1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindrà càncer en algun moment de la seva vida. Això és el que diuen les estadístiques actuals. Però vivim en una societat amb rols molt marcats i diferents per als homes i les dones. Aquesta diferència també arriba al terreny de la malaltia oncològica. L’article d’avui, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, parla del càncer amb perspectiva de gènere.

El càncer amb perspectiva de gènere - Psicologia en Càncer

La perspectiva de gènere també afecta el càncer

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones, que reivindica la normalització de la presència de la dona a tots els camps de la societat. Les dones aporten el 50% del talent de la humanitat. Per tant, excloure-les, significa renunciar al 50% del talent. No només és absurd, sinó que perjudica la humanitat sencera. El feminisme (la lluita per acabar amb la situació d’inferioritat de la dona) ha augmentat el seu ressò mediàtic els darrers anys, amb denúncies com la violència de parella, la disparitat salarial o la infra-representació en llocs de poder.

La perspectiva de gènere ajuda a qüestionar-se coses que una part de la societat considera segures. En són exemples la idea de que les dones estan més capacitades per les feines domèstiques, que no tenen prou autoritat per dirigir una empresa o que han de fer el possible per casar-se. Posar en dubte aquestes creences és necessari per assolir la igualtat real, per més que incomodi alguns homes, que pensen -erròniament- que hi sortiran perdent.

El càncer també necessita la perspectiva de gènere per analitzar alguns fenòmens que, observats en conjunt, només tenen un element en comú: assignen a les dones un rol diferent al dels homes. Aquesta tendència és la que contribueix a perpetuar les diferències entre els gèneres. Anem a veure aquests elements:

Els canvis en la incidència del càncer de pulmó

El càncer de pulmó en les dones a Catalunya - Psicologia en Càncer

Font: Departament de Salut (Generalitat de Catalunya). Obtingut el 6 de març de 2018

Aquest gràfic mostra l’evolució del càncer de pulmó, tràquea i bronqui a Catalunya, en homes i en dones, entre els anys 1.994 i 2012. S’observa que, en les dones, tendeixen a augmentar tant la incidència (aparició de nous casos) com la mortalitat. Mentrestant, en els homes, passa el contrari. Per què cada cop hi ha més dones afectades per càncer de pulmó?

El principal factor de risc per aquesta malaltia és el tabaquisme. Fumar provoca càncer uns anys després d’haver començat i haver-ho fet de manera continuada. Poden passar més de 20 anys abans que el tabac doni lloc a un tumor (altres efectes nocius de fumar es manifesten instantàniament). Fins els anys 70 les dones fumaven molt poc: de fet estava mal vist que una dona fumés. A partir d’aleshores van començar a fer-ho (de vegades, amb l’única intenció d’assolir la igualtat amb els homes). I anys després, s’està traduint en més casos de càncer de pulmó.

Les dones amb càncer tenen més ingressos hospitalaris?

He posat un interrogant perquè no tinc cap estudi que ho demostri. De fet és una observació feta a l’engròs durant les meves pràctiques professionals a l’Institut Català d’Oncologia. Aproximadament el 65% de persones ingressades pel càncer eren dones i, el 35% restant, homes. Els motius d’ingrés durant el càncer són la cirurgia, les proves mèdiques, les complicacions de la malaltia o del tractament i la situació de final de vida.

Intuïtivament sembla que haurien de ser un 50% d’homes i un 50% de dones. Fins i tot si el càncer afecta més als homes (1 de cada 2) que a les dones (1 de cada 3), és raonable pensar que hi ha d’haver més homes ingressats que dones. Però és al revés. Per què? Podria explicar-se des de la perspectiva de gènere.

Dia Internacional de les Dones - Psicologia en Càncer

Com que no he trobat cap estudi, només puc aventurar una hipòtesi -amb la qual, evidentment, puc estar equivocat-. Però diria que és perquè quan una dona amb càncer necessita atenció constant, el seu marit pot veure’s incapaç de proporcionar-la-hi. Moltes homes afirmen veure’s superats per aquesta situació. Per això l’ingrés sembla una opció més viable per als dos. En canvi quan és un home qui necessita aquestes atencions, la seva dona es veuria més valenta per posar-s’hi. Insisteixo en que només és una hipòtesi a partir d’una observació.

