Quan a una família hi ha una persona amb una malaltia crònica i greu (càncer, Alzheimer, etc), sovint es necessita algú que en tingui cura. Tant pot ser un/a professional, com algú de la mateixa família. Aquesta última és l’opció preferida per més gent, ja que permet estalviar diners i guanyar proximitat, comoditat i confiança. Però… Qui té cura del cuidador o cuidadora?

Cuidar la cuidadora

Cuidar la cuidadora - Psicologia en CàncerLa feina de cuidador/a por ser molt gratificant, però també és de les més dures que hi ha; s’exerceix 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, sense cap compensació (més enllà de la satisfacció d’estar ajudant un ser estimat). Sovint hi ha la pressió de preguntar-se sobre la pròpia vàlua personal (“Ho estic fent bé?“), o s’ha de conviure amb un profund sentiment de soledat. També pot aparèixer fatiga, especialment quan cal realitzar esforços físics, com aixecar una persona. Totes aquestes són situacions que, a més a més, se solen mantenir durant molt temps.

Amb el context actual de crisi econòmica s’afegeixen encara més dificultats. Les retallades en ajuts a la dependència agreugen la situació de moltes cuidadores que es veuen obligades a deixar de treballar per a poder-se quedar a casa amb el familiar que té la malaltia, amb la qual cosa es redueixen els ingressos que entren a la llar. Amb tot això la funció que fa un cuidador comporta una gran càrrega psicològica i emocional, que és bo aprendre a gestionar.

Una de les coses que es poden fer és delegar responsabilitats: no tot ho ha de fer la mateixa persona quan la unitat familiar és més àmplia. A la nostra cultura la majoria de cuidadores són dones, però això no vol dir que les activitats que realitza no les pugui desenvolupar també un home, o repartir-se entre tots els membres de la família.

Altres coses que es poden fer són buscar moments per la distracció: Agafar-se un dia a la setmana “lliure”, o una estona cada dia, durant la qual es puguin fer altres activitats com llegir, anar a passejar, al cine, a sopar fora, o a fer un cafè amb algú. A part de distreure’s també permet mantenir la vida social. El suport social es reconeix com una de les ajudes més importants que es poden tenir. Igualment es pot aprofitar algun d’aquests moments per parlar, precisament, de la pròpia experiència de cuidar una persona, encara que si això es fa sempre, dificulta la distracció: No es “desconnecta”. Per això és bo combinar-o amb altres activitats que no hi tinguin res a veure.

També és important aprendre a perdonar-se els propis errors o limitacions, acceptar que no es pot arribar a tot arreu. I comprendre que, de vegades, poden sorgir tensions entre el cuidador i el malalt: la situació d’algú amb dependència tampoc no és fàcil, ja que posa en qüestió la seva autonomia personal i l’obliga a admetre que una altra persona entri en aspectes molt íntims de la seva vida (la higiene, etc).

Alguns/es cuidadors/es poden arribar a tenir una càrrega tant gran que necessiten el suport psicològic d’un professional. En aquest cas és bo consultar els experts, ja que poden ajudar a millorar la qualitat de vida de la persona cuidadora, a més a més d’oferir un espai on expressar els sentiments i emocions, i on complementar el suport social que poden oferir familiars i amistats. També hi ha la possibilitat que algunes cuidadores es trobien entre ells per compartir experiències, fer-se companyia i donar-se consells. Aprenen unes de les altres.

A aquest vídeo de 4 minuts de durada hi ha un resum d’un documental que porta per nom “Cuidadores”. Algunes de les frases que s’hi senten reflecteixen molt bé les vivències dels cuidadors i cuidadores.

I vostè? Està cuidant una altra persona, o ho ha hagut de fer en el passat? Expliqui-ho amb un comentari!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada