El càncer de pròstata és el més freqüent en els homes. Encara que en la majoria d’ocasions es cura, el seu tractament comporta sovint dues conseqüències amb implicació psicològica: la incontinència urinària i la disfunció erèctil. A més a més, per raons culturals, a molts homes els costa demanar ajuda, sobretot si és per aquestes causes. L’article presenta 10 maneres d’ajudar un home amb càncer de pròstata.
L’home amb càncer de pròstata
El càncer de pròstata és el més freqüent entre els homes. A l’estat espanyol se’n diagnostiquen uns 30.000 casos cada any. La seva freqüència ha anat en augment a causa de la generalització de la prova de detecció precoç basada en el PSA (antígen prostàtic específic). Però això no vol dir que n’hi hagi més casos, sinó que se’n detecten alguns que abans passaven desapercebuts.
El seu tractament va des de la vigilància activa (no fer res i intervenir només si es complica) fins a la combinació de cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. La majoria de persones es curen, però la cirurgia pot tenir dos efectes importants: incontinència urinària i disfunció erèctil (impotència). Per a l’home amb càncer de pròstata això té conseqüències a nivell psicològic, sumades a la dificultat per demanar ajuda fruit de la pressió cultural.
Aquests dos canvis poden ser per tota la vida, i les solucions només són parcials. Per tant l’home amb càncer de pròstata necessita temps per adaptar-s’hi i comprensió de l’entorn. És clar que aquestes necessitats no són exclusives dels homes, però hi ha especificitats que només es troben en els homes que tenen aquesta malaltia. Com els podem ajudar?
1. Acompanyem-lo a les visites mèdiques
El tractament pot ser complex i la pròpia preocupació pel càncer pot fer que l’home amb càncer de pròstata no recordi tot el que se li diu. Anar-hi acompanyat permet fer les preguntes que es volen fer, prendre notes, resoldre els dubtes, etc. A més a més alguns tractaments com la radioteràpia fan que s’hagi d’anar a l’hospital durant molts dies.
El dolor ossi i els efectes de la cirurgia també poden repercutir en la mobilitat. Per tant, anar acompanyat al metge no només és una manera de demostrar que som al seu costat, sinó també d’ajudar-lo en els aspectes més tècnics.
2. Donem-li suport en el que decideixi
La presa de decisions és una part important del tractament del càncer. Però de vegades aquestes decisions poden semblar estranyes, o ens poden portar a pensar que una altra opció seria millor. Atès que ell és el pacient, permetem-li que decideixi el que vulgui i fem-li costat. Igualment, diguem-li que l’ajudarem en el procés de presa de decisions.
Recordem també que les decisions preses poden canviar, perquè també canvien les prioritats. És important que ens adaptem a aquest canvi.
3. Respectem la seva intimitat
Vivim immersos en una cultura en que als homes -sobretot als de més edat- els costa expressar sentiments com la por o la tristesa. Al marge dels beneficis que té anar canviant aquesta realitat, no li podem demanar a un home amb càncer de pròstata que sempre ha estat reservat, que s’obri. I menys en un moment de crisi vital com el d’una malaltia oncològica.
A la meva consulta de Psicologia en Càncer, com passa a altres professionals, és més habitual que acudeixi a consulta la dona que té un home amb càncer de pròstata, que no pas el marit en qüestió. Fins i tot encara que la dona no necessiti un psicòleg per a ella mateixa. El desitjable seria que vingués l’home però, si això no és possible, intentar forçar-lo tallaria definitivament algunes vies d’ajuda.
4. Normalitzem els seus estats d’ànim
És normal que l’home amb càncer de pròstata estigui trist, es desanimi o expressi por. També és normal que es pregunti, interiorment o amb veu alta, si es morirà. O si els efectes del tractament duraran sempre. Una manera d’ajudar-lo és recordar-li precisament això: que és normal que se senti així. Aquest també és un dels beneficis de l’ajuda psicològica per a pacients de càncer.
Mostrar fortalesa per no causar preocupació en els altres, o escoltar com li diuen “No et preocupis, que segur que no és res” li pot fer créixer el problema: a més a més de tenir aquests sentiments, se li afegeix la càrrega de dissimular-los. En canvi, que sàpiga que quan vulgui pot fer una pregunta, expressar un dubte o posar-se a plorar -sol, o amb companyia- l’ajudarà a conviure amb la malaltia.
5. Fomentem-li la participació activa
En relació al que dèiem sobre la presa de decisions, és important que l’home es converteixi en un subjecte actiu de la seva pròpia malaltia i tractament. Que no es limiti a fer el que diu el metge com si no hi tingués veu ni vot. Ajudem-lo a buscar les tècniques per recordar què toca cada dia. Que no depengui dels altres en allò que pugui fer ell sol. Que pregunti. Que busqui informació.
Una part de l’eficàcia del tractament s’explica pel que s’anomena adherència terapèutica: el compliment fidel de les indicacions del metge. Si l’home amb càncer de pròstata disposa de les eines per seguir el tractament tal com l’indiquen els professionals de la salut, és més probable que es curi. Però compte! Això no vol dir que l’haguem de culpar si l’estratègia terapèutica no funciona.
6. Preguntem-li com el podem ajudar
Tal com passa amb qualsevol pacient oncològic, l’home amb càncer de pròstata té necessitats canviants. Avui pot voler fer un dinar familiar, d’aquells de sobretaula interminable, i demà voler estar tot el dia sol i sense parlar amb ningú. La millor manera de saber com el podem ajudar a cada moment és preguntar-li-ho.
7. Proposem-li canvis en l’activitat sexual
Una de les conseqüències del tractament quirúrgic és la disfunció erèctil o impotència. Aquesta no es produeix sempre, ni amb la mateixa intensitat, ni amb la mateixa durada. Però afecta notablement la imatge que l’home amb càncer de pròstata té de si mateix. També afecta la manera com creu que la seva dona el veu i, sovint, ho manté en silenci davant dels seus amics, dificultant així la recerca d’una solució.
En aquest punt sempre recordo que la sexualitat és un aspecte important a la qualitat de vida i que, si es vol, es pot buscar la manera d’arreglar-ho. De vegades cal recordar això per la idea, estesa, que “ara la prioritat és curar-me; el sexe és el de menys“. No hi ha cap motiu per renunciar al sexe si no es vol. Ni l’edat, ni una malaltia, ni un tractament.
Algunes solucions són medicaments o bombes de buit, que incrementen la presència de sang al penis pròpia de l’erecció. Però també es pot optar per canviar els hàbits sexuals. Per exemple, fent que l’erecció deixi de ser un objectiu. Estem tant acostumats a marcar-nos l’erecció i la penetració com a fita que, quan aquestes no funcionen, quedem molt limitats. Però l’activitat sexual es pot obrir a pràctiques per les quals no son necessàries ni l’erecció ni la penetració: petons, carícies, tocaments, jocs sexuals, etc. Cal un cert temps i molta comprensió i comunicació en parella per fer aquest canvi. I capacitat per sortir dels costums i dels prejudicis. Un/a professional de la sexologia hi pot ajudar.
8. Ajudem-lo a gestionar la incontinència urinària
L’home amb càncer de pròstata també pot tenir incontinència urinària arran de la cirurgia. La medicació ho pot arreglar parcialment, o es pot resoldre amb una urostomia: Un orifici al ventre connectat als ronyons a través d’un tub, que recull l’orina i la diposita a una bossa exterior. La bossa no es nota quan l’home porta roba, i només ha de tenir la precaució de buidar-la. També cal mantenir l’estoma (l’orifici) net.
Però si la funció urinària està preservada, la incontinència implica la necessitat d’anar al lavabo sovint. Per tant és possible que s’hagin de canviar hàbits, adaptar rutes en els desplaçaments per trobar lavabos, etc. Alguns homes tendeixen a quedar-se a casa, restringint així les seves activitats. Sense deixar d’entendre la situació, és important que l’animem a fer una vida el més normal possible. Pot ser útil llegir l’article Viure amb una colostomia.
9. Mantinguem la discreció
Com diem, vivim en una cultura que dificulta als homes expressar els seus sentiments, demanar ajuda, i reconèixer que es tenen dificultats derivades d’una malaltia o un tractament. Sobretot quan aquestes dificultats afecten la funció sexual. Per tant és important respectar el seu dret a no explicar segons què.
Encara que hi ha persones que mostren una curiositat morbosa, procurem no donar detalls sobre l’home amb càncer de pròstata als altres, encara que siguin coneguts.
10. Ajudem-nos a nosaltres mateixos/es
Cuidar una persona amb càncer és una tasca difícil. Ens hem de cuidar a nosaltres mateixos/es i limitar l’impacte que això té sobre la nostra qualitat de vida. Mirem de tenir oportunitats per sortir d’aquesta rutina: quedar amb amics/gues, fer unes vacances, etc. I demanar ajuda professional quan convingui. Si estem bé nosaltres, els ajudem a estar bé a ells.
També és important destacar que alguns homes reaccionen amb agressivitat davant del càncer o els efectes del tractament. Els canvis en l’autoimatge i la pèrdua de funcions corporals, en un entorn social que exigeix fortalesa a l’home, el poden portar a aquestes conductes.
Recordem-li, si cal, que la violència és inadmissible en tots els casos. Que serem al seu costat sempre i quan ens tracti bé. I que es pot demanar ajuda, també, per a aquesta problemàtica.
Aquest article té 0 comentaris