És possible el canvi vital positiu després del càncer? Les persones poden sortir reforçades després de superar la malaltia? L’experiència ens diu que sí, encara que depèn de cada persona i dels aspectes de la vida que s’estudien. La psicologia positiva és la que estudia el creixement postraumàtic després del càncer.
Quins canvis provoca el càncer
Els canvis que provoca el càncer depenen de cada persona, perquè cadascú viu el càncer a la seva manera. Però en general s’observa que els canvis positius conviuen amb els canvis negatius. Per a veure’ls amb més detalls pots llegir l’article Recuperar la normalitat després del càncer.
Canvis positius
- S’acaba el tractament i molts dels seus efectes secundaris.
- S’abandona el “circuit hospitalari” i la vida deixa de girar al voltant del tractament (encara que es mantenen els controls).
- Es recuperen progressivament els horaris, les rutines i les activitats.
- Es valoren més els moments agradables i el temps per a un mateix.
- Se seleccionen les amistats: Es perd el contacte amb alguns amics i s’enforteix amb altres.
- Augmenta l’assertivitat.
Canvis negatius
- Es manté una certa por de que la malaltia torni (Síndrome de l’espasa de Dàmocles).
- Certs efectes secundaris del tractament poden ser permanents.
- Algunes de les activitats perdudes ja no es poden recuperar.
- És difícil tornar a treballar.
- Un 35-38% de pacients mantenen un malestar emocional important.
El canvi vital positiu després del càncer
Creixement postraumàtic
Un equip d’investigadors, encapçalats per Richard Tedeschi, va començar a utilitzar el concepte de creixement postraumàtic per descriure un seguit de canvis que experimentaven algunes persones després d’un esdeveniment vital estressant. Concretament van descriure 5 àrees de canvi vital:
- Es tenen en compte noves possibilitats a la vida.
- Milloren les relacions personals.
- Es dóna més importància a la pròpia espiritualitat.
- Augmenta la sensació de fortalesa personal.
- Es valora més la pròpia vida.
La disciplina que ha estudiat més el creixement postraumàtic en càncer és la Psicologia Positiva. Aquesta branca de la psicologia es destaca perquè no se centra en la psicopatologia i els aspectes negatius, sinó en trobar les potencialitats i fonts de creixement de cada persona.
De què depèn que es pugui assolir un canvi vital positiu després del càncer?
En aquest terreny ens movem entre dos extrems. D’una banda, el d’un realisme conservador que advoca per no alimentar l’esperança d’un canvi vital positiu, per considerar que enforteix expectatives que després condueixen a la frustració. De l’altra banda tenim el pensament màgic, que defensa que qualsevol persona té el poder d’aconseguir tot el que vol pel sol fet de desitjar-ho molt intensament. Posem-nos a mig camí.
Una interessantíssima revisió científica intenta resumir les característiques que fan que una persona, amb més probabilitat, experimenti un canvi vital positiu després del càncer. En general se’n beneficien més les persones joves, les que tenen un bon suport social i aquelles amb creences religioses. Però cal tenir en compte que les dades es contradiuen entre uns i altres estudis.
També es desprèn que el creixement postraumàtic en el càncer, en certa manera, es cultiva. Es pot entrenar durant el tractament psicooncològic i després, però sempre deixant clar que algunes persones no se’n beneficiaran.
Alguns exemples
En la meva pràctica clínica he pogut veure alguns exemples en pacients amb càncer de mama. Una dona va decidir recórrer tota Amèrica del Sud un cop s’hagués recuperat. Una altra em va dir que estudiaria infermeria i que s’especialitzaria en infermeria oncològica. I una senyora va dir una frase que recordo textualment després de 10 anys:
He decidit que em divorciaré. Amb el càncer m’he adonat que porto 30 anys servint al meu marit, i crec que ser dona és una altra cosa.
Una part del treball per aconseguir un canvi vital positiu després del càncer passa per aprendre a acceptar que les situacions positives i les negatives conviuran. I que esforçar-se en evitar tant sí com no les situacions negatives produeix un desgast que tampoc serveix per a res. També analitzem què ha canviat durant la malaltia i com aquests canvis es poden convertir en experiències d’aprenentatge.
En resum, el càncer no és una experiència positiva. Però val la pena treballar com es pot aprofitar per a introduir canvis vitals positius que perdurin durant la resta de la vida de la persona i l’ajudin a donar un nou significat a la seva existència.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris