Els últims anys hem vist grans canvis socials en el càncer de mama: en la manera com se n’informa, en com s’investiga, la visió que en tenim com a societat, etc. El 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Mama per donar a conèixer la malaltia i els avenços científics. Uns avenços que l’han convertit en el tipus de càncer que rep més interès per part dels investigadors i dels mitjans de comunicació. Però… com hem arribat fins aquí?
Els canvis socials en el càncer de mama
La detecció precoç i l’augment de la cura
Dues descobertes han estat clau en el càncer de mama des del camp científic: d’una banda, que com més inicial és l’estadi de la malaltia quan es detecta, més alta és la probabilitat de curar-se; i de l’altra, que un procediment mèdic senzill i de resultats immediats com és la mamografia és eficaç per orientar el diagnòstic precoç.
Per això es va establir el programa de detecció precoç del càncer de mama, a través de la mamografia, a les dones d’entre 50 i 69 anys (en el cas de Catalunya). I amb aquest mètode van passar dues coses:
- Es va observar un augment molt important del número de dones a les quals se’ls diagnosticava la malaltia.
- La supervivència a 5 anys va començar a augmentar un 2% anual, fins a situar-se per sobre del 80%.
L’augment dels casos s’explica, d’una banda, perquè en fer més controls es detectava en moltes dones en les quals abans passava desapercerbut o es diagnosticava massa tard. De l’altra, pels canvis en l’estil de vida: Més sedentarisme, més consum d’alcohol i de greixos animals, retard en l’edat de maternitat, deshabituació de l’alletament natural dels fills, etc.
L’experiència del càncer de mama en dones cada cop més joves
De càncer de mama n’hi ha de molts tipus. Però tots tenen un element comú: el seu enorme impacte psicològic. El pit femení és un element clau de la identitat i de l’autopercepció com a persona i com a dona; qualsevol cosa que amenaci aquesta part del cos es transforma en una amenaça per a la dona en la seva totalitat. A més a més el tractament provoca sovint la caiguda dels cabells, una fatiga notable, i sequedat a la pell, per la qual cosa l’aspecte físic es veu perjudicat.
Et pot interessar: Com afrontar una mastectomia
Com hem dit unes línies més amunt, abans el càncer de mama es manifestava gairebé exclusivament en dones de més de 60 anys. Com que havien estat mares als vint-i-pocs anys, en el moment del diagnòstic els seus fills ja eren adults, estaven emancipats i havien format les seves respectives famílies. L’impacte en la dinàmica familiar hi era, però no tenia les conseqüències que té actualment.
Avui en dia el càncer de mama s’observa en dones cada cop més joves (fins i tot menors de 40 anys). I els fills es tenen cada cop més tard, habitualment, passats els 30 anys. Per tant quan se li detecta el tumor a la dona, els seus fills es poden trobar a l’edat infantil, i això comporta un gran trastorn familiar. Aquest és un altre dels canvis socials en el càncer de mama: el repte d’informar als fills que la mare té la malaltia i que aquesta és una malaltia que no sempre es cura.
El canvi social més important: la mobilització
Sé que això que diré ara és molt fort. Però no se m’acut cap altra manera d’explicar-ho.
Quan una malaltia fa que una gran majoria de persones que la tenen, o totes, morin al cap de poc temps, no queda ningú per lluitar per la seva visibilització i cura. És el que passa, per exemple, amb el càncer de pàncrees (tot i que sí que hi ha algunes associacions que fan molt bona feina).
Però en el cas del càncer de mama la majoria de dones sí que es curen. I un cop s’han curat miren amb perspectiva la terrible experiència que han hagut de passar: incertesa, por, ràbia, moments de sentir-se molt soles, canvis d’imatge, tractaments complexos… Després d’això decideixen que no volen que ningú més hi passi, i es mobilitzen perquè s’abordi el càncer de mama des de tots els fronts.
Han aprofitat que cada cop hi havia més persones afectades per començar a exercir una forta pressió social, i a demanar canvis en el sistema sanitari, inversions en recerca, i sensibilització i implicació social amb aquesta malaltia. D’altra banda moltes dones conegudes han explicat públicament que tenen (o han tingut) càncer de mama, cosa que ha contribuït a la seva normalització.
Amb aquesta implicació de milers de dones (i homes), s’ha col·locat el càncer de mama com el tipus de malaltia oncològica que, probablement, aconseguirem eradicar abans de manera total i definitiva de les nostres vides.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 1 comentari