Les cures pal·liatives són el tractament que s’ofereix a les persones amb una malaltia que produeix símptomes físics i/o psicològics greus, com el càncer. Busquen controlar aquests símptomes, recuperar part de la qualitat de vida perduda i garantir el confort del pacient i de la seva família. Aquest article parla de les cures pal·liatives en el càncer avançat, encara que també es poden rebre en altres moments de la malaltia.
Les cures pal·liatives en el càncer - Psicologia en Càncer

Què són les cures pal·liatives

Les cures pal·liatives formen part del tractament del càncer. Es poden rebre en qualsevol moment de la malaltia, o amb altres malalties. En aquest article, però, només parlarem de les cures pal·liatives en el càncer avançat i el final de la vida.

Les cures pal·liatives busquen prevenir i controlar els símptomes, recuperar part de la qualitat de vida perduda i garantir el confort del pacient i de la seva família. En aquests moments és important que l’assistència sanitària tingui en compte els valors i la dignitat de la persona. No es dirigeixen a una malaltia, sinó a la persona en la seva totalitat. Els encarregats de proporcionar aquestes atencions són diversos professionals que, quan treballen al mateix centre, es coordinen per assegurar una atenció integral. De vegades pertanyen a centres diferents, però això no ha de perjudicar l’atenció rebuda.

Les cures pal·liatives es poden rebre a l’hospital, en centres socio-sanitaris, a casa -amb l’atenció mèdica domiciliària corresponent- o combinant aquestes opcions segons les necessitats individuals. De vegades inclouen la cirurgia, la quimioteràpia o la radioteràpia per reduir la mida dels tumors o les metàstasis i alleujar el dolor (encara que el seu objectiu no sigui curar la persona). Cada pacient rep les atencions que requereix segons les seves necessitats.

Si rebo cures pal·liatives vol dir que el meu càncer és incurable?

Cures pal·liatives en pacients amb càncer - Psicologia en CàncerNo necessàriament. El tractament del càncer es pot dirigir a curar la malaltia, a controlar-ne els símptomes, o a totes dues coses. Alguns símptomes que no es poden controlar amb el tractament convencional, s’intenten controlar amb aquestes cures pal·liatives. De tota manera, quan es parla de “cures pal·liatives”, habitualment sí que ens referim a una persona amb una malaltia avançada, i per a la qual la cura deixa de ser un objectiu del tractament.

Per a què serveixen les cures pal·liatives en el càncer

Les necessitats de la persona amb una malaltia oncològica poden ser molt canviants. Les cures pal·liatives en el càncer avançat es basen en una estratègia integral: s’analitza què necessita cada persona a cada moment, i es fa el possible per a proporcionar-li-ho.

Necessitats físiques

Els símptomes físics més freqüents en les persones amb càncer avançat són el dolor, la fatiga, la reducció de la mobilitat i la falta de gana. Cap al final de la vida també és freqüent la dificultat respiratòria. Tractar el dolor és prioritari, ja que pot arribar a ser molt incapacitant. De vegades la persona es troba en una situació de dependència per a moure’s, vestir-se, etc.

La teràpia adequada per al dolor dependrà de la seva intensitat i de la seva causa: Es poden utilitzar calmants (com el paracetamol) o, si amb aquests no n’hi ha prou, altres fàrmacs més potents com la morfina o el fenobarbital. Caldrà estar atent als efectes secundaris d’aquests medicaments, i a la conveniència, o no, de barrejar-los amb altres que s’estiguin prenent. Per avaluar el dolor es poden utilitzar les anomenades EVA (Escales Visuals Analògiques), que funcionen com un termòmetre en que la persona malalta assenyala la intensitat del seu dolor. Aquesta imatge n’és un exemple:

Escala Visual Analògica - Psicologia en Càncer

La part numèrica (que va de 0 a 10) o la verbal es dirigeix als adults; la part formada per cares que mostren expressions emocionals està pensada pels nens i nenes, ja que és més fàcil d’interpretar des del seu punt de vista, i per les persones que no parlen l’idioma del lloc on se’ls està fent l’avaluació i necessiten utilitzar imatges.

Qualsevol medicament que es prengui per al dolor ha d’estar sota control mèdic perquè sigui eficaç i perquè no alteri l’efecte d’altres medicaments.

Els exercicis de distracció, relaxaciórespiració conscient també poden ajudar a calmar el dolor, sempre i quan es combinin amb els medicaments. Aquestes tècniques psicològiques, per si soles, no tenen efecte analgèsic.

La decisió de quins tractaments s’apliquen es pren de manera informada i acordada entre l’equip sanitari, el pacient i la família. El pacient té dret a estar informat sobre la seva salut i sobre els tractaments, i a participar de la presa de decisions. La informació ha de ser veraç (la mentida no és acceptable), útil, concreta i desitjada. D’altra banda el dret a ser informat conviu amb el dret a NO ser-ne, en cas que el pacient no vulgui saber els detalls del seu procés.

Necessitats psicològiques i emocionals

En persones amb càncer avançat són habituals els símptomes d’ansietat i de depressió. En general aquests símptomes es manifesten en prendre consciència de les limitacions que imposa la malaltia (reducció d’activitats, dependència d’altres persones, etc), amb la por de veure’s al final de la vida i amb la preocupació per com està vivint la família tota aquesta situació.

Els pacients afirmen que aquest escenari els supera. També poden sorgir temes difícils de tractar, perquè el pacient té la necessitat de parlar-ne però la família s’hi nega, o al revés: la por de morir, les voluntats, etc.

En tots aquests casos és fonamental l’ajuda d’un psicòleg especialitzat, ja sigui del mateix hospital on el pacient rep el tractament de cures pal·liatives, o amb un que disposi de consulta privada.

El psicòleg amb el pacient amb cures pal·liatives - PsicooncologiaEn aquest context també pren importància el document de voluntats anticipades (DVA), un document que una persona pot elaborar en qualsevol moment, i que descriu quins tractaments voldria, i quins no, en cas que es trobi incapacitat per a decidir en el moment de necessitar-los. Per exemple, pot decidir no sotmetre’s a tractaments fútils (és a dir, que no donaran el resultat esperat). Amb el DVA s’assegura que es tindran en compte les prioritats i els valors del pacient si, en algun moment, aquest no pot prendre decisions.

Necessitats socials

El pacient pot necessitar ajuda per saber com parlar del càncer amb els seus amics o companys. Pot demanar que el seu entorn no ho sàpiga, per evitar situacions que creu que poden ser incòmodes. També pot tenir dificultats econòmiques, per les quals es pot beneficiar de l’ajuda d’un treballador social.

Necessitats espirituals

En aquests moments és normal que una persona es plantegi el significat de la seva vida. Si el pacient té creences religioses, pot veure com aquestes s’enforteixen o, al contrari, com deixa de creure-hi. Li pot anar bé parlar de la malaltia i de les seves preocupacions amb algun representant de la seva comunitat religiosa.

Però també es pot ser espiritual sense ser religiós. En canviar la manera com el pacient es veu a ell mateix, pot voler re-definir el sentit de la seva existència. També en aquests casos pot demanar ajuda, per exemple, a un psicòleg o a un filòsof que el guii en aquest camí.

El confort, també per a la família

Les cures pal·liatives en el càncer inclouen, també, la família del pacient. Els familiars també reaccionen amb ansietat, dubtes o símptomes de depressió, i sovint necessiten ajuda per a gestionar-ho. A més a més és probable que facin de cuidadors de la persona malalta, una tasca que resulta força estressant.

És habitual que els membres de la família pensin que el seu patiment és secundari, perquè la prioritat és el pacient. Però poden demanar ajuda als professionals sanitaris sempre que ho vulguin. Tant per informar-se sobre la malaltia i els tractaments, com per rebre suport emocional per afrontar la situació.

Aquest fantàstic reportatge sobre la tasca en cures pal·liatives de l’Hospital Centro de Cuidados Laguna de Madrid explica en què consisteix aquest camp de treball.


Si t’ha agradat aquest article, comparteix-lo! I recorda que pots deixar una pregunta o un comentari i et respondré personalment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada