A banda de la visita clàssica al despatx, el psicòleg també pot fer visites a domicili. Per les persones que necessiten un psicooncòleg (pacients amb càncer o familiars) pot ser especialment útil quan, a més a més dels problemes relacionats amb el càncer (ansietat, depressió o altres) s’hi sumen dificultats de mobilitat o un estat de salut especialment greu. Aquest article explica com funcionen les visites del psicòleg a domicili.
Com són les visites que fa un psicòleg a casa
La figura del psicòleg a domicili està cada cop més estesa. Les persones van acceptant la normalitat de recórrer a un professional de la psicologia quan ho necessiten, més enllà d’idees com “no he d’anar al psicòleg perquè no estic boig/boja” o “només és explicar els teus problemes a un desconegut“. A més a més, l’augment de l’esperança de vida, amb el deteriorament de la salut associat, fa que cada cop hi hagi més persones amb mobilitat reduïda. Els serveis de psicologia, públics i privats, s’estan adaptant a aquesta nova necessitat.
En fer una visita del psicòleg a casa hi ha algunes coses que cal tenir en compte. És important que el psicòleg tingui present que no és a casa seva. És a un lloc que pertany a unes altres persones i, per tant, cal atendre les seves normes. No pot disposar de l’espai com possiblement voldria. S’ha de saber adaptar a unes circumstàncies que tampoc pot anticipar (almenys quan la visita es fa per primera vegada).
Per part de l’usuari del servei (pacient amb càncer o familiar) convé minimitzar les possibles interrupcions: demanar que altres membres de la família que no participen a la sessió no entrin a la sala on aquesta s’està fent, mirar que no hi hagi visites de veïns i amics durant aquella estona, i romandre sense fer cap altra activitat que requereixi atenció (com cuinar o veure la televisió).
També és important que l’usuari tingui present que el psicòleg és psicòleg. Si se li demana ajuda per qüestions que no tenen a veure amb la psicologia (com canviar de postura una persona amb càncer que és al llit) és probable que no ho sàpiga fer de manera adequada. Fins i tot hi ha el risc de fer-ho malament i causar-li algun dany.
En quines situacions està indicada la visita del psicòleg a domicili
Qualsevol persona que vulgui que li vagi el psicòleg a domicili, en trobarà algun disposat a fer-ho. No hi ha d’haver cap motiu per negar-s’hi, si no és que sortir de casa forma part de la pròpia teràpia, o que el professional considera que al domicili de l’usuari no hi ha les condicions necessàries per oferir un servei de qualitat. En principi, el psicòleg a casa és una opció per a tothom.
Ara bé, també és cert que molts psicòlegs optem per prioritzar quines visites fem a domicili, segons les necessitats dels usuaris. Hi ha algunes situacions que fan que aquesta necessitat sigui més important:
- Quan el pacient amb càncer es troba amb la malaltia avançada i no pot sortir de casa.
- Quan el metge li ha indicat que faci repòs al domicili per evitar situacions de risc (caigudes al carrer, exposició a virus, etc).
- Quan té la mobilitat reduïda o una fatiga important.
- Quan l’usuari del servei de psicologia és un cuidador o cuidadora que no pot deixar sol el seu familiar malalt.
Avantatges i inconvenients d’aquestes visites
Els avantatges per a l’usuari són força evidents: La sessió es fa a un espai privat i conegut, fora dels entorns sanitaris que li poden causar una certa ansietat. A més a més, com que no es mou de casa, s’estalvia el desplaçament i el temps que aquest representa.
Informa’t sobre les visites de Psicologia en Càncer a domicili
L’inconvenient més important és que el preu d’aquesta visita sol ser una mica més alt (per cobrir el desplaçament que fa el psicòleg). Però aquest augment es veu compensat pel valor que obté l’usuari del servei amb les facilitats descrites anteriorment. I és que aquestes facilitats se sumen als beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer i familiars.
Un exemple d’atenció domiciliària de Psicologia en Càncer
A continuació explicaré una visita real que vaig fer com a psicòleg a domicili. El nom de la persona, la seva edat i els detalls de la malaltia estan canviats per protegir la seva privacitat. Es tracta d’una primera visita.
L’home es deia Mario, tenia 51 anys i vivia a Barcelona. Tenia un càncer de pulmó que li havien diagnosticat feia 8 mesos, quan ja estava molt avançat. També tenia metàstasis òssies que li produïen molt dolor. Per tractar el dolor s’administrava morfina, amb una gran somnolència com a efecte secundari. A l’última visita el metge li havien dit que el seu pronòstic de vida era d’uns 6 mesos.
Estava divorciat i no tenia fills. Després del divorci havia tornar a viure amb els pares, i es queixava de que se sentia com una càrrega per a ells. Tenia símptomes clars d’ansietat i de depressió. Deia que li costava dormir. El motiu pel qual s’havia posat en contacte amb mi era, com va dir textualment, que “la por que els seus pares el veiessin deteriorant-se se l’estava menjant“. En el passat havia consumit cocaïna i heroïna, i els seus pares havien patit molt per ell. Pensava que, entre les addiccions i el càncer, moriria havent donat una mala vida als seus pares.
Escoltant-lo durant tota la sessió vaig veure que el seu llenguatge denotava desesperança: avaluava la seva situació actual com a molt dolenta, i no veia que es pogués arreglar. Tampoc en el futur. Li vaig donar l’oportunitat d’expressar-se lliurement, reconeixent-li el dret d’enfadar-se i de plorar. Li vaig explicar com el llenguatge que utilitzava per descriure la seva situació (“terrible“, “horrorós“, “asfixiant“) contribuïa a alimentar el seu propi malestar. A les sessions següents aniríem canviant aquestes paraules per altres més moderades però realistes (“difícil“, “espantat“).
Li vaig dir que el seu estat d’ànim podia millorar i que aniríem solucionant, per parts, el que el preocupava. Es va sorprendre de que, ja des de la primera visita, se sentís una mica optimista. Això sol ser així: encara que la millora necessiti un temps, els beneficis del tractament psicològic es poden començar a notar des del primer dia. Vam fixar una altra visita per a la setmana següent, recordant-li que també podria parlar amb mi abans si ho necessitava.
Deixa la teva pregunta o comentari, i et respondré personalment. I si vols, comparteix aquest article amb els teus!
[hubspot portal=”7722859″ id=”cb0df7f2-c9a6-4a25-9516-98d1c990247f” type=”form”]
Aquest article té 0 comentaris