Skip to content

Tot el nostre cos està format per cèl·lules, que es divideixen contínuament per substituir les que moren de manera natural. La informació sobre com s’ha de fer aquesta divisió es troba al nostre material genètic. De vegades aquest procés s’altera a causa de mutacions (canvis) als gens. Aleshores les cèl·lules esdevenen “immortals” i es divideixen de manera descontrolada, més ràpidament del compte. Per això s’acumulen en forma de tumor. Quan les cèl·lules afectades són les de la pell, parlem de melanoma o de càncer de pell.

La pell és l’òrgan més gran del cos. Ens protegeix de l’exterior, garantint que tenim una temperatura i hidratació adequades. També ens ajuda a detectar les característiques de les superfícies que toquem. Està formada per tres capes: L’epidermis (la més externa) la dermis (que es troba al mig) i la hipodermis.

Tipus de càncer de pell

Càncer pell i melanoma - Psicologia en CàncerEl càncer de pell que més s’anomena és el melanoma. Aquest no és el tipus més freqüent, però sí el més maligne. Els tipus més habituals de càncer de pell són:

  • Carcinoma epidermoide (o de cèl·lules escamoses): Representa prop del 25% de tumors malignes a la pell. Afecta els queratinòcits (les cèl·lules de la capa més externa). Pot produir metàstasis, però no és l’habitual.
  • Carcinoma basocel·lular (o de cèl·lules basals): Prop del 70% de càncers de pell són d’aquest tipus. Les cèl·lules afectades són les basals, les de la capa més inferior. Només té capacitat per a créixer localment.
  • Melanoma: El melanoma representa el 5% dels càncers de pell. Afecta els melanòcits, les cèl·lules que donen color a la pell i que augmenten amb el bronzejat. És el tipus més maligne. Normalment comença a la pell (melanoma cutani), però també es pot iniciar a la boca, al tub digestiu o a l’interior de l’ull. Els 4 tipus més habituals de melanoma són:
    • Melanoma d’extensió superficial: És el més freqüent (70% dels casos). Sol aparèixer a les cames (en les dones) i el tors (en els homes), i evoluciona en pocs anys. Generalment és una placa d’entre 1 i 2,5 centímetres, palpable, i de color fosc.
    • Melanoma nodular: Representa un 10-15% dels casos, i es pot presentar a diverses parts del cos. Creix més ràpidament (de 6 a 18 mesos), i té forma de placa de color fosc.
    • Lentigo melanoma: Apareix a les zones exposades al sol de manera permanent: la cara i el coll. És més freqüent en persones d’edat avançada.
    • Melanoma lentiginós acral: Abarca el 2-8% de casos, i és el més freqüent en persones de pell negra. Sol aparèixer a les palmes de les mans i dels peus i, habitualment, en persones d’edat avançada.

Estadístiques del càncer de pell (melanoma i no melanoma)

Cada any es diagnostiquen, a tot el món, entre 2 i 3 milions de càncers de pell no melanoma, i uns 132.000 melanomes (font: Organizació Mundial de la Salut). A l’estat espanyol es van registrar 5.004 casos de melanoma l’any 2012 (no hi ha estadístiques d’altres tipus de càncer de pell, perquè no formen part dels registres oficials).

Estadístiques del càncer de pell i el melanomaEl que sí que és comú en tots els càncers de pell és el seu fort augment els darrers anys, a causa de l’exposició al sol i el debilitament de la capa d’ozó. Al nostre país el melanoma és més freqüent en dones i, a tot el món, en persones de pell molt blanca que viuen en zones de forta irradiació solar: Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica. La majoria es diagnostiquen entre els 40 i els 70 anys, però pot aparèixer a qualsevol edat.

La supervivència als 5 anys (el percentatge de persones que continuen vives 5 anys després del diagnòstic) a l’estat espanyol és del 90% en dones i el 74% en homes. Aquestes són dades generals, que poden variar segons l’estadi en que es diagnostica. La supervivència és més alta en les dones perquè en el seu cas es detecta abans: apareix més freqüentment a braços i cames. En canvi la seva aparició en els homes costa més de detectar, perquè es produeix més al tronc. En ambdós sexes, les xifres de supervivència van en augment.

Prevenció del càncer de pell

Els factors de risc són situacions que, quan es produeixen en una persona, augmenten el risc de tenir una malaltia. No vol dir que tothom qui tingui aquests factors de risc hagi de tenir la malaltia, ni que a les persones més ben protegides se’ls descarti el diagnòstic.

Els factors de risc més importants per al càncer de pell són els següents:

  • Exposició al sol sense protecció. Les cèl·lules absorbeixen les radiacions ultra-violades, que causen danys als gens. Si aquests danys no són reparats, poden donar lloc a un tumor. Per al càncer de pell no melanoma té més pes el número d’hores acumulat d’exposició al sol, mentre que per al melanoma, pesa més la intensitat d’aquesta exposició.
  • Exposició a cabines de bronzejat. Les persones que utilitzen cabines de raigs UVA reben una dosi de raigs ultra-violats més alta que al sol, perquè a la cabina no hi ha la capa d’ozó per fer de filtre.
  • Característiques demogràfiques. L’edat és un factor de risc (sobretot a partir dels 40 anys), així com el color de la pell. Com més blanca sigui la pell, més augmenta el risc de tenir càncer. Les persones de pell negra també tenen risc, encara que aquest és més baix.
  • Antecedents. Les persones amb història familiar de melanoma tenen un risc 12 vegades superior. A més a més la persona que ha tingut un càncer de pell també és més probable que en tingui un altre.
  • Presència de pigues. Les pigues (tècnicament anomenades nevus) són un factor de risc, sobretot si són nombroses i/o de mida gran.
  • Immunodepressió. Les malalties que dificulten el funcionament del sistema immunitari, com la infecció per VIH, la leucèmia o el rebuig d’òrgans després d’un trasplantament, provoquen un augment del risc.

Et pot interessar llegir: Protegir-se del sol.

Símptomes del càncer de pell

Símptomes del melanomaEl primer senyal que una piga es pot haver convertit en melanoma és un canvi en el color, la forma o la mida. També que tingui una superfície o un contorn irregular. Per això és important tenir les pigues observades i comunicar al metge qualsevol canvi rellevant. De vegades també pot ser una piga de nova aparició. El melanoma no sol ser dolorós.

Els carcinomes de pell que no són melanoma solen aparèixer més a la zona del cap i el coll. Ho fan més en forma de placa, que no pas en la forma característica de piga. Inicialment s’anomena queratosi actínica, una petita placa que pot escamar-se. Posteriorment pren forma de placa més dura i, de vegades, amb altres lesions al seu voltant (anomenat carcinoma epidermoide “in situ”). Finalment pot sagnar lleugerament. Tampoc produeix dolor.

Les pigues, amb diferents característiques, són presents a la majoria de persones. Tenir-ne no vol dir que hi hagi un càncer de pell. Però si s’observa qualsevol dels canvis descrits s’aconsella anar al metge per valorar si cal fer algun tipus de tractament.

Diagnòstic del tumor a la pell

Davant la sospita que una taca a la pell pot ser un tumor, el metge farà una exploració. Es basarà en la mida, el color, la forma, la textura, etc. I, sobretot, en si aquestes característiques han canviat o han estat sempre les mateixes. També s’exploraran altres pigues o taques semblants, i se’n buscaran en d’altres regions, com a la boca o als ulls.

Si la lesió és sospitosa, farà una biòpsia: amb una agulla i unes pinces extreurà una mostra de cèl·lules que, després, s’analitzaran al laboratori. Això permetrà saber si es tracta d’un càncer de pell i de quin tipus és. També és important conèixer la profunditat de la lesió. De vegades els tumors a la pell són petits en superfície, però profunds.

En cas que el metge pensi que pot ser un càncer de pell avançat (afectant els ganglis limfàtics o havent fet metàstasis), pot fer altres proves. Els ganglis limfàtics són petits dipòsits distribuïts per tot el cos i units per uns petits tubs. Formen part del sistema immunitari i recullen substàncies que cal eliminar. Que els ganglis limfàtics estiguin afectats pel càncer significa que aquest s’ha començat a estrendre. Si l’extensió continua, les cèl·lules tumorals poden passar a la sang i fer metàstasis a algun altre òrgan del cos (com els pulmons, el fetge, el cervell o els ossos). Les proves alternatives són les següents:

  • Anàlisi de sang: A més a més de comprovar el funcionament general del cos, el nivell elevat de lactat deshidrogenasa pot estar indicant una malaltia oncològica avançada (encara que pot aparèixer elevat per altres causes, algunes d’elles, inofensives).
  • Estudi dels ganglis limfàtics: Amb una xeringa s’injecta un líquid prop del tumor. Els ganglis limfàtics regionals queden “marcats” per aquest líquid, de manera que el metge els pot veure i extirpar. Després els analitza al laboratori per veure si contenen cèl·lules tumorals.
  • Radiografia de tòrax, per veure si hi ha metàstasis pulmonars.
  • TAC (Tomografia axial computeritzada): El TAC no és una prova dolorosa ni requereix anestèsia. És una sèrie de radiografies que es prenen des de diversos angles i que, quan s’uneixen, permeten veure zones àmplies del cos.
  • Ecografia: L’ecografia permet veure la mida i l’estructura d’òrgans com el fetge. Tampoc és una prova dolorosa. Es fa amb un petit aparell d’ultrasons, que envia les imatges a temps real a un monitor de televisió.
  • TEP (Tomografia per emissió de positrons): El TEP ajuda a veure òrgans que poden estar afectats pel càncer. S’injecta glucosa radioactiva en una vena i, aquesta és captada per les cèl·lules del cos com a aliment. El resultat s’observa en un monitor de televisió. Com que les cèl·lules del càncer consumeixen més glucosa, queden marcades de color més clar, evidenciant la presència de metàstasis.

Estadis del melanoma

Diagnòstic del càncer de pell - Psicologia en CàncerEn càncer, l’estadi és el grau d’extensió de la malaltia. Té un valor pronòstic: l’estadi del tumor quan es diagnostica permet determinar amb quina probabilitat el tractament serà eficaç. Els estadis del melanoma són cinc:

  • Estadi 0: Les cèl·lules canceroses només afecten la capa més superficial de la pell.
  • Estadi I: El tumor té un gruix de menys de 2 mil·límetres i no afecta els ganglis limfàtics.
  • Estadi II: El tumor té un gruix de més de 2 mil·límetres i no afecta els ganglis limfàtics.
  • Estadi III: Es dóna almenys una d’aquestes condicions: el melanoma afecta els ganglis limfàtics, o bé ha generat petites lesions al seu voltant.
  • Estadi IV: El tumor ha afectat òrgans a distància (metàstasis).

Tractament del melanoma i altres càncers de pell

Tractament del carcinoma cutani no melanoma

Per al càncer de pell no melanoma el tractament d’elecció és la cirurgia. És molt eficaç i es pot fer amb anestèsia local i sense necessitar ingrés hospitalari. Un sistema molt utilitzat és la Cirurgia de Mohs. Aquesta es fa per fases, amb l’ajut del microscopi. Un cop s’ha extirpat el tumor visible, s’estudien els seus marges. Si s’observa que poden haver quedat cèl·lules sense extirpar, se n’extreu una altra capa. I així successivament. És un tractament llarg, però molt eficaç. S’utilitza sobretot en càncers de pell no melanoma amb alt risc de recaiguda.

La radioteràpia es pot utilitzar per complementar la cirurgia, o si els ganglis regionals estan afectats. Més endavant explicarem en què consisteix. També es poden aplicar tractaments tòpics (superficials, en forma de cremes o pomades). Un exemple és la quimioteràpia amb 5-fluoruracil, que es fa 2 cops al dia durant un o dos mesos. Com a efecte secundari pot provocar una reacció inflamatòria i causar dolor. Per això s’aconsella no aplicar-lo prop dels ulls, el nas o la boca. També es pot fer teràpia fotodinàmica, amb una crema o injecció que, quan reacciona amb la llum o amb l’oxigen, destrueix les cèl·lules. Per això és un tractament molt local per al tumor, útil per a càncers superficials.

En tumors petits i amb poc risc de recaiguda es pot fer criocirurgia: Es congela el tumor aplicant-hi nitrogen líquid. Després queda una butllofa que cal tractar amb antisèptics, per evitar infeccions.

Cirurgia per al melanoma

Cirurgia per al melanoma i el càncer de pell - Psicologia en CàncerLa cirurgia és el tractament d’elecció per al melanoma. S’extirpa el tumor visible i un marge d’entre 2 i 5 centímetres, per a eliminar les cèl·lules canceroses invisibles. Aleshores el tumor s’analitza. Si és superficial i no ha crescut en profunditat, la supervivència és del 100%. Però si ha començat a créixer cap a l’interior, el pronòstic empitjora ràpidament.

El que es fa en aquest cas és estudiar el gangli sentinella. Aquest gangli és el primer de tota la cadena ganglionar que resulta afectat quan el tumor es comença a estendre. S’anomena “sentinella” perquè, com que és el més pròxim al tumor, se sap que si no està afectat, cap dels següents tampoc no n’estarà. En canvi si s’hi detecten cèl·lules tumorals, cal extirpar tots els ganglis regionals. Pel que fa a les metàstasis, es poden extirpar si només n’hi ha una.

Tractament per al melanoma després de la cirurgia

En pacients per als quals la cirurgia no és suficient (és a dir, que ja tenen la malaltia avançada) s’han provat diverses estratègies: quimioteràpia, radioteràpia, immunoteràpia, etc. No s’han demostrat eficaces. Per aquelles persones que tenen un risc de recaiguda elevat -superior al 50%- es pot utilitzar interferó, que ha demostrat allargar la vida dels pacients amb melanoma. L’interferó és una tècnica d’immunoteràpia que impedeix que les cèl·lules canceroses i les seves veïnes es reprodueixin.

El tractament s’administra mitjançant injeccions, 5 dies a la setmana durant 4 setmanes. Posteriorment es fa un manteniment de dosi més baixa i menys freqüent (3 cops a la setmana), durant un any. Els efectes secundaris de l’interferó són la fatiga, els símptomes semblants als de la grip, i la depressió. Per això el metge només l’administra si l’estat de salut general del pacient és bo. El mateix professional orientarà sobre com es poden reduir aquests efectes secundaris.

De vegades si el tumor s’ha estès localment, es pot afegir radioteràpia al tractament. La radioteràpia és un tractament local, que s’aplica amb una màquina anomenada accelerador lineal. Utilitza les mateixes radiacions que un aparell de radiografies, de manera que és totalment indolor. Es pot haver de seguir cada dia i durant força dies -cosa que vol dir visites freqüents a l’hospital-, però cada sessió només dura uns segons. Abans de començar es fan unes proves en que el radiòleg marca amb un retolador la zona de la pell a irradiar -de manera molt precisa-. En ser un tractament local, les cèl·lules sanes del voltant no es veuen afectades. Els efectes secundaris més freqüents de la radioteràpia són la fatiga i les cremades locals a la pell, semblants a les que produeix el sol. El metge pot aconsellar sobre com reduir-ne l’impacte.

Tractament del melanoma metastàsic

El melanoma metastàsic es considera incurable. Per tant l’objectiu del tractament és pal·liatiu: pretén controlar els símptomes i mantenir la qualitat de vida. Els medicaments més utilitzats són d’immunoteràpia, un innovador tractament que estimula el propi sistema immunitari per lluitar contra el tumor. Els que es fan servir amb més freqüència són, de manera combinada, el nivolumab, el pembrolizumab i l’ipilumumab. Aquests es dirigeixen a punts concrets de la cèl·lula cancerosa per provocar algunes reaccions, com ara que la cèl·lula se suïcidi.

Immunoteràpia en el melanoma - Psicologia en CàncerAlguns pacients amb melanoma donen positiu a la mutació del gen BRAF. Això vol dir que tenen aquest gen -com tothom-, però en el seu cas ha patit un canvi que fa les cèl·lules canceroses es reprodueixin més de pressa. En aquests pacients es pot utilitzar teràpia mol·lecular dirigida a les cèl·lules que tenen aquest gen mutat. Per exemple, el vemurafenib o el dabrafenib -se’n pren un dels dos combinat amb tramatenib o amb cobimetinib-. Tots aquests s’administren per via oral i han demostrat ser més eficaços que la quimioteràpia en allargar la vida dels pacients.

La quimioteràpia s’utilitza molt poc en pacient amb melanoma. Quan es fa servir, és en combinació amb altres medicaments i perquè les alternatives no han funcionat o no estan disponibles.

Seguiment del melanoma

En qualsevol càncer que afecti la pell és important mantenir els controls després del tractament. Les autoexploracions del pacient i les visites al metge ajuden a detectar possibles recaigudes. En cas que reaparegui una taca sospitosa, el procés de diagnòstic és semblant al del primer tumor. També s’aconsella evitar l’exposició al sol i utilitzar protectors de factors alts.

Impacte psicològic del melanoma i altres càncers de pell

Durant les proves de diagnòstic és normal tenir ansietat, sobretot si els temps d’espera són llargs. És recomanable anar a les visites acompanyat/da, per reduir la sensació de soledat. Les tècniques de relaxació ajuden a mantenir la calma en aquests moments.

Si es confirma el diagnòstic de càncer, és habitual reaccionar amb por, ràbia, tristesa i impotència. També hi ha persones que responen rient, o que els costa de creure que això els estigui passant. De fet una de les preguntes més freqüents és “Per què a mi?“, sense que hi hagi una resposta clara. Encara que hi ha factors de risc identificats, com l’exposició al sol sense protecció, no es pot determinar per què a algunes persones els provoca un tumor i a d’altres no. La sort també hi té a veure.

De vegades les persones se senten culpables pel fet de tenir càncer de pell. Pensen que si haguéssin utilitzat protector, això no els hauria passat. Però el càncer pot tenir altres causes i, el fet de protegir-se, no és mai una garantia al 100%. A més a més, ningú no s’exposa al sol sense protecció amb la intenció de tenir un melanoma. De tota manera la culpabilitat és un sentiment comprensible. També es pot veure afectada la imatge corporal, sobretot si el tumor és a un lloc visible.

Acceptar el càncer - Psicologia en Càncer

El més adequat amb qualsevol d’aquestes reaccions és donar-se permís a un/a mateixa/a per experimentar-les. També es necessita temps per assumir les notícies que dóna el metge. És normal sentir tristesa, ràbia o por: qui sap que té un tumor, sap que és una malaltia greu. Poder-ho expressar lliurement a les persones de confiança, plorar -sols o en companyia-, són coses que ajuden a reduir el malestar. Encara que les persones del voltant diguin frases per a animar com “Ja veuràs com no passa res” o “Intenta no enfonsar-te, que la teva família et necessita“. Treure importància a la malaltia no ajuda, encara que es faci amb bona intenció. I afegeix una càrrega més a la persona que, a sobre de conviure amb la malaltia i el tractament, ha de dissimular-ho.

Una de les coses que fan els professionals sanitaris és facilitar informació. Es poden preguntar tots els dubtes que es tinguin. Abans de començar el tractament es llegeix i se signa un document que es diu consentiment informat, on s’explica en què consisteix el tractament, quin objectiu té, qui el farà i els seus possibles riscos. Una bona informació és clau per a prendre les decisions adequades.

De vegades, tot i fer el tractament, el càncer de pell esdevé incurable. En aquest cas el tractament deixa de ser curatiu i passa a ser pal·liatiu o de control de símptomes. Però això no vol dir que estigui tot perdut. El tractament pal·liatiu cada cop és més eficaç per a garantir una bona qualitat de vida. Això permet aprofitar el temps per fer coses i per estar amb la família i altres persones estimades. Les últimes setmanes de vida poden ser molt difícils tant per al pacient com per a les persones del voltant. Però també poden ser una oportunitat per a enfortir els vincles, deixar un llegat, o fer un repàs vital que ajudi la persona a anar-se’n sabent que la seva vida ha tingut un sentit. Tot l’equip sanitari treballa de manera coordinada per garantir el confort i la dignitat del pacient i la seva família.

El psicooncòleg (psicòleg expert en el suport psicològic a les persones amb malalties oncològiques i als seus familiars) pot ajudar a transitar per totes les fases de la malaltia: el diagnòstic, el tractament i la recuperació de la normalitat, així com la possible recaiguda o situació de malaltia avançada. Aquesta ajuda és de gran utilitat tant per al pacient com per a la seva família.


Aquesta informació s’ha elaborat amb fonts obtingudes de la Sociedad Española de Oncología Médica, Associació Espanyola Contra el Càncer, National Cancer Institute, International Agency for Research on Cancer, i aportacions pròpies de l’experiència professional en Psicooncologia

Si tens algun dubte contacta amb mi de manera privada i confidencial a través d'aquestes vies. Si necessites ajuda psicològica fes clic a "DEMANAR VISITA".

Teléfono Psicólogo Manresa
Psicoterapia Por Email
Back To Top
Busca