El càncer de mama és, ara mateix, el que rep més atenció dels mitjans de comunicació i més interès de la societat. Les campanyes de sensibilització giren al voltant de la detecció precoç i de l’optimisme de cara al tractament. El llaç rosa n’és el símbol. Però és possible que només estiguem veient la part amable del càncer de mama? L’article d’avui parla de les dues cares del llaç rosa.
Els beneficis de l’optimisme
El llaç rosa és el símbol universal de la sensibilització i la lluita en el càncer de mama. A mesura que s’apropa el Dia Mundial del Càncer de Mama, que se celebra el 19 d’octubre, veiem cada cop més aquest llaç rosa. En motiu d’aquesta jornada es fan activitats a molts llocs del món: curses, tallers, xerrades, llançament de globus, concerts, etc. El Dia Mundial dóna a conèixer la malaltia i la importància de la seva detecció precoç. També ajuda a fer costat a les persones (majoritàriament dones) que en tenen. Aquesta és la part amable.
L’optimisme és present en quasi totes aquestes activitats. I n’hi ha motius! Després d’una llarga reivindicació de les dones el càncer de mama va entrar a l’agenda política de molts governs. Li van començar a fer cas i es van centrar en la detecció precoç (mitjançant la mamografia). Aquesta detecció precoç explica, en part, perquè actualment es curen el 85% de dones amb aquesta malaltia al nostre país. Però l’atenció també ha animat les inversions en recerca per trobar tractaments més eficaços i més tolerables.
La seva visualització -i, sobretot, la seva visualització optimista- ha ajudat a eliminar, pràcticament del tot, l’estigma i el tabú. La majoria de dones que tenen càncer de mama no se n’amaguen. Algunes fins i tot expliquen la seva manera de viure la malaltia i el tractament i ajuden altres dones que passen per una situació similar. I ho fan amb una gran sinceritat i sensibilitat. Sens dubte, és un plaer llegir-les.
Una altra cara del llaç rosa: No tothom és optimista
L’optimisme funciona quan ets optimista. La dona que afronta el càncer de mama amb esperit de lluita es pot nodrir d’activitats festives, pot somriure, explicar, preguntar i participar. Però no tothom reacciona igual.
Hi ha persones que tenen por. Que tenen ràbia. O que estan tristes per això que els ha passat. I els costa veure raons per a ser optimistes. Part del seu entorn social els diu “Has de ser optimista, que això, avui en dia, es cura” o “Intenta posar bona cara perquè la teva família no s’enfonsi“. Com a resultat, al malestar provocat per la malaltia, pel tractament i per l’impacte en l’autoimatge de la dona, a sobre, hi afegim la càrrega d’haver de dissimular i fer bona cara.
Les dones que viuen el càncer de mama amb sentiments o emocions que no inclouen l’optimisme hi tenen tot el dret. La vivència de la malaltia és una cosa molt personal. Per això, quan a una pacient li diuen allò de “T’entenc perfectament“, sol pensar “No. En realitat ni t’aproximes a una idea del què és això“.
En un entorn on el càncer de mama va lligat al llaç rosa, als globus, als festivals i al somriure, les persones que en tenen i ho viuen com una experiència duríssima corren el perill de sentir-se desplaçades. Com si fossin estranyes perquè no neden en el corrent de l’optimisme. Però hi tenen dret. I és bo que ens assegurem que se senten integrades al seu entorn, perquè serà bàsic per al seu benestar.
Això vol dir que prescindim del llaç rosa? No! Vol dir que tinguem en compte que algunes dones no s’hi sentiran incloses. I que respectar-los aquesta decisió també és una manera d’ajudar-les.
Una estratègia comercial interessada
El llaç rosa també va acompanyat d’una intensa campanya comercial. Algunes marques llancen missatges del tipus “Per cada producte que compris, donarem 1 euro a la lluita contra el càncer de mama“. I aquí cal distingir dues situacions diferents.
D’una banda, les entitats sense ànim de lucre que reben donatius a canvi d’obsequis (una activitat ben lícita). De l’altra, les marques comercials que durant l’any no mencionen per res el càncer de mama i, arribat el mes d’octubre, utilitzen el llaç rosa com a excusa per a augmentar les vendes.
És important separar les coses: Que una empresa vulgui guanyar diners és el més normal del món. Però utilitzar la sensibilitat social que envolta el càncer de mama amb aquesta finalitat ja no n’és tant.
Els propers dies tornaré a posar en marxa l’Agenda d’Activitats del Dia Mundial del Càncer de Mama. Atents/es a aquest web!
Aquest article té 0 comentaris