Articles sobre la imatge que té la societat del càncer i l’impacte social d’aquesta malaltia: com la percepció que tenim del càncer determina la manera com el prevenim, el tractem o ho convivim. Escrits amb un llenguatge amè i dirigits a tothom.
La visió social del càncer ha anat evolucionant al llarg dels anys, des de l’època en que era un tabú i pràcticament incurable, fins a l’actualitat, on la supervivència augmenta de manera consistent i cada cop es normalitza més el fet de tenir la malaltia.
Les xarxes socials també influeixen en la manera que té la societat de veure el càncer: apropen la informació (que no sempre gaudeix del mateix gran de fiabilitat) i faciliten el contacte entre pacients, professionals i societat civil en l’espai públic.
Els continguts d’aquests articles no substitueixen la informació que pugui donar un metge.
El seu autor és Joan Salvador Vilallonga, psicooncòleg amb consulta a Manresa i a Barcelona, i que també atén a domicili, per Skype i per email.
El càncer és tant present a la nostra societat que tothom en parla. Ens hi referim directament, amb eufemismes, amb metàfores i en parlem sense anomenar-lo. El llenguatge que utilitzem en relació a l'oncologia contribueix a modificar la imatge que tenim del càncer. Per això és important tenir cura de les paraules que utilitzem i de com les utilitzem.
Hi ha la creença popular que l'optimisme cura el càncer. Que les persones que afronten la malaltia "de manera positiva" la superen. Malgrat tot no disposem d'estudis que permetin fer aquesta afirmació. Sabem que l'optimisme pot beneficiar l'adherència terapèutica, però dir que l'optimisme cura el càncer quan no s'ha demostrat pot posar el pacient en un compromís.
Quan parlem amb algú que té càncer podem preguntar-nos què és adequat dir-li i què no. En general, actuar amb normalitat és la millor manera de donar suport a una persona amb càncer, sobretot si hi ha prou confiança. Però de vegades podem dubtar sobre els temes a tractar, o equivocar-nos amb un comentari fet amb bona intenció. Aquest article parla de què dir a algú amb càncer i què no dir-li.
La conspiració de silenci en families on hi ha una persona amb càncer es produeix quan una part amaga certa informació sobre la malaltia a l'altra. Habitualment té la bona intenció de protegir algú que creiem que s'enfonsaria davant d'una mala notícia. Però també pot dificultar la presa de decisions i afecta la confiança entre familiars. Aquest article parla de la conspiració de silenci i de com gestionar-la.
1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindrà càncer en algun moment de la seva vida. Això és el que diuen les estadístiques actuals. Però vivim en una societat amb rols molt marcats i diferents per als homes i les dones. Aquesta diferència també arriba al terreny de la malaltia oncològica. L'article d'avui, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, parla del càncer amb perspectiva de gènere.
