Articles sobre la imatge que té la societat del càncer i l’impacte social d’aquesta malaltia: com la percepció que tenim del càncer determina la manera com el prevenim, el tractem o ho convivim. Escrits amb un llenguatge amè i dirigits a tothom.
La visió social del càncer ha anat evolucionant al llarg dels anys, des de l’època en que era un tabú i pràcticament incurable, fins a l’actualitat, on la supervivència augmenta de manera consistent i cada cop es normalitza més el fet de tenir la malaltia.
Les xarxes socials també influeixen en la manera que té la societat de veure el càncer: apropen la informació (que no sempre gaudeix del mateix gran de fiabilitat) i faciliten el contacte entre pacients, professionals i societat civil en l’espai públic.
Els continguts d’aquests articles no substitueixen la informació que pugui donar un metge.
El seu autor és Joan Salvador Vilallonga, psicooncòleg amb consulta a Manresa i a Barcelona, i que també atén a domicili, per Skype i per email.
Quan algú sap que una persona del seu entorn té càncer és habitual que s'ofereixi per ajudar o per acompanyar. Però algunes de les coses que es diuen poden ferir la sensibilitat de qui les escolta o poden ser inadequades. Encara que es diguin amb bona intenció. El suport social és molt important quan algú pateix una malaltia greu, però hi ha unes quantes frases que una persona amb càncer no vol sentir.
El càncer és un tema recurrent al cinema. En vam parlar fa uns mesos amb l'article "10 pel·lícules que parlen del càncer". Ara ens preguntem si la manera com es veu el càncer al cine es correspon amb la realitat. I la resposta és que no: la mort hi és sobre-representada i els tumors que hi apareixen més sovint no són els més freqüents a la vida real. Però el cinema segueix sent un bon entreteniment i una oportunitat didàctica.
"Adrián et curaràs" és el nom d'una campanya que es va llançar el 10 d'octubre a les xarxes socials en solidaritat amb un nen que té càncer. Aquest nen, l'Adrián, va manifestar que volia ser torero. Com a resposta, una activista antitaurina li va dir al noi que es moriria. I la xarxa es va omplir de missatges de solidaritat vers l'Adrián prometent-li que es curaria. Però... segur que és bona idea prometre-li a l'Adrián que es curarà?
"Tinc càncer i no sé si dir-ho". Aquesta és una expressió molt freqüent entre les persones a les quals se'ls ha diagnosticat aquesta malaltia. Explicar als altres que tenim càncer pot tenir conseqüències positives i negatives. En aquest sentit pot haver motius per fer-ho i per no fer-ho, la qual cosa suposa prendre una decisió. Amb aquest article pretenem unir les raons que sentim més a la consulta per part de persones que es plantegen com i a qui li diran que tenen càncer.
"Si té càncer és per culpa seva. Per haver fumat tota la vida". Aquesta és una frase que sento de vegades, i intento imaginar-me com em sentiria si me la diguéssin essent jo fumador i tenint càncer. La sentència pot ser útil per a qui la diu, per raons que explicaré en aquest article però, sens dubte, no és útil per qui la rep. Quan parlem de persones hi ha una manera millor de relacionar càncer i tabac: fer-ho sense culpar ningú.
