7 mites falsos sobre el càncer

Els mites falsos sobre el càncer

Quan una cosa ens fa por, o en tenim poca informació, apareixen preguntes. I quan no en tenim la resposta, la busquem on sigui per omplir el buit, perquè no ens agrada la incertesa. Però aquestes respostes no tenen perquè ser certes. Això passa en moltes situacions, i pot comportar el naixement (i manteniment) de mites falsos. El càncer no se n’escapa.

1. “El càncer no es cura”

La cura del càncer no és un tema de “sí” o “no”. L’afirmació que més s’ajusta al que sabem actualment és que algunes persones amb alguns tipus de càncer es poden curar. Que una persona es curi depèn de molts factors: Del tipus de càncer que té, del moment en que es detecta, de com rep el tractament, etc. Al nostre entorn, entre un 55% i un 60% de les persones amb càncer es curen.

El que cal tenir en compte és que la cura del càncer és un concepte estadístic: Per a un tipus de càncer concret en un estadi particular es pot establir quin percentatge de persones es curaran, però això no prediu si un pacient determinat es curarà.

2. “El càncer es contagia”

Les malalties contagioses (o transmissibles) són aquelles provocades per virus o bacteris. L’origen de càncer és una alteració del cicle vital de les cèl·lules; no intervenen virus en la seva extensió. Una altra cosa és que rebre un virus pugui facilitar que, anys després, es desenvolupi un tumor, com per exemple amb el papilomavirus humà i el càncer de cèrvix. Però podem ser al costat d’una persona amb càncer sense preocupar-nos del contagi.

3. “Hi ha remeis naturals que curen el càncer”

Els remeis “naturals”, tal com ens els ofereix la terra, no tenen les propietats necessàries per intervenir beneficiosament en el càncer. En altres paraules, no tenen un principi actiu en la dosi adequada per a totes les persones. Fins i tot alguns d’aquests remeis alternatius poden interferir amb el tractament: És important consultar sempre amb el metge què podem prendre, encara que sembli que és beneficiós, o que “de mal no en farà cap” pel fet de ser un producte natural.

Això no vol dir que aquests remeis no serveixin. Alguns d’ells poden pal·liar determinats efectes secundaris del tractament, però no tenen poder curatiu. A més a més el càncer no és una sola malaltia, sinó més de 200. Caldria trobar un remei per cada una d’elles i comprovar-ne l’eficàcia amb assajos clínics abans d’afirmar que el curen.

4. “El millor tractament contra el càncer és als Estats Units”

Segons aquest mapa de l’Organització Mundial de la Salut, el sistema sanitari de l’estat espanyol ocupa el número 7 al rànquing mundial; Estats Units és al número 37. Tenim un sistema sanitari de primera categoria, amb accés als millors tractaments i amb professionals de referència mundial. A més a més és un sistema sanitari finançat amb pressupostos públics: un patrimoni nostre, que cal cuidar i defensar. El que sí que pot passar és que a Estats Units o a algun altre país hi hagi un/a oncòleg especialista en alguna forma de càncer molt concreta: en aquest cas sí que es pot plantejar aquesta afirmació.

5. “Les farmacèutiques no volen que es curi el càncer”

Un altre dels mites falsos que convé desmentir. D’entrada el càncer no es pot agafar com si fos una única malaltia, perquè en realitat en són més de 200 i cada una necessita la seva pròpia cura.

Però encara que es trobés una solució única, tinguem en compte que és una de les malalties més freqüents al món. Si un laboratori farmacèutic aconseguís un producte per a prevenir totalment el càncer en podria vendre milions d’unitats cada dia, indefinidament i al preu que volgués. En altres paraules, les farmacèutiques farien més diners comercialitzant-lo que no pas amagant-lo. Amb aquesta premissa no té massa sentit pensar que hi hagi voluntat d’impedir la cura del càncer.

6. “El mòbil i el microones provoquen càncer”

Avui per avui encara no hi ha cap evidència científica sòlida que hagi relacionat l’ús del telèfon mòbil o del microones amb un augment del risc de tenir càncer. De tota manera es continuen fent estudis constantment, tal com se’n fan per identificar altres possibles agents cancerígens.

Passa el mateix amb altres objectes que s’han relacionat, com a mites falsos, amb el càncer: els sostenidors, els desodorants o els aliments transgènics.

7. “El càncer només afecta els països rics”

Aquest mite va néixer a partir de la relació entre l’edat avançada i el càncer: és als països rics on l’esperança de vida és més alta, i és cert que el càncer és més freqüent a partir dels 50 anys. Però aquesta malaltia és present a tot arreu, perquè alguns dels seus factors de risc estan molt estesos al món: la contaminació, el tabac, l’exposició al sol sense protecció, etc.

Bonus. “Els taurons no tenen càncer”

Qualsevol ser viu format per cèl·lules que es divideixen pot tenir càncer. Això inclou tots els animals excepte els unicel·lulars (protozous, amebes, etc). Quan es va començar a vendre cartílag de tauró com a fals remei contra el càncer es va estendre la idea que la seva eficàcia es devia al fet que aquests animals no poden tenir la malaltia. Però sí que poden. Ho demostra aquesta foto de la dreta, on es veu un tauró blanc amb un tumor a la mandíbula inferior.

Hi ha identificades centenars d’espècies de tauró i s’han trobat tumors en, almenys, 23 d’elles. També s’ha atribuit per error una protecció total davant del càncer a animals com els elefants o algunes espècies de rates. En realitat el que passa és que en tenen amb molt poca freqüència perquè estan exposats a pocs factors de risc i tenen més gens actius -comparats amb els humans, que també en tenim- amb capacitat d’evitar que una cèl·lula mutada es reprodueixi.

Aquesta pàgina recull alguns d’aquests mites falsos, i d’altres que no he inclòs a aquest article.

---

Se t’acut algun altre dels mites falsos, o hi ha algun producte que no sàpigues segur si provoca càncer? Escriu un comentari. Buscaré estudis científics que avalin o descartin la relació amb la malaltia.