El càncer és molt present a les nostres vides. Pràcticament tothom coneix o ha conegut algú amb la malaltia. No obstant, de vegades no trobem les paraules per explicar en què consisteix. Això passa a l’hora de parlar-ne amb els nens, o d’explicar a la població general algun aspecte del càncer sense recórrer a l’argot científic. En aquest article ofereixo 5 metàfores per explicar el càncer, que he utilitzat, o que m’han explicat companys/es de professió.
Utilitat de les metàfores per explicar el càncer
Anteriorment hem explicat com parlar del càncer amb els fills, perquè si algun membre de la seva família té la malaltia és convenient que ho sàpiguen. Però si és una cosa de la qual costa parlar fins i tot entre els adults, com s’ha de fer amb els nens? O com s’explica un avenç mèdic amb un llenguatge que pugui entendre qui no està avesat a l’argot científic?
Utilitzar metàfores per explicar el càncer permet seleccionar un àmbit que la persona coneix bé. Ja sigui el futbol, una pel·lícula, etc. Les persones tenim una capacitat d’abstracció que ens permet obtenir el significat d’una cosa a partir d’una altra amb la qual s’estableixen connexions.
Per aquest article he seleccionat 5 metàfores per explicar el càncer. Algunes d’elles les he utilitzat amb familiars de pacients; altres me les han explicat companys/es de professió. Són variades, per situacions diferents i per persones diferents. Les podem utilitzar sempre que preveiem que ajudaran a entendre allò que volem explicar.
1. La Guerra de les Galàxies
Aquesta metàfora la vaig utilitzar amb un nen de 8 anys, el pare del qual tenia càncer de pulmó. Per ser exactes, la vaig recomanar als seus pares. Explicar que el pare té càncer no ho ha de fer ni el metge, ni el psicòleg, ni cap desconegut. És tasca d’un familiar, o d’algú que tingui la confiança del nen.
Els pares d’aquest noi estaven preocupats perquè no sabien com explicar-li el diagnòstic. Buscant temes per una metàfora em van dir que era fan de la saga de La Guerra de les Galàxies.
Quasi tothom en coneix el fil argumental: Hi ha una unió galàctica coneguda com La República, amb la pau mantinguda gràcies a un senat i als cavallers Jedi. Però la Confederació de Sistemes Independents i la secta dels Sith volen dominar la galàxia. Entre aquests hi ha “els dolents”: Darth Vader i Palpatine. Per això prenen el poder i converteixen la República en un Imperi. Un grup de rebels volen restablir la pau i l’ordre, i són tant forts que l’única manera d’aturar-los és construint l’estrella de la mort per acabar amb la rebel·lió. Els rebels són els coneguts personatges de Luke Skywalker, Han Solo, la Princesa Leia, etc.
La metàfora consisteix en comparar la República galàctica amb el cos humà i els colpistes que volen prendre el poder amb el càncer. L’estrella de la mort vé a ser el tumor -el nen amb qui utilitzàvem aquesta metàfora ja sabia que la trama acaba bé-. Per això la rebel·lió és el tractament que intenta restablir l’ordre contra el càncer. La nau anomenada “Falcó Mil·lenari” és la quimioteràpia.
Encara que utilitzar la guerra com una de les metàfores per explicar el càncer no és vàlid per tothom, en aquest cas va anar molt bé gràcies a l’afició del noi per les pel·lícules de La Guerra de les Galàxies.
2. La policia
Un dels tractaments que s’apunta com a líder en el tractament del càncer en el futur és la immunoteràpia. La immunoteràpia consisteix en estimular el propi sistema immunitari per atacar el càncer. La idea que hi ha al darrere és que el sistema immunitari ha fallat en la seva tasca de vigilància, de manera que el càncer s’ha escapat del seu control i ha començat a créixer. La immunoteràpia estimula les defenses per combatre el tumor.
El sistema immunitari és un conjunt d’estructures i funcions molt complex. Es pot explicar utilitzant la metàfora de la policia: un conjunt de vigilants que viatgen per tot el cos i quan troben algú que no coneixen li demanen els papers. Com que veuen que pot causar malalties o infeccions, li fan una fitxa per recordar-lo pel futur i el fan fora. Això és el que fan amb virus, bacteris, etc.
Però de vegades alguns virus, o les cèl·lules tumorals es disfressen i els vigilants immunitaris no els identifiquen. Per això els deixen marxar i és quan els tumors poden créixer. La immunoteràpia és com una policia de reforç, especialitzada en aixecar disfresses. Per això identifica les cèl·lules tumorals com a tals i n’impedeix la divisió.
3. La Champions League
D’entre les metàfores per explicar el càncer aquesta va molt bé per als amants del futbol. La Champions League és un torneig d’àmbit europeu, on juguen els millors equips de cada país eliminant-se entre ells fins que només queda un guanyador. A qui li agradi el futbol tindrà un equip preferit. O almenys, quan juguin dos equips qualssevol es decantarà per un o per l’altre.
El sentit de la metàfora és que la Champions es juga al llarg de 9 mesos, fent partits cada setmana amb intervals de descans. En aquest aspecte s’assembla a alguns tractaments del càncer. L’esforç és constant, perquè el cansament s’acumula, i el resultat cada cop és més decisiu. Cadascuna de les parts -els equips de futbol, com el tumor i el pacient- fan jugar les seves estratègies per guanyar la partida.
Cada sessió de quimioterapia o de radioteràpia es pot comparar amb un partit. A més a més el pacient té al seu costat un equip tècnic (el personal sanitari), una afició (la família i els amics) i un entrenament (les sessions de tractaments prèvies). I es fa un seguiment constant dels resultats.
4. Hem fet el cim
El tractament del càncer es pot comparar amb pujar una muntanya. Sabem quin dia comença i es planifica amb antelació. I ho pot fer una persona sola o acompanyada. Implica escollir el camí, agafar el ritme i anar avançant. El cansament s’acumula i a estones cal parar per descansar. Es necessita un esforç sostingut. Algunes persones volen marcar la ruta i altres es deixen portar.
Quan es puja una muntanya -o quan es fa tractament pel càncer- és més senzill si es fa amb companyia. Perquè mentre es puja es pot comentar el paisatge. I el pacient i els familiars es poden ajudar entre ells quan fa falta. Fins i tot podem trobar altres persones que fan la pujada pel seu compte. També pot haver-hi un guia per fer trajecte, encara que no tothom el necessita.
Al final de tractament hi ha el cim. Hi ha silenci, es veu tot l’esforç que ha quedat enrere, i es troben testimonis de persones que hi han arribat abans. Havent descansat i contemplat el paisatge és moment de tornar a la normalitat. El paisatge és el canvi d’identitat que tenen moltes persones arran de la malaltia, i que té aspectes positius i aspectes negatius. L’ascens pot ser una autèntica experiència d’aprenentatge. La baixada (tornada a la normalitat) és més fàcil que la pujada, però igualment s’ha de fer vigilant de no caure. Sense presses.
5. La xocolatina
Aquesta és una de les metàfores per explicar el càncer que agafo en préstec d’una companya de professió. Les circumstàncies en les quals se li va acudir eren delicades, però se’n va sortir. Es tractava d’explicar a una nena de 6 anys que el seu pare havia mort i que seria incinerat. Ja es poden imaginar on és la dificultat: a part que el concepte que pugui tenir de la mort una nena de 6 anys és molt immadur, els nens saben que el foc crema i fa mal. Costaria molt explicar-li que el seu pare seria cremat sense que ho veiés com una cosa horrorosa.
Amb l’assessorament de la psicooncòloga la mare va comprar una xocolatina. La va desembolicar i se la va posar a la mà. La xocolata es va anar desfent fins a quedar totalment fosa. Aleshores li va explicar a la nena que el pare era com la xocolatina. Que el posarien a un lloc on hi havia escalfor -una paraula més agradable que cremar– i que s’aniria desfent a poc a poc, sense que li fés mal.
Un avantatge afegit d’aquesta metàfora és que la nena relacionava la xocolata amb la dolçor. Per tant li va ser més fàcil acceptar-ho.
Se li acudeixen més metàfores per explicar el càncer? Si ho vol les pot explicar deixant un comentari. Moltes gràcies per llegir i compartir aquest article!
Aquest article té 2 comentaris
Deixa un comentari
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
La que més m’ha agradat és la d’EL CIM.
També es podria comparar al cansament que experimenta un nen/a quan fa cursets de natació. Tot el seu cos s’ha d’acostumar al sobre-esforç, però després, sempre més podrà gaudir del que representa saber nedar, una activitat que farà ja sense cap esforç extra.
I tant! Podrà aprofitar el que ha après per al futur. I per diversos camps de la vida.
Moltes gràcies pel comentari!