La Declaració Europea dels Drets del Pacient de Càncer

La Declaració Europea dels Drets del Pacient de Càncer es va aprovar el 4 de febrer de 2014 a Estrasburg (França) sota la direcció de l’European Cancer Concord. El seu objectiu és reduir les diferències en l’accés al diagnòstic i tractament del càncer entre països europeus. Les diferències polítiques, socials i econòmiques que hi ha entre els diferents estats d’Europa fan que els drets del pacient no siguin els mateixos a tot arreu. Per tant mantenir la qualitat de vida i, fins i tot curar-se, pot dependre del país on es viu.

Què és la Declaració Europea dels Drets del Pacient de Càncer

Els drets del pacient davant de la sanitat poden variar molt entre un país i un altre. Fins i tot dins d’un mateix sistema sanitari, com han denunciat diverses vegades algunes associacions de pacients. Haver nascut o estar vivint en un país o un altre pot determinar l’accés al diagnòstic i al tractament.

Per això el febrer de 2014 es va presentar la Declaració Europea dels Drets del Pacient de Càncer. És un document signat per centenars d’associacions de pacients, parlamentaris europeus i professionals de l’oncologia.

El seu contingut es resumeix en 3 articles:

• Article 1: El dret de tots els ciutadans europeus a rebre la informació més acurada i a estar implicats en la seva atenció sanitària de forma proactiva.
• Article 2: El dret de tots els ciutadans europeus a accedir a un tractament contra el càncer especialitzat i basat en la investigació i la innovació.
• Article 3: El dret de tots els ciutadans europeus a un sistema sanitari cost-efectiu que asseguri els millors resultats possibles en càncer. (Cost-efectiu vol dir que els beneficis socials, humans i econòmics que se n’obtenen superen el cost de la inversió pública).

Es pot aplicar realment?

Evidentment aquesta Declaració de drets del pacient, per si sola, no garanteix res. Mentre no es tradueixi en una directiva europea la seva aplicació depèn de la voluntat política de cadascun dels governs. A més a més cada estat té el seu pressupost i el seu funcionament. Però sens dubte és una crida d’atenció davant de diferències alarmants entre països.

El càncer va en augment a tot Europa, sobretot per l’envelliment de la població. L’any 2012 es van diagnosticar 393 persones cada dia amb aquesta malaltia. Aquestes persones han de tenir els mateixos drets independenment d’on visquin. Totes elles fan un esforç per a sostenir el sistema sanitari del seu país.

Però la crisi financera i econòmica, gestionada amb no gaire encert, ha portat molts governs a retallar la despesa per reduir el dèficit (és a dir, intentar no gastar més diners dels que es tenen). Per això el repte sanitari davant del càncer és majúscul. Aquesta Declaració de drets del pacient sembla un bon punt de partida per abordar-lo.