Quan a una família hi ha una persona amb una malaltia crònica i greu (càncer, Alzheimer, etc), sovint es necessita algú que en tingui cura. Pot ser un/a professional o algú de la mateixa família. Aquesta última és l’opció preferida per més gent, ja que permet estalviar diners i guanyar proximitat, comoditat i confiança. Però la tasca de la cuidadora pot ser molt estressant, i és important que es cuidi a ella mateixa.
La feina de la cuidadora
La feina de cuidador o cuidadora pot ser molt gratificant, però també és de les més dures que hi ha. S’exerceix 24 hores al dia i 7 dies a la setmana, sense cap compensació (més enllà de la satisfacció d’estar ajudant un ser estimat). Sovint la cuidadora es pregunta sobre la seva vàlua personal (“Ho estic fent bé?“), o viu amb un profund sentiment de soledat. També pot aparèixer fatiga, especialment quan cal realitzar esforços físics, com aixecar la persona malalta. Totes aquestes són situacions que, a més a més, se solen mantenir durant molt temps.
Amb el context actual de crisi econòmica s’afegeixen més dificultats. Les retallades en ajuts a la dependència agreugen la situació de moltes cuidadores que es veuen obligades a deixar de treballar per a poder-se quedar a casa amb el familiar que té la malaltia. Per tant es redueixen els ingressos que entren a la llar. El més freqüent és que la cuidadora sigui una dona, i de la mateixa família. No obstant, és una activitat que un home pot fer igual de bé.
Cuidar una persona amb càncer a la llar
Quan la malaltia implicada és un càncer, i aquest es troba en un estadi avançat, la tasca de la cuidadora té algunes particularitats. Els símptomes d’un pacient oncològic poden ser molt canviants. De vegades el tractament per al dolor, per exemple, no és suficient -i aquesta situació provoca una gran angoixa en el cuidador, que no sempre sap què fer-. O hi poden haver altres problemes com la tos, o les caigudes a la llar.
Una altra situació que expliquen sovint els cuidadors i cuidadores és la por de deixar el seu familiar sol, encara que sigui poca estona, per si li passa alguna cosa durant aquesta absència. Això acaba limitant la vida social, ja que la cuidadora renuncia a les seves relacions amb amics o amigues per no moure’s del costat del malalt.
Quins senyals avisen que la cuidadora pateix estrès?
Amb tot això la funció que fa un cuidador comporta una gran càrrega psicològica i emocional, que és bo aprendre a gestionar. L’estrès en la cuidadora és progressiu. Poques vegades s’identifica un moment en que “comença”: habitualment, de mica en mica aquest estrès va augmentant. Hi ha alguns senyals que poden alertar de que aquest estrés comença a ser perjudicial i que convé prendre mesures. En aquesta llista no hi són tots, però sí els més freqüents:
- Oblits que abans no hi eren, com una presa de medicació, o on és la carpeta de les receptes.
- Mal de cap i dolors musculars, sobretot al coll i a les espatlles. L’estrès es tradueix en tensió muscular.
- Irritabilitat, o sensació de tenir menys paciència amb els altres (“Estic enfadada tota l’estona, i de vegades no sé per què“)
- Insomni o despertar-se diverses vegades durant la nit.
- Pèrdua de l’interès o del plaer per les aficions de tota la vida (“Ja no gaudeixo amb res“).
- Sensació de desbordament, o de no arribar a fer tot el que s’ha de fer.
- Abandonar el contacte amb altres persones, pel fet de ser sempre a casa. També la sensació de sentir-se aïllada o abandonada pels altres.
- Canvis bruscos de pes, que pot augmentar o baixar en poc temps.
Estàs fent de cuidador o cuidadora i notes que et passen algunes d’aquestes coses?
Què pot fer la cuidadora per recuperar la qualitat de vida?
Una de les coses que pot fer la cuidadora per reduir l’estrès és delegar responsabilitats. No ho ha de fer tot ella sola quan hi ha més persones a la família. Algunes tasques es poden repartir, ja sigui de manera habitual o esporàdica.
De la mateixa manera és important aprendre a perdonar-se els propis errors o limitacions, acceptar que no tenim el deure (ni podem) arribar a tot arreu. I comprendre que, de vegades, poden sorgir tensions entre la cuidadora i el seu familiar. Des del punt de vista del malalt la situació tampoc és fàcil: la seva autonomia personal es veu afectada i, a més a més ha d’admetre que algú altre entri en aspectes tan íntims com la higiene.
El valor del suport social i professional per als cuidadors i cuidadores
També és bo buscar moments per la distracció: Agafar-se un dia a la setmana “lliure”, o una estona cada dia, durant la qual es puguin fer altres activitats com llegir, anar a passejar, al cine, a sopar fora, o a fer un cafè amb algú. A part de distreure’s també permet mantenir la vida social. Quan proposo això a una cuidadora, quasi sempre em diu “És que estic tota l’estona pensant en com estarà, i així tampoc aconsegueixo distreure’m“. La solució per això és deixar la persona a càrrec d’algú de confiança; que truqui i que sàpiga què fer si passa alguna cosa.
El suport social és una de les fonts d’ajuda més importants que es poden tenir. Igualment es pot aprofitar algun d’aquests moments per parlar, precisament, de la pròpia experiència de cuidar una persona. Però fer-ho només de vegades: si es fa sempre, dificulta la distracció: No es “desconnecta”. Per això és bo combinar-ho amb altres activitats que no hi tinguin res a veure.
Alguns/es cuidadors/es poden arribar a tenir una càrrega tant gran que necessiten el suport psicològic d’un professional. En aquest cas es pot consultar els experts, un bon recurs per millorar la qualitat de vida de la persona cuidadora. Encara que no hi hagi cap trastorn mental, un psicòleg ofereix un espai on expressar els sentiments i emocions, i on complementar el suport social que poden oferir familiars i amistats. També hi ha la possibilitat que algunes cuidadores es trobin entre ells per compartir experiències, fer-se companyia i donar-se consells.
A aquest vídeo de 4 minuts de durada hi ha un resum d’un documental que porta per nom “Cuidadores”. Algunes de les frases que s’hi senten reflecteixen molt bé les vivències dels cuidadors i cuidadores.
Estàs cuidant (o has cuidat) una persona amb una malaltia avançada, com un càncer? Deixa el teu comentari i et respondré personalment. I si creus que aquest article pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris