Les nàusees i vòmits de la quimioteràpia són dues de les reaccions adverses més conegudes que tenen moltes persones que segueixen aquest tractament pel càncer. No tothom que fa quimioteràpia té aquests signes però, quan hi són, poden ser molt incapacitants i afectar la qualitat de vida. Afortunadament, cada cop hi ha tractaments més eficaços per controlar-los. Aquest article explica com es poden alleujar les nàusees i els vòmits associats a la quimioteràpia, o fer que siguin menys molestos.
Per què es produeixen les nàusees i vòmits de la quimioteràpia?
Hi ha diversos factors que poden provocar les nàusees i vòmits de la quimioteràpia:
- El medicament arriba a la Zona Gallet Quimiorreceptora, un nucli del cervell que forma part de la regió que controla el reflex del vòmit. Fora del tractament pel càncer aquest reflex és útil perquè si ingerim algun aliment en mal estat o tenim una infecció que podria ser perillosa, provoca el vòmit com a mecanisme de defensa. Però amb la quimioteràpia aquesta zona del cervell també reacciona així.
- El medicament afecta les mucoses gastrointestinals: L’impacte de la quimioteràpia és més intens a les cèl·lules que es reprodueixen ràpidament. És el cas de les del càncer, i per això la quimioteràpia és eficaç. Però també ho fan les cèl·lules de les mucoses (estomacal, intestinal i bucal, provocant les nàusees i vòmits i les nafres o llagues a la boca) i el fol·licle pilós (provocant la caiguda dels cabells). També pot afectar la regió de l’oïda interna, relacionada amb el manteniment de l’equilibri, i provocant símptomes semblants als del mareig que acaben conduint al vòmit.
- Condicionament: Les nàusees i els vòmits són reflexos molt fàcilment condicionables. Això vol dir que ràpidament s’associen a les situacions en que es produeixen (per exemple, en sentir una olor o en apropar-nos a l’hospital on rebrem una dosi de quimioteràpia que sabem que habitualment ens provoca vòmits). En parlarem més detingudament al proper apartat.
De tota manera cal deixar clar que no tothom experimenta les nàusees i vòmits de la quimioteràpia. Depèn del fàrmac que s’utilitzi (alguns com el cisplatí o la dacarbacina en provoquen molts, mentre d’altres com el docetaxel o la vinblastina ho fan poc o gens). Fins i tot pot dependre de la persona: és possible que una persona que segueixi el mateix tractament que una altra no en tingui, mentre l’altra sí.
La nàusea i el vòmit condicionat (NVC)
Per explicar el condicionament podem recórrer al famós experiment dels gossos de Pavlov. Pavlov, fisiòleg rus, sabia que els seus gossos començaven a salivar quan menjaven. El que va descobrir és que, si uns instants abans de portar-los el menjar feia sonar una campana, al cap d’un temps els gossos començaven a salivar en sentir aquesta campana, abans de veure o olorar el menjar: havien après que, després de la campana, arribava l’aliment.
Amb el mateix mecanisme una persona que segueix uns cicles de quimioteràpia i, unes hores després de cada dosi, té nàusees i vòmits aprèn a associar, involuntàriament, aquestes dues coses. De tal manera que quan s’apropa a l’hospital ja comença a notar aquests símptomes. El seu cervell s’anticipa. Igualment també els pot notar amb altres coses que s’associen al menjar, com entrar a la cuina, sentir certes olors o el mateix acte de menjar.
Això és una cosa que tampoc li passa a tothom: hi ha persones que, encara que tinguin nàusees i vòmits de la quimioteràpia, aquests no se’ls anticipen en anar a l’hospital o en fer altres activitats.
Quins medicaments es fan servir
L’oncòleg ens pot fer receptes de medicaments que ajudin a reduir o a aturar les nàusees i vòmits de la quimioteràpia. El millor és prevenir-los abans que comencin, i és possible que haguem de canviar de medicament abans de trobar el que ens funciona millor.
Alguns dels fàrmacs més senzills són bastant coneguts (per bé que cal consultar el metge abans de prendre’ls), com la metoclopramida o la domperidona. Si aquests no són eficaços els professionals solen recomanar corticoesteroides com la dexametasona. Altres productes més forts i eficaços són l’ondansetron o el dolasetron.
Un tipus especial d’antiemètic (medicament pels vòmits) és l’aprepitant: és especial en el sentit que funciona quan es pren de manera preventiva, és a dir, abans que comencin les nàusees i els vòmits de la quimioteràpia. Això es pot fer quan se sap que el tractament es fa amb algun producte especialment procliu a alterar les condicions del sistema gastrointestinal.
Tolerar el menjar i el beure
Menjar i beure es fa més difícil quan hi ha vòmits i nàusees persistents: les olors dels aliments incrementen el malestar i s’associen amb els problemes digestius. Algunes recomanacions ho poden fer més fàcil:
- Menjar en quantitats petites, a poc a poc, i a temperatura ambient o freda.
- Optar per aliments de digestió fàcil, com el pa torrat o la carn d’au a la planxa, i evitar els greixos i els aliments amb olor molt forta. Com més variada sigui la dieta, millor.
- Prendre begudes isotòniques i altre líquids freds (es toleren millor).
- Menjar gelats i gelatines.
- Romandre assegut/da durant una hora després d’haver menjat.
Un estudi dut a terme a Estats Units l’any 1987 va demostrar per què és important que els aliments siguin variats i amb olors no massa fortes. Es va seleccionar un grup de nens que rebien quimioteràpia i tenien vòmits importants i se’ls va donar un gelat d’un sabor nou (creat expressament per aquesta investigació), amb una olor molt forta, diverses vegades entre les sessions de quimioteràpia i els àpats normals. Els nens van associar els vòmits al gelat (com a cap de turc), culpant-lo de ser la causa del malestar, i van poder tornar a menjar amb normalitat aliments que havien abandonat perquè no els toleraven.
Per una banda, associem instintivament als aliments amb olors fortes el malestar gastrointestinal. Per l’altra, com més variada és la dieta, més “difícil” li posem al nostre cervell relacionar un aliment amb el vòmit (és fàcil associar-ne un, però no 15). Per això els podem tolerar millor.
Què més podem fer?
Quan comencen les nàusees o els vòmits és important actuar com més ràpid millor: una vegada s’hagi instaurat l’associació entre el menjar i el malestar gastrointestinal serà més difícil de tractar. De tota manera sempre s’hi podran buscar solucions, a nivell psicològic (amb tècniques que han demostrat la seva eficàcia com la dessensibilització sistemàtica, que requereix una altra entrada en aquest blog) i a nivell farmacològic.
La relaxació i la distracció ens ajudaran a reduir el malestar: estar asseguts/es una estona després d’haver menjat, llegint o escoltant música atentament, de manera que no pensem en el menjar ni en la quimioteràpia, prevé el rebuig dels aliments.
I si els símptomes són molt importants (vòmits molt freqüents o amb presència de sang, pèrdua de pes o senyals de deshidratació) la recomanació és de consultar el metge.
Les nàusees i vòmits de la quimioteràpia solen desaparèixer progressivament quan acaba el tractament, però algunes persones afirmen que fins i tot molts anys després continuen rebutjant aliments com la carn. En aquest cas es pot optar per fonts alternatives de proteïnes, com el peix.
No dubteu a deixar algun comentari si ho voleu, així com a compartir lliurement aquest article!
Aquest article té 0 comentaris