Una investigació demostra que els homes que tenen ansietat generalitzada tenen el doble de risc de morir de càncer en comparació amb els homes no ansiosos. Aquesta relació no s’ha trobat en les dones. L’estudi és per llegir-lo amb precaució per evitar malentesos. Intentaré respondre la pregunta que m’han fet moltes vegades: Si l’estrès pot provocar un càncer. Una pacient que vaig tenir fa uns quants anys estava convençuda que el seu tumor era una conseqüència de la mort del seu marit 6 mesos abans.

Ansietat i càncer - Psicologia en Càncer

Foto: aaayyymm eeelectriik (flickr.com)

Què és l’ansietat generalitzada

L’ansietat generalitzada és el trastorn pel qual una persona nota una ansietat excessiva davant de múltiples aspectes de la vida (professionals, familiars, socials, etc). Aquest malestar és difícil de controlar i s’allarga uns quants mesos, encara que pot durar molts anys.

Els símptomes d’ansietat generalitzada són la sensació d’inquietud, la dificultat per concentrar-se, la sensació de cansar-se fàcilment, la irritabilitat, la necessitat de tenir-ho tot controlat i planificat, la tensió muscular i les dificultats de son. És un trastorn que afecta dues dones per cada home.

Aquesta psicopatologia s’ha relacionat amb un augment de l’abús de substàncies, la migranya i les patologies cardiovasculars, entre altres malalties. També es relaciona amb les conductes suïcides: (el 13% de persones amb aquesta condició fan, almenys, un intent de suïcidi).

Què diu la ciència sobre la relació entre l’ansietat i depressió i el càncer?

símptomes d'ansietat i càncer - Psicologia en càncer

Foto: Pixabay

Popularment des de sempre s’ha relacionat l’ansietat amb el càncer. I quan diem això hi incloem l’estrès en general, que també es pot manifestar en forma de símptomes de depressió. La creença popular accepta que quan una persona té càncer probablement sigui per algun disgust previ: un divorci, la mort d’un familiar, etc.

Però qui més qui menys tothom ha tingut èpoques d’estrès, o ha experimentat símptomes d’ansietat o de depressió. Tothom s’ha enfrontat diverses vegades a les males notícies. El fet que moltes persones tinguin càncer (1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones seran diagnosticats d’aquesta malaltia en algun moment de la seva vida), ha portat a pensar que la primera podia ser una causa de la segona.

Fins ara no hi ha proves concloents que demostrin que l’ansietat és una causa directa de càncer. Sí que hi ha alguns estudis que afirmen que podria ser una causa indirecta. El càncer podria estar promogut pels estats o els trets de personalitat ansiosos a través de dues vies:

  • Un deteriorament de l’estil de vida: Les persones ansioses tendeixen a tenir més hàbits considerats poc saludables, com fumar, o beure, o consumir altres substàncies. També poden menjar d’una manera més lligada a l’ansietat que a les necessitats nutricionals reals. No em refereixo a persones que puguin estar nervioses temporalment per un tema que els preocupa. Parlo de persones amb un problema d’ansietat important, que compleix els criteris de diagnòstic d’un trastorn.
  • Una pèrdua de vigilància immunitària: Les nostres cèl·lules tenen unes quantes mutacions cada dia, estiguem sans o malalts. Normalment el sistema immunitari detecta aquestes cèl·lules i les destrueix abans que es comencin a reproduir. Però amb l’estrès ens augmenten molt els nivells d’adrenalina i cortisol, que dificulten l’acció del sistema immunitari. La cèl·lula mutada no es pot detectar i s’escapa del control. Per tant comença a créixer i pot acabar donant lloc a un tumor.

Significat d’aquest estudi recent

L’estudi és d’un equip encapçalat per la investigadora Olivia Remes del Departament de Salut Pública i Atenció Primària de la Universitat de Cambridge. Demostra que els homes diagnosticats amb un trastorn d’ansietat generalitzada tenen el doble de risc de morir a causa d’un càncer quan es comparen amb els no ansiosos. No és un detall menor: la conclusió no es refereix a que l’estrès estigui relacionat amb l’aparició d’un càncer, sinó amb la mort per aquesta malaltia.

La investigació es va fer amb una mostra de 15.938 ciutadans britànics. L’1,76% dels homes i el 2,44% de les dones tenien el trastorn d’ansietat generalitzada. És normal que aquesta situació afecti més les dones. Es va fer un seguiment durant 15 anys. Però curiosament, segons les conclusions de l’estudi, en les dones no es va trobar cap relació entre ambdós fenòmens. El motiu no se sap, i convindria investigar per conèixe’l.

Per obtenir la conclusió es van controlar estadísticament altres factors com l’edat, la presència d’altres malalties cròniques, el tabaquisme, l’alcohol i el nivell d’activitat física. Què vol dir això? Que es dubtava de si la relació entre l’ansietat i la mort per càncer estava mediada per l’estil de vida. Per tant els individus amb els factors es van repartir numèricament entre els grups. A tots els grups van quedar la mateixa quantitat de persones amb aquests factors de risc, però números diferents de morts per càncer. Això vol dir que hi havia d’haver alguna cosa més que expliqués aquesta relació. L’única cosa que va quedar va ser l’ansietat.

… Però no ens confonguem en la interpretació

I aquí hi ha el quid de la qüestió. Perquè els mateixos autors de la investigació deixen clar que no implica que hi hagi una relació de causa-efecte. Admeten que l’estil de vida, o altres factors que potser no van tenir en compte, poden fer d’enllaç entre l’ansietat i el càncer.

Hi ha un exemple clàssic per explicar això: a les poblacions on hi ha més cigonyes, hi neixen més nens. Això vol dir que és cert que als nens els duen les cigonyes? No. Perquè s’ha de contemplar que als llocs on hi ha més cigonyes, també hi ha més campanars on fer nius. Per tant se suposa que són poblacions més grans. I és per això que hi neixen més nens. El que demostra aquest exemple és que el fet que dos fenòmens estiguin relacionats no vol dir que un sigui la causa de l’altre. De vegades hem d’introduir-hi una tercera variable.

Investigació en càncer - Psicologia en CàncerEls investigadors de l’estudi del trastorn ansiós i el càncer recomanen que es continui avançant en aquest camp de recerca, perquè encara hi ha fils per lligar. Què l’estrès psicològic sigui causa directa de càncer encara no s’ha demostrat, però això no vol dir que ho descartem.

Les investigacions fetes fins ara són contradictòries, i convé anar-les ampliant. No només per esbrinar fins a quin punt són causa i efecte, sinó també per buscar opcions terapèutiques. Els autors també recomanen que es prengui l’ansietat generalitzada com un senyal d’alarma per diversos problemes de salut. Massa sovint es deixa passar aquestes persones per “simplement preocupades”.

Conclusions

La investigació demostra que hi ha una relació entre tenir un trastorn d’ansietat generalitzada i morir a causa d’un càncer. Aquesta relació només s’ha trobat en homes, i no implica cap tipus de causalitat. Posa una mica de llum a l’etern debat sobre si viure moments d’estrès important o tenir símptomes de depressió pot provocar un càncer. I convida a continuar investigant en aquest terreny.

Fins ara la producció científica feta per esbrinar si l’ansietat pot provocar un càncer ha donat resultats contradictoris. Les conclusions més acceptades són les que parlen d’una relació indirecta: el malestar podria donar lloc a un tumor si fa que la persona tingui un estil de vida poc saludable, o si perjudica la funció immunitària.


I vostè, què n’opina de les conclusions d’aquest estudi? Si li ha agradat l’article, comenti’l i comparteixi’l!

Aquest article té 2 comentaris
  1. He llegit un parell de vegades l’article, que trobo molt interessant i que segons com, sembla que tingui aspectes contradictoris entre ells. Sense entrar en explicacions científiques, per les quals no estic preparada, vull destacar que, en general, l’actitud dels homes i les dones davant la malaltia és molt diferent. Les dones, a causa de les menstruacions, embarassos, post-parts, etc. considerem molt habitual fer vida normal tot i estar lluny, moltes vegades, de sentir-nos en plena forma; això ens dóna una resistència física i moral considerables i una manera de relacionar-nos amb la malaltia que els homes no tenen. D’altra banda crec que ens impliquem més que els homes amb l’entorn social i familiar, i això fa que no ens concentrem tant amb les pròpies malalties.
    D’ells es sol dir, i amb raó, que “han d’aprendre a estar malalts”. Potser perquè això sembla que els costa, poden generar més ansietat i activar la relació que explica l’article.

    1. Hola Montserrat,

      Pel que he vist amb la meva experiència, sí que els homes solen reaccionar de manera diferent davant la malaltia de com ho fan les dones. Els homes li donen més pes com a motiu per abandonar moltes activitats. De fet als hospitals es veu molt clar com la majoria de persones hospitalitzades per càncer són dones, però elles no tenen més càncer que el gènere masculí. El que pot passar és que les dones estiguin més disposades a cuidar el seu marit, malalt, a casa, mentre els homes ho troben més complicat i/o se’n veuen més capaços. Segurament serà més raons culturals i socials que no pas per cap altra cosa.

      De tota manera l’article parla de l’ansietat com a causa de càncer. És a dir, l’ansietat prèvia a la malaltia. Que amb un càncer l’ansietat es nota, és habitual tant en homes com en dones; el que convé seguir investigant és si l’ansietat persistent i incontrolable prèvia al càncer és una de les responsables de la malaltia.

      Gràcies pel teu comentari!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada