Cancerofòbia

La cancerofòbia és la por irracional i sostinguda de tenir un càncer, o que un tumor anterior es reprodueixi. Ens fa tenir ansietat quan ens hem de fer proves mèdiques, o ens fa buscar informació de manera excessiva. La fòbia al càncer afecta negativament el benestar i la qualitat de vida de qui la té. Aquest article parla de la cancerofòbia i de com es pot gestionar.

Què és la cancerofòbia

La cancerofòbia és la por irracional de tenir un càncer, que es manté en el temps i amb una gran intensitat. Irracional no vol dir que no hi hagi motiu per tenir por, sinó que la mateixa persona admet que aquesta por és exagerada -encara que això no evita que en tingui-. Aquest temor causa un malestar important i un deteriorament de les activitats de la vida diària, en el camp personal, professional o social. La cancerofòbia la poden tenir tan persones que mai han estat diagnosticades de càncer, com persones que ja han tingut la malaltia en el passat i tenen por d’una recaiguda.

La por és una emoció bàsica que hem heretat d’espècies anteriors i que, en algunes situacions, ens pot ajudar. Per exemple, si ens veiem envoltats de foc, la por ens mobilitzarà per tal que ens escapem. O quan tenim un examen, l’ansietat fa que estudiem més. Però quan la por és molt intensa o dura massa, deixa de ser una ajuda i es converteix en un problema. És el que els passa a algunes persones quan es preocupen per si poden tenir càncer o alguna altra malaltia greu.

La cancerofòbia té semblances i diferències amb la hipocondria. La hipocondria apareix quan sobredimensionem una molèstia o un símptoma, ens hi focalitzem, i creiem que va empitjorant. És a dir, el que fa por no és el símptoma en si, sinó la malaltia que hi pugui haver darrere. Però en el cas de la cancerofòbia la por es limita al càncer.

Com veurem a continuació, la cancerofòbia se sol manifestar de dues maneres diferents: en forma d’evitació o en forma d’obsessió.

La cancerofòbia que es viu com a evitació

Un dels trastorns d’ansietat més habituals en la població són les fòbies específiques. Les fòbies específiques són pors molt intenses davant d’objectes o situacions concrets, que fan que evitem de totes totes aquests objectes o situacions, o bé que els suportem amb una gran ansietat si no tenim més remei. Quan ens trobem davant d’allò que ens fa por, intentem fugir corrents. És el que passa amb l’acrofòbia (por de les alçades) o amb la claustrofòbia (por dels espais tancats). Per això un element clau de les fòbies és l’evitació.

Les persones que tenen cancerofòbia i la viuen com a evitació, es neguen a anar al metge per por que els doni una mala notícia. Prefereixen viure amb el dubte abans que enfrontar-se a un diagnòstic. Però alhora admeten que viure amb el dubte no els resol l’ansietat. És a dir, no van al metge per por, però el fet de no anar-hi tampoc els elimina aquesta por.

Aquestes persones també poden rebutjar participar en converses sobre el càncer, així com evitar el contacte amb pacients oncològics, per por del contagi. En realitat el càncer no es contagia, però pensen que ser a prop d’algú que té la malaltia augmenta el risc que també la desenvolupin. També solen fer un seguiment extrem de les mesures de prevenció: fer una dieta excessivament rígida, allunyar-se dels hospitals, evitar tota exposició al sol, etc.

La cancerofòbia que es viu com a obsessió

En certa manera aquesta forma és la contrària a la que es viu com a evitació. La por del càncer s’experimenta amb la recerca obsessiva d’informació. Obsessiva significa que la recerca d’informació ocupa una gran quantitat de temps, amb sensació de perdre el control: no podem deixar de buscar. És el que passa a les persones que estan hores buscant símptomes a internet, estudiant els resultats de les seves analítiques, o consultant molts metges diferents. Estan tan convençudes que tenen càncer, que no es creuen les proves (o els experts) que els diuen el contrari. Però, com en el cas anterior, la recerca obsessiva d’informació tampoc els calma la por.

Per què passa això? L’ansietat és una trampa del cervell. Quan una cosa ens preocupa molt, el nostre pensament s’hi focalitza. Només veiem allò, i només prestem atenció a la informació que ens ho confirma. Encara que tinguem proves objectives que diuen que no tenim càncer, desviem la mirada i continuem buscant perquè necessitem confirmar-nos a nosaltres mateixos que “tenim raó“.

El que passa és que els continguts d’internet no sempre són fiables, i els usuaris cada cop utilitzen més la xarxa per buscar informació sobre la salut. Internet és un espai obert, en que tothom hi pot escriure el que vol. I alguns d’aquests continguts són erronis o, de vegades, fins i tot, malintencionats. Quan una persona amb cancerofòbia llegeix un “testimoni” d’algú que tenia un símptoma semblant i va resultar ser un càncer, pot cometre l’error d’agafar-s’ho com a prova de diagnòstic. Encara que, en realitat, siguin situacions diferents.

La millor font d’informació sobre la salut, les malalties i les proves diagnòstiques són els professionals de la salut.

Com podem reduir aquesta ansietat

L’ansietat, a banda de manifestar-se en forma de preocupació psicològica, pot desembocar en símptomes físics com palpitacions, sensació d’ofec, tensió muscular, mal de cap, nàusees o insomni. Fins i tot algunes persones atribueixen aquests símptomes a un possible càncer, sense saber que són fruit de la seva pròpia ansietat. Però l’impacte que tenen sobre la salut, el benestar i la qualitat de vida, justifiquen que busquem solucions.

El primer que es pot preguntar a ella mateixa la persona que té una por molt intensa de tenir càncer és: “El que estic fent per calmar aquesta por, m’ajuda, o encara me’n fa tenir més?“. Si preguntar al metge, o buscar informació calma la por, o bé es fa proves i els resultats són normals, i la persona es tranquil·litza, probablement no caldrà fer res més. Com dèiem al principi, una ansietat lleu pot ajudar a mantenir un estil de vida saludable que ajudi a prevenir el càncer.

Però si l’ansietat continua, hi ha altres coses que es poden fer:

• Relativitzar el risc de tenir càncer: La probabilitat de tenir-ne no és mai del 0% ni del 100%.
• Relativitzar els canvis en l’estil de vida: L’estil de vida saludable pot reduir el risc de tenir càncer, però no l’elimina del tot. Els avantatges d’un estil de vida excessívament rígid no compensen les dificultats de mantenir-lo. Fer una vida “en general, sana” ja redueix el risc.
• Buscar informació útil i de fonts fiables: El metge és qui millor ens pot indicar on trobar informació de qualitat.
• Fer-se una revisió mèdica regular (per exemple, un cop l’any).

Quan convé consultar un professional de la Psicologia

És una bona idea consultar un psicòleg quan la persona veu que, amb tot el que fa, la preocupació no desapareix. O bé quan aquesta preocupació es viu amb un gran malestar del qual no sap com sortir. També quan per culpa de la por comença a tenir problemes a la feina o amb la família, o restringeix les seves activitats.

La cancerofòbia és un problema i cal donar-li la importància que té per qui la pateix. Que aquesta por es consideri exagerada per la pròpia persona, no vol dir que no necessiti una solució.

---

Si vols pots fer alguna pregunta o comentari, i et respondré personalment. Tingues en compte que a través dels comentaris NO es pot proporcionar ajuda psicològica personal. Si necessites aquesta ajuda, posa`t en contacte amb mi de manera privada. Moltes gràcies per llegir i compartir l’article!