10 pel·lícules que parlen del càncer

10 pel·lícules que parlen del càncer

El cine ha retratat el càncer en moltes ocasions, contribuint a fer que aquesta malaltia deixés de ser un tabú i mostrant totes les seves facetes: el patiment, l’esperança, l’impacte a la família, l’atenció sanitària, la mort… Repassem 10 pel·lícules que parlen les càncer, explicant històries al voltant de les persones que tenen aquesta malaltia.

1. La casa de la meva vida (Irwin Winkler, 2001)

George Monroe (Kevin Kline), un arquitecte divorciat, descobreix que té un càncer pel qual no hi ha cura i vol dedicar l’estiu a enderrocar una vella cabanya i construir una casa on pugui viure el seu fill Sam (Hayden Christensen). Sam està totalment desconnectat del seu pare i consumeix drogues per evadir-se. Representa el model d’adolescent que viu en l’abundància de béns materials però sense perspectives de futur. Contruir la casa junts és l’excusa perfecte de George per refer la relació entre pare i fill, ajudar en Sam a marcar-se uns objetius i assolir-los, recuperar la relació amb la seva ex-dona per tornar a unir la seva família i donar un sentit als últims mesos de la seva vida.

2. Patch Adams (Tom Shadyac, 1998)

Hunter “Patch” Adams (Robin Williams) és un estudiant de Medicina a qui no agrada el model assistencial imperant, basat en mantenir la distància entre metge i pacient per, segons els experts, conservar l’objectivitat. Hunter introdueix la proximitat, la calidesa i l’humor al seu tracte amb els malalts, alguns dels quals, nens, amb l’esperança que es converteixin en complementaris al tractament tradicional. Haurà de superar els problemes que tot això provocarà quan alguns dels seus professors el considerin un rebel. És una de els pel·lícules més tendres de la prolífica carrera de Robin Williams.

3. Wit (Mike Nichols, 2001)

Una professora de literatura, anomenada Vivian Bearing (Emma Thompson) és diagnosticada de càncer d’ovari, i explica detalldament i en primera persona el procés pel qual ha de passar en el seu tractament. El fet de ser tractada de manera impersonal, com si els metges estiguéssin tractant una malaltia enlloc de tractar una persona, l’obligarà a reavaluar la seva vida i esbrinar fins a quin punt ella és la protagonista de la seva història o només n’és una espectadora. Una de las pel·lícules que tracta amb més crueltat l’experiència de passar per la malaltia oncològica i que ens ajuda a veure la importància de que el sistema sanitari giri al voltant del pacient i no al voltant del professional.

4. El doctor (Randa Haines, 1991)

Jack McKee (William Hurt) és un reputat metge que tracta els seus pacients només epr la seva malaltia, sense considerar el patiment psicològic que aquesta porta associat. Creu que no cal ser amable amb els pacients perquè no ajudarà a que es curin. Fins que és diagnosticat de càncer a la gola i pren la perspectiva del pacient: veu com rep el tracte que ha estat dispensant als seus malalts. Aquest canvi l’ajuda a adonar-se que la medicina va més enllà de dispensar medicaments i que el tracte humà contribueix al benestar d’aquells que pateixen una malaltia.

5. La força de la tendresa (James L. Brooks, 1983)

Aurora (Shirley McLane) i Emma (Debra Winger) són mare i filla amb visions diametralment oposades de la vida. La seva relació és de necessitar-se i no suportar-se, així que Emma decideix casar-se molt jove i precipitadament per fugir de la seva llar i tenir via pròpia. Quan li diagnostiquen un càncer de mama haurà de madurar en poc temps i es preocuparà per què passarà amb els seus tres fills quan ella ja no hi sigui. Un clàssic del cinema i una de les primeres pel·lícules que va tenir èxit apropant-se al tema del càncer des del costat més humà. Va aparèixer en un moment en què el càncer de mama es veia socialment com una sentència de mort. A més a més va ser premiada amb 5 premis Oscar i 4 Globus d’Or.

6. Novembre dolç (Pat O’Connor, 2001)

Nelson Moss (Keanu Reeves) és un publicista d’èxit que ha eliminat les relacions socials de la seva vida per centrar-se exclusivament en el treball. Un dia coneix a Sara Deever (Charlize Theron) en circumstàncies inesperades. Sembla que la seva relació comença amb mal peu, però aviat inicien un romanç en què Nelson explica molts detalls de la seva vida, però Sara parla molt poc sobre ella. Quan Nelson li demana matrimoni Sara decideix que és moment d’anar-se’n. Nelson descobreix que ella té càncer, cosa que l’ajudarà a entendre la seva estranya relació i el motiu que tenia Sara per apropar-se a ell.

7. La meva vida sense mi (Isabel Coixet, 2003)

Ann (Sarah Polley) és una dona de 23 anys amb una vida molt complicada: té el pare a la presó, una feina que no li agrada i un marit a l’atur, amb qui viu al costat dels seus dos fills en una caravana al jardí de la casa de la seva mare. Quan Ann descobreix que té càncer elabora una llista amb les coses que vol fer abans de morir i, paradoxalment, comença a viure l’etapa de més llibertat de la seva vida. És un exemple de com el càncer, en ocasions, pot convertir-se en una experiència d’aprenentatge per canviar prioritats i posar en marxa un nou estil de vida. Com sempre fa en les seves pel·lícules,Isabel Coixet mostra el costat més humà dels seus personatges.

8. Phenomenon (Jon Turteltaub, 1996)

George Malley (John Travolta), un afable pagès d’un poble de l’interior dels Estats Units, té l’estranya visió d’una llum del cel que va cap a ell la nit del seu aniversari. A partir de llavors experimenta propietats sobrehumanes com telequinesi (la capacitat de moure objectes amb la ment), una memòria prodigiosa, comunicació extra-sensorial o la possibilitat de llegir llibres en qüestió de minuts. Descobreix que té un tumor al cervell, que li ha fet desenvolupar aquestes possibilitats. Però també veu com la por que causa al seu voltant fa que alguns dels seus amics s’allunyin d’ell.

9. Queda’t al meu costat (Chris Columbus, 1998)

Jackie (Susan Sarandon) i Luke (Ed Harris) estan divorciats i tenen dos fills: l’Anna i el Ben. Luke s’ha ajuntat amb Isabel (Julia Roberts), però la relació d’Isabel amb els seus fillastres no és bona, tot i els esforços que ella fa. La mare dels nens tendeix a empitjorar encara més aquesta relació, per por de veure’s substituïda com a mare per Isabel. Les relacions canviaran quan Jackie descobreix que té càncer i no vol que els seus fills es quedin sense una dona que els faci de mare. La pel·lícula es va fer famosa per l’escena familiar de Jackie, Anna i Ben ballant a casa al ritme del tema “Ain’t no mountain high enough“.

10. Camino (Javier Fesser, 2008)

Camino (Nerea Camacho) és una nena d’11 anys pertanyent a una família amb una forta moral catòlica. Camino s’enfronta a dos esdeveniments vitals al mateix temps: enamorar-per primera vegada d’un amic seu (Jesús) i ser diagnosticada d’un càncer que l’obligarà a una llarga hospitalització. La història, basada en fets reals, descriu la vivència de la malaltia per part de la nena i la seva família, i la pressió de l’autoritat eclesiàstica sobre aquesta família perquè Camino es converteixi en màrtir. És de gran impacte el paper de la mare (Carme Elias), que es mou entre el dolor per la malaltia de la seva filla i la fe en què els esdeveniments que l’afecten han de transcórrer lliurement perquè són voluntat de Déu.