El càncer de mama és una de les malalties més conegudes, i de major impacte social i sensibilització. De tots els “dies mundials” dedicats a donar a conèixer a càncer, el 19 d’octubre com a Dia Mundial del Càncer de Mama és el més conegut. Grans canvis socials han permès aquest liderat.

Aquesta malaltia oncològica també és la que actualment es troba més assetjada pel que fa a la recerca científica sobre el seu tractament i curació, la que rep més recursos, i la que genera més literatura i més impacte als mitjans de comunicació. Però… com hem arribat fins aquí?

Els canvis socials en la visió del càncer de mama

Canvis socials en el càncer de mama - Psicologia en CàncerDues descobertes van ser clau en el càncer de mama: d’una banda es va observar que com més inicial era l’estadi de la malaltia quan es detectava, més alta era la probabilitat de curar-se; i de l’altra, es va veure com un procediment mèdic senzill i de resultat immediat com és la mamografia era eficaç com a prova que permetia orientar el diagnòstic de manera precoç. Quan es va establir el programa de detecció precoç amb mamografia per a les dones majors de 50 anys, un altre dels canvis socials, van passar dues coses:

  • Es va observar un augment molt important del número de dones a les quals se’ls diagnosticava la malaltia (que, a més a més, cada cop eren més joves).
  • La supervivència a 5 anys va començar a augmentar un 2% anual, fins a situar-se per sobre del 80%.

L’augment dels casos s’explica, d’una banda, perquè en fer més controls preventius es detectaven més dones amb càncer que abans d’aquesta pràctica: prèviament, es detectava massa tard, o no s’arribava a diagnosticar. De l’altra, per grans canvis en l’estil de vida: Més sedentarisme, consum d’alcohol i de greixos animals, retard en l’edat de maternitat, deshabituació de l’alletament natural dels fills, etc.

Per què ha crescut tant la pressió social?

De càncer de mama n’hi ha de molts tipus. Però un element comú és el seu enorme impacte psicològic. El pit femení és un element clau de la identitat i de l’autopercepció com a persona i com a dona; qualsevol cosa que amenaci aquesta part del cos es transforma en una amenaça per a la persona en la seva totalitat. A més a més el seu tractament provoca sovint la caiguda dels cabells, una important fatiga, i sequedat a la pell, per la qual cosa l’aspecte físic es veu perjudicat.

Com hem dit unes línies més amunt, abans el càncer de mama es manifestava gairebé exclusivament en dones que tenien més de 60 anys. Com que havien estat mares als vint-i-pocs anys, en el moment del diagnòstic els seus fills ja estaven emancipats i havien format les seves respectives famílies. L’impacte en la dinàmica familiar hi era, però no tenia les conseqüències que té actualment. A més a més la majoria de dones amb la malaltia morien.

Avui en dia el càncer de mama s’observa en dones cada cop més joves (fins i tot menors de 40 anys). I els fills es tenen cada cop més tard, habitualment, passats els 30 anys. Per tant quan se li detecta el tumor a la dona, els seus fills es poden trobar a l’edat infantil, i això comporta un gran trastorn familiar: canvis de rols, de dinàmiques familiars, d’activitats, etc. Han aparegut nous canvis socials, entre ells, el repte d’informar als fills que la mare té càncer, i que aquesta és una malaltia que no sempre es cura.

Però ara la majoria de dones sí que es curen (gràcies al fet que la malaltia es detecta abans) i un cop s’han curat miren amb perspectiva la terrible experiència que han hagut de passar: incertesa, por, ràbia, moments de sentir-se molt soles, canvis d’imatge, tractaments complexos… Després d’això decideixen que no volen que ningú més hi passi, i es mobilitzen perquè s’abordi el càncer de mama des de tots els fronts.

Han aprofitat que cada cop hi havia més persones afectades per començar a exercir una forta pressió social, i a demanar canvis en el sistema sanitari, inversions en recerca, i sensibilització i implicació social amb aquesta malaltia. També moltes dones conegudes han revelat públicament que tenen (o han tingut) càncer de mama, cosa que ha contribuït a la seva normalització.

Gràcies a aquests canvis socials, i als milers de dones anònimes que s’han implicat en fer-se visibles, han aconseguit que el càncer de mama sigui el tipus de malaltia oncològica que, probablement, aconseguirem eradicar de manera total i definitiva de les nostres vides, en primer terme. Abans que qualsevol altre tipus de càncer.

Detecció precoç del càncer de mama

Però es pot prevenir el càncer de mama? Alguns factors de protecció davant de la malaltia són: moderar el consum de greixos animals i d’alcohol, ser mares a una edat jove i l’alletament natural dels fills. L’auto-exploració mamària i la mamografia no prevenen el càncer de mama, però poden ajudar a detectar-lo abans. Com més aviat es detecta, més probable és que la persona es curi.

Comparteixo un vídeo de l’Asociación Saray de Navarra on s’explica com fer-se una auto-exploració mamària. Es recomana fer-se’n una cada mes, i si es detecta un bony que no hi era, demanar visita al metge o metgessa de família.

Heu tingut o teniu càncer de mama, o coneixeu algú en aquesta situació? Expliqueu-ho!

Aquest article té 0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada