Quan una persona amb càncer consulta un psicooncòleg és perquè la malaltia o el tractament li estan provocant un malestar intens o afecten greument la seva vida diària. El càncer es viu de manera molt diferent d’una persona a una altra, i per això és important fer una avaluació psicològica detallada que orienti la intervenció.
Com ajuda les persones amb càncer fer una bona avaluació psicològica
Moltes persones que tenen càncer necessiten l’atenció professional d’un psicòleg especialitzat. El psicòleg les pot ajudar a gestionar les emocions relacionades amb la malaltia i el tractament, a mantenir la qualitat de vida i a millorar la comunicació amb les altres persones. Amb aquest professional, els pacients també hi poden parlar dels temes que no volen tractar amb la família o els amics per no causar-los més preocupació. En aquest article en tens més detalls.
Però sabem que cada una de les persones que tenen càncer ho viuen a la seva manera. Les necessitats són molt particulars, les fonts de suport també, i el significat que donen a la seva experiència varia molt d’un pacient a un altre. Per això és important conèixer amb detalls com es troba cada persona.
A més a més, el propi procés d’avaluació ja és terapèutic per si mateix, perquè permet acabar amb la confusió inicial i posar ordre als pensaments. És normal que, d’entrada, pensin “Ni tan sols sé què necessito“. Parlar en veu alta d’aquest bloqueig i dels sentiments que l’acompanyen és una manera de desfer el nus.
Què inclou l’avaluació psicològica en persones amb càncer
L’avaluació psicològica és molt completa, i en certa manera, no s’acaba en cap moment. Mentre dura el càncer van apareixent necessitats noves, notícies noves, i la teràpia permet que les coses es vegin diferent a mesura que avança. En general, aquests són els elements que conté l’avaluació psicològica:
Els detalls de la malaltia i el tractament
És important conèixer amb detall quina malaltia té la persona i quin tractament segueix. Sota el nom de càncer hi ha més de 400 malalties, força diferents entre elles, i cadascuna té les seves repercussions. No és el mateix un càncer de mama que un càncer de bufeta. També cal atendre al pronòstic de la malaltia.
Els tractaments també són molt diferents entre ells, provoquen efectes secundaris diferents i afecten la vida diària de manera desigual. Per exemple, una quimioteràpia que es fa des de casa amb pastilles afecta menys l’organització horària que una radioteràpia que obliga a anar a l’hospital 5 dies a la setmana.
El resum biogràfic per començar l’avaluació psicològica
La manera com hem gestionat les coses que ens han anat passant des del moment de néixer ajuda a entendre com ens enfrontem als esdeveniments quan som adults. Passa sovint que algú que té un tipus de càncer determinat compara la seva situació amb un familiar que va tenir una malaltia semblant uns anys enrere.
Recordo un jove a qui vaig visitar fa uns anys, que tenia un tumor cerebral. Era un gran amant del risc: esports extrems, reptar-se continuament a ell mateix… Fins i tot treballava netejant vidres exteriors de gratacels. Deia que el tractament no el podria impressionar mai, per més dur que fós.
Estudi de les necessitats personals
Les necessitats personals han de formar part d’una bona avaluació psicològica en persones amb càncer. Cadascú arriba a la consulta amb unes demandes particulars: gestionar les emocions, poder dormir a les nits, millorar la comunicació amb la parella, tancar temes vitals abans de morir…
Per saber com podem ajudar una persona és imprescindible saber què necessita.
Avaluació de l’ansietat i la depressió
L’ansietat i la depressió són molt habituals en les persones amb càncer. De vegades són un trastorn que es diagnostica a part de la malaltia oncològica, i d’altres són símptomes aïllats que no arriben a trastorn. Però sempre afegeixen malestar.
Cal distingir la tristesa i la por lleus, que són normals davant del càncer, i que no necessiten tractament psicològic per si mateixes, dels símptomes més intensos que deterioren notablement la qualitat de vida. A més a més es poden manifestar de diverses maneres.
L’exploració psicopatològica
Alguns pacients, sobretot els que tenen un tumor cerebral, poden tenir problemes d’atenció, orientació, memòria o llenguatge. Això també passa amb altres tipus de càncer i en pacients d’edat avançada. Aquest tipus de problemes poden fer que el tractament psicològic no funcioni. Si els té, convé tractar-los abans o orientar la teràpia de manera diferent.
L’exploració psicopatològica no es fa per rutina; només quan el professional sospita que pot ser necessària.
Anàlisi de les estratègies d’afrontament del càncer i el seu tractament
Les persones afronten el càncer i el tractament de maneres diverses: n’hi ha que ho comparen amb una guerra, o que hi posen moltes dosis d’humor. D’altres es desesperen i ni tan sols volen informació sobre la seva malaltia. També hi ha pacients que es resignen.
Des del respecte a l’estil d’afrontament del càncer que té cadascú, de vegades la demanda és precisament veure les coses de manera diferent. És a dir, canviar aquest afrontament.
T’ha agradat aquest article? Si vols pots fer una pregunta o un comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Aquest article té 0 comentaris