Un estudi recent publicat a la Revista Science diu que 2 de cada 3 casos de càncer estan causats per mutacions aleatòries. L’estudi és correcte des del punt de vista metodològic però no explica correctament els resultats. I molts mitjans de comunicació han contribuït a interpretar que tenir càncer depèn de la sort. Havent llegit l’estudi, dedico aquest article a explicar per què la conclusió que el càncer depèn de la mala sort és errònia.
Què diu l’estudi de Science
L’estudi que diu que 2 de cada 3 càncers es deuen a l’atzar es va publicar a la prestigiosa revista Science el 24 de març. Està encapçalat per Cristian Tomasetti, de la Universitat John Hopkins (Estats Units). Els autors han estudiat 17 tipus de càncer en 69 països. El podeu descarregar sencer [en anglès] aquí. Quan vaig veure el titular em va semblar molt estrany i vaig decidir llegir-lo. El resultat és la valoració que exposo en aquest article.
Tot el funcionament del nostre cos (quins líquids fan falta per fer la digestió, què ha de fer la pell quan ens fem una ferida, de quin color han de ser els ulls, etc) està escrit al nostre ADN, que és com el manual d’instruccions. Aquest manual està escrit als gens, i està repetit a cada cèl·lula del nostre cos. Però les cèl·lules es fan velles i s’han de substituir. I el que fan és dividir-se contínuament, al ritme que les cèl·lules velles moren, durant tota la nostra vida. Per dividir-se una cèl·lula fa una còpia del manual d’instruccions i la passa a la seva “germana”.
Imaginem que tenim un paper escrit, i en fem una fotocòpia. D’aquesta còpia en fem una altra fotocòpia. I la fotocòpia la tornem a passar per la fotocopiadora. Oi que al final el paper es veu fosc i amb les lletres que costaran de llegir? Doncs a les nostres cèl·lules els passa el mateix: amb el temps una cèl·lula és una còpia d’una còpia d’una còpia… i comença a acumular errors en els gens (mutacions): Un gen desapareix, un altre canvia de lloc, etc. Algunes d’aquestes mutacions poden acabar donant lloc a un tumor.
L’estudi de Science diferencia 3 causes de mutació genètica que poden generar un càncer: una ambiental (fum de tabac, alcohol, exposició al sol, etc), una hereditària (transmesa de pares a fills) i una aleatòria. Per mutació aleatòria s’entén que quan una cèl·lula es divideix, el seu ADN pateix un error fruit de la pròpia divisió, sense que cap causa hi hagi intervingut. La investigació proposa que 2 de cada 3 mutacions es produeixen per atzar. És a dir, sembla que digui que normalment el càncer depèn de la mala sort.
Per recolzar la seva hipòtesi diuen que la majoria de tumors apareixen a les parts del cos que tenen cèl·lules que es divideixen més vegades: el pulmó, l’estómac, el cervell, etc, independentment dels factors ambientals que hi puguin intervenir. Per posar exemples apunten que el 35% de casos de càncer de pulmó són per aquesta causa (la mala sort), així com el 77% de càncers de pàncrees i el 95% de càncer de pròstata. De tota manera també afirmen que el 42% de càncers es podrien prevenir amb canvis a l’estil de vida.
Errors de concepte que cal clarificar
L’estudi es basa en models matemàtics i la seva metodologia és correcta. O almenys jo, amb les meves limitacions, no hi he sabut trobar errors. Però els seus resultats estan mal explicats. I els mitjans de comunicació n’han fet una interpretació parcial que ha portat a la conclusió, errònia, que en 2 de cada 3 casos el càncer depèn de la mala sort. I és que hi ha diversos punts per aclarir.
Els autors han fet càlculs amb grups de 20 persones fictícies a les quals han imputat 3 mutacions genètiques. És a dir, per al càncer de pròstata han suposat 20 homes amb una mutació d’origen ambiental, una d’origen hereditari i una d’origen aleatori. I això els ha servit per determinar quina de les mutacions és la causant del càncer. Però aquest mètode té dos problemes:
- Per tal que es desenvolupi un tumor, no n’hi ha prou amb tres mutacions. Se n’han d’acumular moltes més. I a més a més han de superar les defenses del cos que, habitualment, detecten les cèl·lules potencialment canceroses i les destrueixen abans que es comencin a dividir.
- El risc de tenir càncer és un concepte estadístic. S’aplica a poblacions i no a persones. Sabem que en el 87,5% de persones amb càncer de pulmó (8 de cada 9), la causa és el tabac. Però això no serveix per determinar si, en una persona concreta que té càncer de pulmó, aquest es deu al tabac o a una altra causa. És a dir, que poguem atribuir causes de càncer a les poblacions no vol dir que ho poguem fer individualment.
Els factors de risc del càncer interactuen entre ells
Els diferents factors de risc del càncer no actuen aïlladament, sinó que interactuen. I els seus efectes es poden sumar o es poden restar. Per explicar la interacció sempre utilitzo l’analogia de la pastilla efervescent. Quan tirem una pastilla efervescent a un got d’aigua, surten bombolles. Però què causa les bombolles: la pastilla o l’aigua? Totes dues, quan coincideixen. Cap d’elles, per si sola, produeix bombolles. Doncs amb el càncer, en general, passa el mateix: diferents factors han d’actuar conjuntament.
Ara imaginem que tenim un ou sobre una taula. A terra hi ha un tros amb matalàs i un tros amb rajola. Si fem córrer l’ou fins que caigui, té una probabilitat del 50% de caure sobre la rajola i trencar-se (ho podem equiparar amb una divisió cel·lular que provoca una mutació), i una probabilitat del 50% de caure sobre el matalàs i quedar sencer (una divisió cel·lular sense mutació). Però per tal que l’ou caigui, necessita que l’empenyem (factor ambiental). És a dir, l’atzar -en forma de bona sort o de mala sort- no actua si no hi ha una causa externa que el provoqui. Almenys això és vàlid per al càncer en adults, que és el centre de l’estudi de Science. En el càncer infantil els factors ambientals que fan acumular mutacions genètiques hi tenen molt poc a veure.
Que un factor ambiental, com el fum del tabac, provoqui la mort de més cèl·lules del pulmó del que és normal, fa que aquestes s’hagin de dividir més per compensar-ho. I com més divisions fan, més probabilitat hi ha que acumulin errors. En resum: que algunes de les mutacions puguin ser aleatòries no descarta el paper dels factors de risc.
El perill de concloure que el càncer depèn de la mala sort
Afirmar que el càncer depèn de la mala sort pot comportar una tendència a abandonar les mesures de prevenció. Si a una persona li diem que no importa que fumi o no perquè en el 35% de persones el càncer de pulmó depèn de la mala sort (com diu l’estudi), pot fer que continui fumant. I això té riscos, no només pel càncer, sinó també per les malalties respiratòries i cardiovasculars causades pel tabac.
El mateix passa amb els altres factors de risc controlables. Els mateixos autors de l’estudi reconeixen que en el 42% de casos el càncer es pot prevenir. Però per això és necessari que hi confiem. No valdrà la pena promoure la salut si creiem -erròniament- que el càncer depèn de la mala sort.
A més a més els factors de risc prevenibles i controlables solen dependre de conductes i hàbits: deixar de fumar, reduir el consum d’alcohol, mantenir una dieta equilibrada, posar-se protector solar, evitar l’exposició a certs contaminants, fer exercici físic, etc. En gran part la prevenció del càncer és patrimoni de la Psicologia. I l’hem d’administrar amb els altres professionals de la salut.
T’ha agradat aquest article? Pots deixar la teva pregunta o comentari. I si coneixes algú que li pugui interessar, o que pensi que el càncer depèn de la mala sort, comparteix-lo amb ell/a!
Aquest article té 0 comentaris