El consentiment informat és el document que la persona amb càncer llegeix i signa abans de començar el tractament. Conté tota la informació sobre l’estratègia terapèutica i permet fer les preguntes necessàries al professional. L’article d’avui parla del consentiment informat en càncer i de la importància de prestar-li molta atenció.
Per què és necessari el consentiment informat
La relació entre un metge i el seu pacient ha canviat molt els últims anys. Fins fa poques dècades els pacients no demanaven informació sobre els tractaments que rebien. Els metges aplicaven aquests tractaments sense comptar amb l’opinió de qui els rebia. Això no vol dir que hi hagués mala intenció, sinó que el professional considerava que no feia falta informar al pacient perquè tampoc podria entendre el que li dirien.
En el cas del càncer, en aquell moment el pronòstic era molt dolent. Pràcticament totes les persones amb la malaltia morien. Per això el diagnòstic s’amagava al pacient i només es comentava entre l’oncòleg i els familiars (l’anomenada conspiració de silenci o protecció informativa). Darrere d’aquesta pràctica hi havia la creença que el pacient no resistiria aquesta mala notícia. Afortunadament cada cop es veu menys.
Però quan la cura del càncer va anar en augment i els pacients es van fer cada cop més conscients dels seus drets, van començar a demanar informació. La informació correcta, fiable i adaptada al nivell del pacient és necessària per a la presa de decisions en salut. Alguns canvis legals i l’extensió del consentiment informat van respondre a aquesta demanda.
Què hi ha en un consentiment informat
El consentiment informat és més l’acceptació del tractament que fa el pacient, que no pas el document que conté la informació. Però de tota manera el document també s’ha acabat anomenant consentiment informat. Aquest nom vol dir que la persona -o el seu representant legal- dóna el seu consentiment per a rebre el tractament i així ho informa a l’oncòleg, mitjançant la firma.
En aquest enllaç trobaràs un model de consentiment informat, elaborat per la SEOM (Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica).
Els elements bàsics del consentiment informat són aquests:
- L’explicació del tractament: En què consisteix (quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia, etc); quin objectiu té (curatiu, pal·liatiu, …) i quins són els beneficis esperats.
- Els possibles efectes secundaris i adversos i com se solen manifestar: Els efectes secundaris són els que es produeixen en rebre el tractament i que no formen part de l’objectiu terapèutic. Quan aquests efectes són especialment molestos s’anomenen efectes adversos. Encara que la llista pot ser llarga, els metges insisteixen que no tothom els nota, ni ho fa amb la mateixa intensitat.
- Alternatives terapèutiques que, a criteri del metge, també puguin ser beneficioses. Per exemple, en alguns homes amb càncer de pròstata, es pot optar per intervenir, o per no fer res i tenir el tumor controlat amb visites mèdiques.
- Consideracions com la necessitat de fer analítiques o biòpsies durant el tractament, fer fotografies o vídeos -en les quals el pacient mantingui l’anonimat-, o fer intervencions no incloses al document en cas d’urgència.
- Els drets del pacient: La persona dóna el seu consentiment, però el pot retirar en qualsevol moment. Això no comportarà rebre un tracte diferent per part de l’equip mèdic. També té dret a fer totes les preguntes que vulgui i a rebre una resposta vertadera i amb un vocabulari comprensible.
- La signatura amb les dades personals, que constitueix pròpiament el consentiment informat. És a dir, el pacient accepta rebre el tractament. En cas que el pacient no pugui respondre per ell mateix, pot signar un tutor legal o un representant autoritzat.
- La revocació del consentiment: Les persones tenen dret a canviar d’opinió. Per tant poden fer-se enrere del consentiment informat que en el seu dia van donar (per exemple, perquè els efectes adversos són excessius).
- La denegació del consentiment: De la mateixa manera que el pacient té dret a ser tractat, també té dret a NO ser tractat si aquest és el seu desig. En aquest cas també caldria signar: el responsable d’aquesta decisió és el pacient i l’hospital necessita poder demostrar que no va poder administrar la teràpia per aquest motiu. Per això es demana al pacient que especifiqui per què no vol rebre tractament.
Et pot interessar llegir: 15 preguntes sobre el càncer per fer al metge.
La importància de prendre les decisions conjuntament
A l’hora de fer el tractament del càncer, la comunicació entre l’oncòleg i el pacient és fonamental. El metge és l’expert i el pacient és qui rebrà la teràpia. Per tant convé que aquesta relació es basi en la confiança i la cooperació.
El maig de 2010 jo estava fent les pràctiques del Màster en Psicooncologia a l’Institut Català d’Oncologia. Em van trucar des de consultes externes per ajudar a resoldre un conflicte entre un oncòleg i una pacient, que es negava a signar el consentiment informat. El metge creia que la pacient havia de rebre aquell tractament perquè no hi havia cap alternativa mèdica.
Explorant per què la pacient no volia signar, vam saber que era Testimoni de Jehovà. La seva religió no li permetia rebre transfusions sanguínies. Vam repassar el document de consentiment per ensenyar-li on posava que la transfusió era un tractament que només es feia en cas de necessitat. També especificava que ella es podia negar a rebre-la -acceptant que les conseqüències d’aquesta negativa podrien ser molt greus-.
Amb tota la informació aquesta pacient va poder decidir de manera lliure i reflexionada i d’acord amb les seves creences. Unes creences que sempre cal respectar per més que no coincideixen amb les nostres. Per la seva dignitat.
Si vols pots deixar un comentari o opinió i et respondré personalment. I si penses que aquest article pot ser útil per a algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris