El càncer a la tercera edat es viu de manera diferent quan es compara amb la vivència quan s’és més jove. Habitualment es diagnostica més en persones d’edat avançada (a partir dels 50 anys). Però que també es troba a persones joves i pot comportar experiències diferents segons l’edat de qui la pateix. Amb la gent gran cal sumar-hi la soledat i la sensació de ser una càrrega per a la familia.

Les dificultats relacionades amb el càncer

El càncer a la tercera edat - Psicologia en CàncerLes dificultats més importants que solen aparèixer quan hi ha un càncer són incredulitat (Per què m’ha passat a mi?), ràbia i tristesa. També apareix la por per com evolucionarà la malaltia o per les possibles conseqüències del tractament. De vegades aquestes emocions apareixen alhora, o canvien al llarg del temps. És important donar-se permís a un/a mateix/a per experimentar aquests sentiments. L’experiència del càncer és molt difícil, i és normal sentir-se malament. Algunes persones de l’entorn ens diran que ens animem, que tot anirà bé, però sabem que no és fàcil.

Les particularitats del càncer a la tercera edat

La principal diferència en la manera com ho viu la gent gran se sol trobar en el suport social. Pot ser més difícil trobar persones de l’entorn que puguin donar aquest suport. De fet el sentiment de soledat és una dificultat bastant freqüent en les persones grans: les famílies estan molt ocupades durant tot el dia, i les amistats van restringint la seva vida social. A més a més és freqüent que alguns amics que ens han acompanyat hagin mort, també a causa de l’edat. De tota manera l’experiència diu que quan una persona té una malaltia greu, com el càncer, part del suport social es recupera.

La sensació de ser una càrrega per als altres és habitual a moltes persones amb càncer, a qualsevol edat. Per exemple, per la demanda de que les acompanyin a les visites hospitalàries. Però quan una persona es troba a la tercera edat aquesta sensació de ser una càrrega s’incrementa. La raó es que l’edat avançada dificulta activitats de la vida diària que una persona jove pot fer més fàcilment. Alguns exemples són la mobilitat, les tasques domèstiques, la recerca d’informació, etc. D’altra banda a la tercera edat es veu la mort com a més pròxima.

Convertir el càncer en una experiència per al canvi vital

En els darrers anys el tractament del càncer és cada cop més eficaç i es detecta de manera més precoç. Això contribueix a fer que la majoria de persones amb aquesta malaltia es curin (actualment, prop del 60%). Per tant l’experiència d’haver passat pel càncer dóna lloc a uns canvis que de vegades es poden veure com a oportunitats.

El càncer a la tercera edat - Psicologia en CàncerAlgunes persones a la tercera edat que han tingut una malaltia oncològica i s’han curat aprofiten aquesta oportunitat per canviar aspectes de la seva vida. Comencen activitats noves (manualitats, viatges, etc) i viuen les petites dificultats del dia a dia amb menys preocupació. Això és perquè aprenen a relativitzar la importància dels problemes. També intenten passar més temps amb la família i els amics/gues. Aquests canvis s’observen més sovint en les dones que en els homes.

Per tant podem veure com el càncer és, inevitablement, una experiència molt díficil. Però es pot convertir en un motiu per fer canvis positius a la vida de les persones a la tercera edat, si en poden veure l’oportunitat. És una cosa que no tothom pot fer, per circumstàncies vitals o per experiències passades. Però que quan s’aconsegueix, pot ajudar a descobrir coses d’un/a mateix/a que abans no es coneixien.

Com podem ajudar a les persones amb càncer

El suport de les persones del voltant els ajudarà a fer-ho més suportable. Poder parlar obertament de la malaltia, de la preocupació per la família, etc., ajuda a alleugerir la càrrega. També és important que ens indiquin com els podem ajudar a cada moment: de vegades la millor ajuda que podran tenir és parlar de la malaltia, o anar a passejar amb algú i conversar sobre coses que no hi tinguin res a veure. D’altres vegades els pot venir de gust quedar-nos sols/es i en silenci, i ho han de poder demanar. És important deixar clar que no estan rebutjant la nostra companyia, sinó que necessiten una estona de tranquil·litat.

Es pot comptar, si és necessari, amb un professional que els pugui ajudar a afrontar els canvis, bons i dolents, que vinguin. Ho pot fer el propi metge, un psicòleg expert en l’ajuda a les persones amb càncer o, fins i tot, un guia religiós si és d’acord amb les seves creences. Aquests suports també són útils quan el càncer no es pot curar. En aquest cas la persona pot necessitar fer un repàs de la seva vida i deixar assumptes enllestits abans d’anar-se’n, com per exemple, assegurar el benestar de la família.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza Akismet tper reduir l'spam. Aprèn més de com es processen les dades dels teus comentaris.