Amb aquest, el blog de Psicologia en Càncer arriba als 100 articles. Permeteu-me que avui parli una mica de mi mateix: És un bon moment per repassar les entrades més destacades, explicar algunes curiositats i, evidentment, agrair-vos a tots/es la confiança que dipositeu en aquest blog per a resoldre els vostres dubtes sobre el càncer i la psicooncologia.
El blog de Psicologia en Càncer
El primer article del blog de Psicologia en Càncer és del 30 d’abril de 2013, i parla de l’ús d’internet per a buscar informació sobre la salut. A partir del febrer de 2016 en va anar sortint un cada setmana, un ritme que vaig haver de frenar la primavera de 2017 per un augment notable de les visites a persones amb càncer i familiars (que, evidentment, tenen prioritat).
I és que fer un article porta, de mitjana, 4 hores de feina: la documentació, la redacció, l’edició, la inclusió d’imatges i enllaços, la traducció (tots els articles estan doblats en català i castellà) i la difusió a les xarxes socials. Tot plegat per mirar d’explicar, encara que sigui parcialment, com resoldre un problema que té una persona amb càncer, o que té un familiar amb aquesta malaltia.
A més a més, els articles estan “vius”: els reviso constantment, hi afegeixo continguts i els re-escric quan hi ha nova informació. Sempre intentant que siguin útils a l’hora de resoldre dubtes, i que es puguin trobar fàcilment a internet. També intento que la lectura sigui fàcil per a tothom. Els continguts mèdics també estan avalats per professionals de l’oncologia.
L’article més llegit
L’article més llegit del blog de Psicologia en Càncer és “8 llibres que parlen del càncer“. Entre el dia en que es va publicar (30 de juny de 2016) i el 15 de gener de 2018 l’han llegit 7.568 vegades. Això demostra com els usuaris i usuàries del web es basen en la xarxa per a buscar informació sobre la malaltia i el seu maneig des del punt de vista mèdic, psicològic i social.
L’article més treballat
A finals de març de 2017 va aparèixer als mitjans una notícia amb aquest titular: “2 de cada 3 càncers es produeixen per mala sort“. Això contradeia de manera important molts estudis anteriors, i tirava per terra una de les tasques que fem -i que seguirem fent- des de la psicooncologia: explicar que el càncer es pot prevenir, en part i amb matisos, a partir de l’estil de vida. Per tant valia la pena analitzar què hi havia darrere d’aquest titular.
La notícia sortia d’un estudi que atribuïa a l’atzar 2 de cada 3 mutacions genètiques que, potencialment, poden acabar donant lloc a un càncer (i no 2 de cada 3 càncers). Però obviava que l’ambient és sovint el que facilita aquestes mutacions: les mutacions són més probables en una persona que fuma, que beu alcohol, que manté una dieta amb abundància de greixos animals, que no utilitza protector solar, etc.
Què havia passat? L’estudi, a nivell metodològic, estava molt ben fet. Però els seus autors n’havien explicat les conclusions de manera confosa. Després els mitjans de comunicació, reblant el clau, havien interpretat malament aquestes conclusions. És el que vaig intentar explicar amb aquest article. La lectura de l’estudi original i de les referències va fer que, en total, dediqués 9 hores a preparar-lo.
L’article més polèmic
Les pseudoteràpies són pràctiques mèdiques o psicològiques que es duen a terme amb la intenció de curar una persona amb càncer però sense haver demostrat la seva eficàcia. Per exemple, el reiki, l’homeopatia o la biodescodificació. Algunes d’aquestes pseudoteràpies són molt populars i tenen molts seguidors. Però quan substitueixen un tractament oncològic convencional, poden fer empitjorar l’estat de salut del pacient. Fins i tot poden fer que el pacient mori.
El 12 de gener de 2017 vaig dedicar un article a les pseudoteràpies en càncer. Vaig intentar deixar molt clar que aquestes pràctiques no són dolentes per si mateixes, però suposen un risc quan substitueixen un tractament provadament eficaç, i són una estafa quan fan que un pacient es gasti milers d’euros en una cosa que no funcionarà. Doncs vaig rebre algunes crítiques constructives (que agraeixo), algunes crítiques destructives (que no agraeixo) i, fins i tot, algun insult.
L’article més comentat
L’entrada “Cancerofòbia” és la que té més comentaris al blog de Psicologia en Càncer: 14 (incloent les meves respostes). La por d’algunes persones de tenir càncer a partir d’un símptoma o un signe al seu cos les pot portar a anar al metge més sovint, o a buscar informació a internet. Fins i tot algunes persones es plantegen canviar de feina. La fòbia de vegades es barreja amb l’obsessió, encara que en certa manera són fenòmens contraris. Una persona amb fòbia intenta evitar pensar-hi (perquè pensar-hi li produeix ansietat), mentre que una persona amb obsessió hi pensa constantment.
Sempre responc els comentaris al blog (d’aquest article o de qualsevol altre), intentant resoldre el dubte o la preocupació. Sense oblidar que és un espai públic (cal preservar la privacitat), i que les situacions personals poden requerir una anàlisi més a fons del que permet un comentari.
Moltes gràcies, lector/a!
Moltes de les persones que arriben al blog de Psicologia en Càncer estan esperant un diagnòstic, o un resultat, o estan en tractament. O bé tenen un familiar amb la malaltia. I ho estan passant malament. Per això és una prioritat per a mi oferir-los la informació que necessiten tal com la necessiten. També hi ha professionals sanitaris que treballen amb pacients oncològics, i que necessiten respostes per a continuar fent la seva feina tan bé com poden. I, a més a més, que els seus companys de treball no sàpiguen que tenen aquesta necessitat.
Per tant, moltes gràcies per la vostra confiança! I no oblideu que us podeu posar en contacte amb mi, públicament o en privat, per demanar-me que escrigui algun article sobre un tema concret.
Comments (0)