El 8 de maig se celebra el Dia Mundial del càncer d’ovari, una jornada escollida per conscienciar la població sobre aquesta malaltia que afecta més de 3.000 dones cada any a l’estat espanyol, i més de 200.000 a tot el món. Per aquest motiu es realitzen moltes activitats culturals i formatives. En aquest article parlarem de com afrontar el diagnòstic del càncer d’ovari -que sovint es realitza quan la malaltia ja està avançada- i els símptomes i conseqüències que pot provocar.
El diagnòstic amb la malaltia avançada
Prop del 75% de dones amb càncer d’ovari són diagnosticades quan la malaltia està avançada. Això és perquè a les fases inicials no apareixen símptomes que alertin específicament de la possibilitat que hi hagi un tumor: els símptomes que noten les dones es confonen fàcilment amb els dels trastorns digestius (sensació d’inflor al ventre, dolor abdominal, etc), i no causen alarma.
Per això el pronòstic no és gaire favorable, encara que dependrà del moment en que s’ha diagnosticat la malaltia, de l’edat de la pacient i del tipus de càncer d’ovari del que es tracti. En general a l’estat espanyol sobreviuen prop del 45% de les dones afectades, un percentatge que creix progressivament any rere any.
En el Dia Mundial del càncer d’ovari també es recorda que el moment del diagnòstic suposa un gran impacte emocional per a la dona. Les reaccions més habituals són de por, ràbia, tristesa i incertesa sobre el futur. Apareixen preocupacions relacionades amb el tractament, l’autoimatge, la possibilitat de morir, i com viurà la família -especialment els fills- tota la situació.
És molt important normalitzar aquestes emocions, en el sentit de considerar que és normal que la dona afectada se senti malament, que tingui sentiments canviants i barrejats entre ells. A més a més sentir-se “optimista” o “amb ganes de lluitar” són qüestions molt personals: algunes dones ho assumeixen com una batalla, mentre altres prefereixen no fer-ho. Les dues opcions són igualment respectables.
Si li han diagnosticat un càncer d’ovari, donar-se permís a vostè mateixa per estar trista, o per plorar, o per demanar als altres que la deixin sola una estona l’ajudarà a viure-ho amb menys dificultat. Recordi que la prioritat és vostè mateixa i les seves necessitats, i que pot explicar el què vulgui i a qui vulgui sobre la malaltia, sense haver de donar més explicacions de les que vostè desitgi.
També és un moment per prendre decisions: si la dona és jove, es pot plantejar congelar òvuls per poder tenir fills més endavant (si el tractament ho permet), o demanar si es pot fer un estudi genètic que determini si la causa del càncer és hereditària (cosa que passa en el 5-10% de les vegades). La informació obtinguda pot ser útil per a les filles de la dona a qui han diagnosticat.
Missatges com “seré al teu costat” o “què necessites?” són més útils que d’altres com “Has de ser optimista, que segur que no serà res” o “Ara rai, que ja has tingut fills i no és tant greu“. El millor és preguntar sempre com podem ser útils en aquest moment, ja que les necessitats poden canviar.
Conviure amb els símptomes del càncer d’ovari
Els símptomes del càncer d’ovari poden causar una gran angoixa a la dona que els pateix, com també es posa de manifest cada any el Dia Mundial del càncer d’ovari. Hi ha maneres de fer que afectin menys el benestar i la qualitat de vida:
- Inflamació de l’abdomen: La cirurgia és el tractament d’elecció per aquest tipus de càncer, i contribuirà a reduir aquesta inflamació. A part d’això, portar roba ampla i limitar els moviments bruscos i d’ajupir-se també hi poden ajudar.
- Dolor pèlvic i abdominal, o mal d’esquena: El metge pot facilitar receptes de medicaments per calmar el dolor. A més a més les tècniques de relaxació, respiració profunda i distracció, quan s’utilitzen de manera combinada amb aquests medicaments, n’incrementen l’efecte analgèsic.
- Sensació de no tenir gana: Sovint les dones amb càncer d’ovari han de deixar de menjar quan fa poc que han començat a fer-ho, perquè de seguida se senten plenes. Una possible solució és repartir els àpats en 5 o 6 petites ingestes al llarg del dia, i evitar aliments especialment saciants com els que continguin molts greixos o les begudes gasoses.
- Nàusees, vòmits o diarrea: A més a més de la malaltia es poden deure a la quimioteràpia. Afectaran menys la qualitat de vida si es menja, com hem dit, diverses vegades i en poca quantitat i, sobretot, amb aliments molt variats. També hi ajuden les begudes isotòniques i temperades o fresques. Igualment el metge pot receptar medicaments que solen ser eficaços.
- Fatiga: També es pot explicar per la malaltia o pel tractament. Encara que sembli difícil és important mantenir una activitat física suau o moderada, sempre amb coneixement de l’equip mèdic, que ajudarà a tenir més energia al llarg del dia, a més a més de beneficiar la salut en general. De tota manera alguns dies la fatiga pot ser tant important que obligui la dona a quedar-se a casa, i en aquest cas també es millor descansar que no pas forçar-se.
Activitats del Dia Mundial del càncer d’ovari
En aquesta pàgina de l’Asociación ASACO (ASociación de Afectados por Cáncer de Ovario) hi trobareu diverses activitats que es fan en el marc del Dia Mundial del càncer d’ovari. Un dia que també és important per recordar que el càncer d’ovari no és només una cosa de dones: tota la societat n’ha d’estar conscienciada i hauria d’estar preparada per ajudar les dones que pateixen la malaltia i per reduir-ne els efectes.
Aquest article té 0 comentaris