Amb el càncer afectant persones cada cop més joves i l’edat de la maternitat endarrerint-se comencem a veure dones en les quals càncer i embaràs coincideixen. És una situació encara poc freqüent, però planteja situacions de presa de decisions importants sobre com i quan fer el tractament. Aquest article parla de la coincidència de càncer i embaràs.
Aquest article se centra en aspectes psicològics. No substitueix cap informació mèdica ni està plantejat per orientar les persones cap a un tractament o un altre.
La coincidència de càncer i embaràs
Fins fa uns anys era poc freqüent que les dones joves tinguessin malalties oncològiques pròpies de l’edat adulta. Si apareixia el càncer ho feia dècades després que la dona hagués tingut fills. Actualment, però, veiem dones amb càncer a una edat cada cop més jove. D’altra banda, l’edat de la maternitat també s’està endarrerint (la mitjana d’edat de les dones en tenir el primer fill ha passat dels 25 anys l’any 1975 als gairebé 31 el 2015).
Per això en l’actualitat és més habitual que càncer i embaràs coincideixin -encara que continua sent poc freqüent-. Els tipus de càncer que afecten més les dones durant l’embaràs són el càncer de mama, el càncer de coll d’úter, el limfoma i el melanoma. De tots aquests, el melanoma és l’únic que té un petit risc de transmetre’s al fetus, perquè pot fer metàstasi a través de la placenta. De tota manera és un risc molt baix.
Les causes del tumor durant l’embaràs són les mateixes que en les dones no embarassades, de manera que l’únic que explica que es presentin en el mateix moment és una coincidència. I com que en ambdues situacions (el càncer i l’embaràs) la dona està sotmesa a un control mèdic especial, el seguiment d’una facilita la detecció de l’altra.
Opcions de tractament del càncer en dones embarassades
En termes generals el tractament d’una dona a la qual coincideixen càncer i embaràs dependrà del moment de la gestació, del tipus i extensió del tumor, del seu estat general de salut i, sempre que es pugui, de les seves preferències personals. Es té en compte que l’objectiu de curar el càncer es combina amb el de protegir la dona i el fill que espera.
Quan la cirurgia no afecta l’úter es considera bastant segura. Això inclou l’anestèsia, que normalment no dóna lloc a complicacions per al petit. De tota manera, un/a obstetre/a pot ajudar la dona a decidir quin és el millor moment per a fer la intervenció.
Pel que fa a la quimioteràpia, el risc d’afectar l’embrió és més elevat durant el primer trimestre (quan se li estan formant els òrgans) que durant el segon i el tercer. De tota manera el risc hi és sempre, i en uns medicaments més que ens uns altres. Es pot produir un part prematur i un pes baix en néixer la criatura. Per ara no està clar si la quimioteràpia durant l’embaràs afectarà el nen durant la seva vida. A aquesta pàgina hi trobaràs més informació.
En radioteràpia, l’augment de la precisió dels darrers anys fa que, amb certes precaucions, es pugui dur a terme en dones amb càncer i embaràs, sempre i quan s’hagi superat el primer trimestre. L’embrió és especialment sensible a la radiació. Aquesta pàgina conté una informació molt completa sobre això.
Tinc càncer i estic embarassada: Què he de fer
La coincidència de càncer i embaràs en una mateixa persona i moment produeix un xoc molt important en l’estat d’ànim. L’embaràs se sol viure amb alegria i esperança pel futur, ben al contrari que la malaltia oncològica. Per això moltes dones tenen, com a primera reacció, un dilema: Què és més important; curar el càncer o protegir el nen o la nena que s’està gestant? No hi ha una resposta correcta. És un escenari de presa de decisions complex, en el qual cal tenir en compte diversos factors:
- El moment de l’embaràs: Els riscos solen ser més elevats durant el primer trimestre. Com que no es fa un sol tractament, sinó que es combinen entre ells, se sol buscar l’opció que permet els majors beneficis amb els mínims perjudicis. Algunes dones decideixen esperar que l’embaràs hagi evolucionat i, si cal, avançar el part per començar abans el tractament. Altres opten per avortar per evitar que el càncer es compliqui. Cap d’aquestes decisions no és fàcil, ni cap dona mereix que la jutgin o la critiquin per haver-la pres.
- Qui pren les decisions: En última instància, la dona afectada. Però és menys difícil fer-ho amb la participació de la seva parella (si en té), de la família i dels professionals sanitaris. Conjuntament i havent avaluat totes les opcions.
- Com es prenen les decisions: Amb la informació disponible i amb el temps de reflexió necessari. Reservant la possibilitat de canviar de decisió, si és possible, més endavant. Les persones canvien i les seves circumstàncies també.
També és normal tenir por de si la decisió presa no és la correcta, i de si això significa que s’és una mala mare. Algunes dones se senten culpables per com el tractament pot afectar l’embrió, o per si no haurien pogut fer alguna cosa per evitar que càncer i embaràs coincidissin (com anar al metge més sovint). Aquests pensaments són comprensibles i mereixen atenció (la qual cosa no vol dir que la dona estigui en allò cert quan es culpabilitza). De vegades reconeixen que aquests pensaments són irracionals.
Em podré quedar embarassada després d’haver fet tractament pel càncer?
Entre el 15% i el 30% de nenes i adolescents tractades d’un càncer perden la fertilitat. Això és perquè els òvuls no es produeixen durant la vida, sinó quan la dona encara és un embrió dins la seva mare, i alguns tractaments afecten aquests òvuls.
Les possibilitats, en aquests casos, són la preservació d’òvuls (treure’ls abans del tractament per conservar-los sans i utilitzar-los després), la preservació d’embrions ja fecundats -si la dona té parella masculina o ha trobat un donant d’esperma- o utilitzar òvuls d’una donant. Queda clar que totes les opcions són molt condicionals: cada possibilitat és per situacions concretes. Per tant la decisió a prendre ha de ser molt personalitzada.
Deixa el teu comentari o opinió i et respondré personalment. I si t’ha agradat aquest article, comparteix-lo amb els teus contactes!
Comments (0)