Trobar feina després del tractament

Dona, de més de 50 anys, recuperada d’un càncer i amb la imatge personal afectada. 4 dificultats per trobar feina després de la malaltia, que s’afegeixen a les que tindrien si fossin homes. Treballar després del càncer és difícil per a tothom, però encara més per a les dones. La perspectiva de gènere, doncs, obre un nou debat.

Per culpa del masclisme les dones s’han d’esforçar més que els homes per explicar per què volen treballar. Amb “treballar” vull dir treballar fora de casa (el treball fet a casa, no remunerat, també és treball. Tant si el fa una dona com si el fa un home). Com si les ganes de les dones de desenvolupar-se laboralment, com a part del que consideren una vida normal, no fossin suficients, i haguessin de donar explicacions addicionals.

Aquest reportatge explica les dificultats que tenen algunes dones per treballar després del càncer.

Marroc: Dones amb càncer abandonades pel seu marit

El càncer en dones del Marroc- Psicologia en CàncerAl Marroc, moltes dones que han tingut càncer de mama o càncer d’úter, són abandonades pels seus marits. Sens dubte passa el mateix a molts altres països, però la situació al Marroc va ser objecte d’algunes notícies fa unes quantes setmanes. Els motius de l’abandonament en aquell país són que les dones amb aquesta malaltia és poc probable que puguin tenir fills, i que no podran fer la feina de cuidar els marits.

És un altre tema que toca la perspectiva de gènere: perquè el fet que una dona abandoni el seu marit amb càncer no es contempla ni com a possibilitat. És l’home qui creu que la funció de la seva dona és cuidar-lo i tenir fills. Per tant, quan pensa que ja no ho podrà fer, ja no hi ha motius per mantenir-la. Aquesta és la cruesa del masclisme, amb el suport de les autoritats polítiques i religioses.

Que el Dia Internacional de les Dones serveixi per eliminar aquestes diferències i assolir una societat amb plena igualtat de gènere.


T’ha agradat aquest article? Comparteix-lo amb el teu entorn! I si hi vols deixar un comentari, et respondré personalment.

Aquest article té 2 comentaris
  1. Aquest article, vist amb ulls de dona, diu moltes veritats. Hi sol haver molta diferència entre com afronten un home o una dona les malalties de la parella. Una amiga amb un càncer que va superar m’explicava que, tot i que el seu marit passava bastant de temps amb ella, era la seva germana qui captava més les necessitats de cada moment i duia la iniciativa. Ell no va acabar mai de descobrir quin hauria de ser el seu paper i es quedava en un segon pla. Això dóna a entendre perquè hi ha dones que es divorcien després de superar un càncer.
    També vull destacar que les dones ens apuntem més a la medicina preventiva (revisions anuals, etc.) i això deu fer créixer el nombre de dones en tractament. Els homes solen anar al metge quan es troben malament i això fa que no siguin a temps a superar la malaltia.
    Per últim, crec que allí on es consideri que el destí de les dones és casar-se si volen ser socialment acceptades, ho tenen molt més difícil. Per què una dona ha de necessitar un home per anar per la vida? No és ningú per sí mateixa?

    1. Hola, Montserrat. Moltes gràcies pel teu comentari. De vegades els homes tenen por d’equivocar-se quan ajuden la seva dona que té càncer. Per això els professionals els indiquem que li preguntin què necessita. Però la majoria de cuidadores familiars són dones i, això, en part, contribueix a mantenir el rol més passiu als homes. Pel que fa al divorci, el que sabem és que la malaltia no és suficient per provocar-lo: la parella que es divorcia és perquè ja tenia problemes greus abans del càncer. I, efectivament, és absurd pensar que una dona necessita un home al seu costat per viure. Les societats que s’han tret de sobre aquest mite ho han fet quan un grup només de dones l’han desafiat, s’han enfrontat a les crítiques i han demostrat que es pot ser soltera sense cap problema. tan de bo totes les societats del món arribin a un punt en que les dones -i els homes- es casin només en cas que vulguin i quan vulguin!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada