Aquest és un article convidat, escrit per Ángel López, de Múrcia. L’Ángel em va explicar la seva història i li vaig proposar explicar-la al món, com una de les moltes maneres que hi ha d’afrontar el càncer de testicle i altres malalties oncològiques. Tots els estils d’afrontament són igual de vàlids, des de no fer res o aïllar-se en la soletat, fins a convertir l’experiència en un impuls per a canviar la pròpia vida. L’Ángel va escollir posar en marxa el seu propi negoci.

Angel Lopez va posar en marxa GoCampSpain després de ser diagnosticat de càncer de testicle

Tot va començar 5 mesos abans, cap el maig del 2019, amb una ferotge inflamació a les glàndules mamàries. No em podia imaginar el que m’estava a punt de caure al damunt però, tal com em va explicar la meva oncòloga, ja durant el tractament, va ser en aquell moment quan es va començar a gestar el tumor testicular i la reacció del meu cos, la veu d’auxili, va ser interpretada d’aquesta manera tan particular.

A finals de setembre d’aquest mateix any, assegut davant d’una simpàtica oncòloga de l’hospital més proper al meu poble, em van donar la notícia: “càncer testicular de pronòstic greu”, possibles metàstasis a l’abdomen i el tòrax, marcadors a més de 3.500, TAC immediat i intervenció urgent. La meva vida, desplomant-se en cosa de segons.

Tenia 30 anys, era un somniador incansable, treballava com a director d’una empresa que gestionava programes idiomàtics i culturals a nivell mundial, em posseïa aquest concepte de treball. Tenia una vida més o menys feliç, amb molts plans de futur i, sobretot, d’anar-me’n a viure a un altres país. Però el destí és imprevisible, així que, de sobte, tots els meus plans van deixar de tenir sentit i només un d’ells em ballava pel cap en aquest moment: guanyar aquesta batalla al càncer!

Aquesta és la meva història de superació…

Vaig plorar moltíssim els dies següents a la notícia: Per què a mi? I si tinc metàstasis? En quin estadi estaré? Podré tenir fills en el futur? M’afectarà a l’hora de tenir relacions sexuals?

Què us he d’explicar? El càncer, per desgràcia és una patologia que, a banda del deteriorament físic i la duresa del seu tractament, provoca una sèrie de pensaments negatius que són molt difícils de gestionar. Jo sempre he sigut una persona forta, però alhora molt sentimental i melancòlic, per la qual cosa, inicialment no va ser gens fàcil.

Durant un temps no volia veure ningú, em costava explicar-ho, segurament per ser una malaltia tant íntima, però vaig decidir afrontar aquesta situació com un partit entre David i Goliat. No sé per què em vaig etiquetar aquest personatge, però em motivava enfrontar-me a alguna cosa més forta i feroç que jo: “les batalles més difícils no es guanyen amb una arma a la mà”. En aquesta lluita vaig perdre el lloc de treball, amistats, molts plans a curt termini, un testicle, algun rebuig social i em vaig sotmetre a nombroses revisions i proves que em van deteriorar molt a nivell mental.

Vaig tenir sort, les persones més properes a mi em van ajudar molt i, gràcies a això, vaig afrontar la situació amb molt optimisme. La meva manera de pensar no va canviar gaire, continuava tenint il·lusions, somnis, actitud per millorar a la feina i a la meva vida en general… Diguem que vaig esclafar Goliat.

Emprendre va ser la meva motivació principal…

Emprendre ha estat la meva gran motivació des del començament de la malaltia. Hi ha gent que em preguntava com es pot emprendre, lluitar amb un càncer i, a sobre, viure la situació actual de COVID que tenim.

Crec sincerament que, davant de situacions difícils, traiem el millor de nosaltres, aquest “jo” que encara no coneixem i que quan sorgeix un problema que no té precedents, surt en forma de resiliència per a superar qualsevol sotrac que es posa la vida. Vaig acceptar simplement la possibilitat de curar-me i, sobretot, de créixer en aquest procés de canvi i dificultats. Vaig decidir fer alguna cosa que m’apassionés, que m’inspirés per a tirar endavant, i fou aquí quan em vaig llançar a emprendre i motivar-me per a crear el meu futur. Volia mantenir la meva ment com més ocupada millor, fer alguna cosa amb una certa rellevància i treballar-hi cada dia. Sempre he tingut aquest esperit emprenedor, des de ben petit, i passió per fer-ho.

El resultat va ser increïble, vaig tenir una acceptació excel·lent del meu projecte a nivell nacional i diversos reconeixements a nivell regional, nacional i europeu. El millor d’emprendre és que continuament participes en webinaris, cursos, llegeixes llibres de startups, treballes amb mentors i això em va mantenir molt ocupat pràcticament durant l’any que em vaig passar lluitant amb la malaltia.

Alguns dels premis que vaig aconseguir són:

  • Premi “Emprendedor Excelente Red.Pyme” de l’ Instituto de Fomento de la Región de Murcia 2020.
  • 2a posició als premis “#EmpreneInnovaComparte 2.0” d’Acción Contra el Hambre España.
  • Finalista al programa “Spin-On Universidad Católica UCAM ” de les startups més innovadores de base tecnològica de la Regió de Múrcia.
  • Premi a la innovació pel programa europeu “Erasmus for Young Entrepreneurs” a Portugal.
  • Guanyador de la VI Edició de “Proyectos Innovadores” de la EOI & Unió Europea.

La meva situació actual

Vaig guanyar la batalla al càncer i confesso que m’he tornat una mica més capriciós. No vull deixar res per a demà: el demà és avui i, com a conseqüència, viatjo molt més, abraço més, dic més “t’estimo“, … És com si ara visqués més a fons. Amb un propòsit de viure com més millor. Ho vaig perdre tot però vaig guanyar una vida. Creieu que les coses passen per algun motiu?

Actualment faig un programa europeu anomenat “Erasmus per a Joves Emprenedors”, on mentors internacionals i diferents institucions m’estan ajudant a consolidar la meva empresa a nivell nacional i internacional.

Paral·lelament estic creant una associació sense ànim de lucre que ajuda pacients amb càncer testicular a comprendre la malaltia, enfrontar-s’hi, detectar-la precoçment, consells a famílies, assistència mèdica i, sobretot, i molt important, creant una comunitat on ens poguem ajudar entre nosaltres amb les nostres experiències. Parlar amb algú que hagi tingut el mateix càncer que tu i que l’ha superat és un estímul de força i coratge increïble.

La meva missió és donar visibilitat a aquesta malaltia molt comú en joves entre els 20 i els 40 anys, explicar amb veus conegudes com la de Yeray Álvarez, de l’Athletic de Bilbao, o l’ex porter Francisco Molina que han fet visible aquesta malaltia. Vull portar aquest projecte allà on sigui més necessari.

El meu suport a tots els incansables que esteu en plena lluita

La gent lluitadora i valenta és la que inspira i dóna sentit a la vida. Passar un càncer és una experiència vital inigualable. A tots els qui ara esteu passant un moment de por, de notícies terribles o de recuperació, us envio el meu afecte. Junts som insuperables. Ho repeteixo: JUNTS SOM INSUPERABLES.

M’encantaria escoltar les vostres veus de superació; en aquest cas podeu contactar amb mi a través del meu correu electrònic personal: antonioangel1189@gmail.com o visitar el web del meu projecte: https://gocampspain.com.

Aquest article té 0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.