El risc de tenir càncer va de 0 a 100, però mai és 0 i mai és 100. Sempre es mou entremig. Les campanyes sobre l'estil de vida saludable i la por de tenir càncer fan que moltes persones s'esforcin per reduir aquest risc al mínim. Però hi ha un punt en que aquesta probabilitat no es reduirà per més que perfeccionem l'estil de vida. Com podem manejar el risc de tenir càncer?
Un dels trastorns que inclouen els principals manuals de diagnòstic és el Trastorn Adaptatiu. Aquest es diagnostica a les persones que, davant d'una situació estressant, han tingut una reacció personal més intensa de l'esperada. Ara bé, quan a algú li diuen que té càncer és francament difícil distingir si la seva reacció és "l'esperada" o és "exagerada". Parlem del diagnòstic de trastorn adaptatiu en càncer.
Internet ha posat a l'abast de tothom informació molt abundant sobre el càncer. Moltes persones hi entren per consultar estadístiques sobre el diagnòstic, el pronòstic i la superació. Però una mateixa informació pot ser útil per a algunes persones i no ser-ne per a unes altres. Val la pena explicar com s'interpreten les estadístiques del càncer i recordar, com sempre, que la informació més vàlida és la que proporciona l'oncòleg.
Entre el 30% i el 50% de persones amb càncer o els seus familiars tenen un impacte emocional prou fort com per necessitar atenció psicològica especialitzada. Però moltes d'aquestes persones no en demanen, ja sigui perquè no saben que existeix, o perquè desconeixen com les pot ajudar un psicooncòleg. Aquest article presenta preguntes i respostes sobre psicooncologia que són habituals.
Els falsos remeis contra el càncer són productes que es presenten com a tractament per curar la malaltia però que no han demostrat ser eficaços. Ja sigui perquè no s'han fet els assajos clínics corresponents, o perquè aquests assajos no han obtingut el resultat esperat. Parlem dels remeis falsos contra el càncer i del risc que suposen per a la salut si substitueixen el tractament que sí que funciona.
