ozó tendeix a ampliar-se i s’està apropant a Austràlia. De tota manera un estudi molt recent adverteix que Nova Zelanda ha superat Austràlia en la prevalença d’aquest càncer.
  • Al Regne Unit hi ha moltes persones amb càncer de pulmó sense que, de moment, se n’hagi determinat la causa. El problema va començar a finals del s. XIX quan Londres va esdevenir la primera ciutat del món que va asfaltar el paviment, però aquest fet no explica per què l’alta prevalença de càncer de pulmó es manté a l’actualitat. Tot i que la primera causa global d’aquesta malaltia és el tabaquisme, el Regne Unit no destaca per tenir una població fumadora gaire més alta que els altres països de la regió.

Reptes de la lluita contra el càncer per als propers anys

D’entrada cal millorar els programes de detecció precoç, que s’estan implementant a alguns països econòmicament avançats (per exemple, amb el càncer de mama, pròstata i colo-rectal). Manca estendre’ls a la resta del món i avaluar com utilitzar-los de la manera més eficient possible: que amb els mínims costos se n’obtinguin els màxims resultats.

Un altre repte important a l’hora de tractar el càncer al món és el de la medicina personalitzada. Aquest camp permetrà utilitzar la informació del codi genètic de cada pacient per optimitzar la teràpia: quin medicament li anirà millor, amb quina dosi i durant quants temps. Ajustar tots aquests detalls del tractament a cada persona obrirà la porta a augmentar-ne l’eficàcia.

Estado del cáncer en el mundo - Joan Salvador VilallongaI el tercer gran desafiament, de fet, ja comença a donar resultats: es tracta de descobrir els mecanismes de la metàstasi: per què -i com- un tumor allibera una cèl·lula al torrent sanguini, i aquesta viatja a distància i s’instal·la a una altra part del cos per començar a reproduir-se? Respondre aquesta pregunta ajudarà a prevenir la metàstasi, la conseqüència més greu del càncer per tal de convertir-lo, cada cop més, en una malaltia crònica.

I els reptes de la Psicooncologia?

Sobretot, fer-se present. La Psicooncologia necessita estendre’s per tot el món, i convertir-se en un component més, fonamental, d’una estratègia terapèutica interdisciplinar: el tractament del càncer ha de ser mèdic, psicològic, social i espiritual. Això implica una normalització d’aquesta àrea de treball i de recerca de la Psicologia.

Igualment cal aclarir públicament quines de les relacions entre el càncer i la salut mental tenen una base científica (com ara els beneficis de l’estil d’afrontament de lluita per complir les pautes del tractament) i quines es basen en creences sense fonament (com que un disgust emocional pot provocar càncer, o que una actitud positiva és suficient per curar-se).

Aquest article té 2 comentaris
    1. Hola Esther,
      el que passa amb la idea de curar el càncer és que darrere de la paraula “càncer” s’amaguen més de 200 malalties diferents. Ens podem plantejar com curar-les una per una, però no totes de cop. De moment un objectiu realista és treballar per la prevenció (molt lligada a estils de vida), la detecció precoç, i el fre a la metàstasi. Més endavant segur que trobem la manera d’anar eradicant, un per un, tots els tipus de càncer.

      Gràcies pel teu missatge!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada