Les persones amb càncer a la tercera edat solen viure la malaltia de manera diferent, comparades amb les més joves. A les dificultats habituals del càncer i el seu tractament cal sumar-hi la soledat i la sensació de ser una càrrega per a la família. Però també tenen més facilitat per a relativitzar els problemes, i això les pot ajudar a conviure amb el procés oncològic.
La majoria de persones a qui es diagnostica càncer tenen més de 50 anys. L’eficàcia dels tractaments i l’allargament de l’esperança de vida general estan fent que cada cop hi ha més persones amb càncer a la tercera edat. Això planteja nous reptes, ja que aquesta població viu la malaltia amb característiques particulars.
Canvi vital en persones amb càncer a la tercera edat
En els darrers anys el tractament del càncer és cada cop més eficaç i es detecta de manera més precoç. Això contribueix a fer que la majoria de persones amb aquesta malaltia es curin (actualment, prop del 60%). Per tant l’experiència d’haver passat pel càncer dóna lloc a uns canvis que algunes persones poden viure com a oportunitats.
Algunes persones quan tingut càncer a la tercera edat i veuen la seva recuperació com una oportunitat que poden aprofitar: Comencen activitats noves (manualitats, viatges, etc) i canvien la manera de viure les petites dificultats del dia a dia: Aprenen a relativitzar la importància dels problemes i a viure’ls amb menys preocupació. També intenten passar més temps amb la família i els amics/gues. Aquests canvis s’observen més sovint en les dones que en els homes.
El càncer no deixa de ser una experiència molt díficil. Però es pot convertir en un motiu per fer canvis positius a la vida de les persones si en veuen l’oportunitat. És una cosa que no tothom pot fer, per circumstàncies vitals o per experiències passades. Però que quan s’aconsegueix, els pot ajudar a descobrir coses d’ells mateix que no coneixien.
Com podem ajudar a les persones amb càncer a la tercera edat
El suport social
El suport de l’entorn social ajuda a conviure amb el càncer. Poder parlar obertament de la malaltia, de la preocupació per la família, etc., contribueix a alleugerir la càrrega. Tinguem en compte que les persones grans s’enfronten a la soledat i a la sensació de ser una càrrega per als altres, i això pot fer que no parlin de tot el que voldrien parlar.
Els podem demanar directament que ens indiquin què podem fer per ells, ja que les necessitats poden canviar sovint. De vegades la millor ajuda que poden tenir és parlar de la malaltia, o anar a passejar amb algú i conversar sobre altres temes. O els pot venir de gust quedar-se sols i en silenci, i ho han de poder demanar. En aquest cas no estan rebutjant la nostra companyia, sinó que necessiten una estona de tranquil·litat.
El suport professional
El que comentàvem unes línies més amunt de l’augment de l’esperança de vida també comporta un augment de les situacions de dependència. Ja sigui per a les visites mèdiques, per a l’assistència a la llar i un llarg etcètera, cada cop hi ha més professionals dedicats a ajudar les persones amb càncer a la tercera edat per tal que mantinguin la qualitat de vida.
Si és necessari podem demanar ajuda professional per a afrontar els canvis, bons i dolents, que vinguin. Ho pot fer el propi metge, un psicòleg expert en l’ajuda a les persones amb càncer o, fins i tot, un guia religiós si és d’acord amb les seves creences. Aquests suports també són útils quan el càncer no es pot curar. En aquest cas la persona pot necessitar fer un repàs de la seva vida i deixar assumptes enllestits abans d’anar-se’n, com per exemple, assegurar el benestar de la família.
T’ha agradat aquest article? Deixa una pregunta o un comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris