El cànnabis cura el càncer? Calma els símptomes? Redueix els efectes secundaris? O no serveix per a res? La investigació de l’ús de cànnabis en càncer avança molt lentament, per raons que explicarem en aquest article. Els seus resultats de vegades s’expliquen de manera confusa. I la imatge social d’aquesta substància tampoc no en facilita l’aplicació com a eina terapèutica.
Com a professional de la salut NO pretenc, amb aquest article, aconsellar l’ús de cannabis. Només exposo l’estat de la investigació del seu ús en l’oncologia. Recomano als lectors i lectores que es dirigeixin al seu oncòleg per a resoldre dubtes sobre l’ús del cànnabis amb finalitats terapèutiques atenent a la seva situació particular.
Què és el cànnabis
El cànnabis és una planta, el nom científic de la qual és cannabis sativa. El seu principi actiu més important és el tetrahidrocannabinol (THC), que es troba en diferents proporcions segons la zona de la planta. Quan la substància surt del cabdell de la planta femella s’anomena marihuana. La resina que produeix és el que es coneix com a haixix. i és on hi ha la major concentració de THC. Altres denominacions de la substància són cànem, maria, xocolata, peta, porro o costo.
Habitualment es pren fumada, barrejada amb tabac. També es pot consumir dissolta en forma d’oli i barrejada amb alguns aliments. Quan es pren fumada els seus efectes apareixen en pocs minuts i duren 1-2 hores; en prendre’s ingerida els efectes triguen més a aparèixer, però també són més duradors.
Els seus efectes físics són augment de la gana, sequedat de boca, relaxació muscular, analgèsia, somnolència i descoordinació en els moviments. Entre els efectes psicològics hi ha desinhibició (facilitat per fer coses que normalment no es farien per vergonya), relaxació, ganes de riure, disminució de la concentració i la memòria i, de vegades, ansietat. A llarg termini, en algunes persones, pot provocar trastorns psicòtics. La característica més destacada dels trastorns psicòtics és que la persona perd el contacte amb la realitat.
El cànnabis és una substància. Hi ha moltes substàncies que es poden utilitzar com a medicament o com a droga, segons l’ús que se’n faci. Els opiacis, per exemple, donen lloc a medicaments com la morfina o a drogues com l’heroïna. L’amfetamina es pot utilitzar com a medicament (és molt eficaç en persones amb TDAH) o com a droga. El cànnabis no és més perillós que el tabac o l’alcohol, però la seva etiqueta d’il·legal el converteix en una substància mal vista… i en un al·licient pels que en volen consumir (de vegades, desconeixent-ne els riscos).
Per a quines aplicacions s’estudia l’ús de cànnabis en càncer
He seleccionat una mostra d’estudis que parlen de l’ús de cànnabis en càncer, per a diferents aplicacions. Enllaço els resums (en anglès) d’aquests estudis.
Tractament anti-tumoral
L’ús de cannabinoids com a agent anti-tumoral (és a dir, per a destruir cèl·lules tumorals com ho fa la quimioteràpia o la radioteràpia) s’ha provat en animals. Alguns estudis de laboratori han confirmat que poden destruir cèl·lules canceroses i inhibir el creixement del tumor. En humans s’ha provat en forma d’injecció en pacients amb glioblastoma, amb un possible efecte antitumoral.
Aquests són estudis molt inicials, més endavant explicaré per què. Actualment no es contempla el cànnabis com a eina terapèutica per a curar el càncer.
Control dels símptomes del càncer
La pèrdua de la gana (anorèxia) és un símptoma habitual en persones amb càncer. Els estudis fets amb cannabinoids per a augmentar la gana han donat resultats contradictoris. Alguns assajos li atribueixen poc efecte i, altres, un efecte més intens. D’altra banda, estudis fets amb cànnabis inhalat han demostrat que pot incrementar la quantitat de calories consumides en persones amb càncer (sense que això signifiqui que augmenta la gana).
El dolor també és un símptoma freqüent, degut a la inflamació i al dany als ossos. La seva reducció és clau per a mantenir la qualitat de vida. En matèria de dolor, l’ús de cànnabis en càncer ha demostrat un efecte analgèsic en alguns estudis, com aquest o aquest.
També hi ha alguns assajos que han demostrat un efecte terapèutic dels cannabinoids en la reducció de l’ansietat i la millora del son.
Control dels efectes secundaris del tractament
En nombrosos estudis fets amb humans, diferents derivats del THC han demostrat reduir les nàusees i els vòmits associats a la quimioteràpia. Aquests derivats són el dronabinol i la nabilona, i el seu ús per a aquest objectiu està aprovat als Estats Units. Els estudis suggereixen que aquests productes podrien ser, fins i tot, més eficaços que els medicaments convencionals.
Les dificultats d’estudiar l’ús del cànnabis
Gran part dels estudis als quals m’he referit s’han fet amb cannabinoids (derivats del cànnabis), i no amb cànnabis directament. Un exemple és el cannabidiol (CBD), que no presenta els efectes psicològics del THC descrits abans. L’ús de cànnabis en càncer, com en d’altres malalties, planteja dificultats que, de vegades, són barreres ètiques. Un dels principis de la bioètica -els que regeixen els assajos clínics– és el de no maleficiència. Aquest principi diu que cal evitar tant com es pugui els efectes perjudicials.
Com que la manera més habitual de trobar el THC és en forma de cigarret, se suposa que s’ha de prendre fumant. A més a més, es barreja amb tabac. Per tant provoca càncer i altres malalties, i crea dependència. Amb aquest resultat és comprensible la resistència a l’ús de cànnabis en càncer. D’altra banda la seva distribució està molt controlada perquè, en ser una substància il·legal, s’associa al tràfic de drogues. Als Estats Units, per exemple, els pacients amb càncer que n’utilitzen, necessiten un permís especial del seu metge.
Al nostre país la llei permet el consum propi de cànnabis. El concepte de consum propi gira al voltant de la quantitat (raonable per a un usuari i per a un interval de temps) i del fet que és intransferible (és a dir, que no es pot vendre ni cedir a una altra persona). La investigació sobre l’us terapèutic dels cannabinoids al nostre país és molt limitada.
A més a més, qualsevol investigació s’ha fet amb un grau de concreció extrem per a una patologia determinada, en un estadi determinat i en unes condicions determinades. Això també serveix per ajudar a la societat a ser crítica amb el que llegeix. Una titular del tipus “Un estudi demostra que el cànnabis cura el càncer“, inspira molt poca confiança. Sembla que el càncer sigui una malaltia quan, en realitat, en són més de 200. En canvi, un que digués “Un estudi fet amb pacients amb càncer de mama globular infiltrant i en etapa metastàsica ha demostrat que un cannabinoid en forma d’esprai sublingual contribueix a reduir el dolor ossi quan es pren en combinació amb analgèsics convencionals” aniria més en línia amb la ciència actual. Un estudi ben fet (i ben explicat!) pretén demostrar la seva eficàcia en condicions concretes i controlades.
Creus que el potencial terapèutic de l’ús de cànnabis en càncer és un motiu per a legalitzar aquesta substància? Deixa el teu comentari, i comparteix lliurement aquest article!
Comments (0)