Aquest article vol ser útil per a les persones que no saben què fer per ajudar una dona amb càncer de mama: marits, esposes, fills, amics… De vegades la malaltia o el patiment dels demés ens paralitza i preferim evitar parlar del tema.

El suport social ha demostrat ser una de les coses més útils quan una dona pateix càncer de pit, tal com ho és amb qui té qualsevol altra malaltia oncològica. No hi ha cap manera de fer que el càncer sigui “fàcil”, però sí que podem alleugerir la seva càrrega.

Quines conseqüències té el càncer de mama

El càncer de mama és una de les situacions més difícils a les quals una dona es pot haver d’enfrontar. 1 de cada 9 dones seran diagnosticades d’aquesta malaltia i, quan es presenta, té diversos efectes:

  • Canvis a l’autoestima i l’autoimatge. El pit és una part fonamental de la feminitat d’una dona. Qualsevol cosa que l’afecti, com una mastectomia, pot deixar tocat el sentiment de la pròpia identitat.
  • Canvis de rutines i d’horaris. El tractament és complex i amb visites a l’hospital molt freqüents. Això trasbalsa les rutines i tota la familia ho nota (sobretot els nens).
  • Preocupacions per la família, la feina, etc.Com ho viuran?“, “Què passarà amb ells si no em curo?
  • Haver d’afrontar les conseqüències del tractament.
  • I un llarg etcètera.

Però hi ha moltes coses que podem fer per ajudar a una dona amb càncer de mama:

1. Endinsa’t a la salut de la dona

Sempre respectant la seva intimitat. L’autoexploració mamària pot ajudar a detectar alguns símptomes del càncer de mama: retracció del mugró, bonys, secrecions, … Pregunta-li a la teva dona si necessita que l’ajudis en alguna cosa (per exemple, recordant-li-ho de tant en tant).

Aquest vídeo explica com fer-se una autoexploració mamària:

2. Acompanya-la a les visites i proves de diagnòstic

La mamografia pot fer certa por pel seu possible resultat, sobretot si és per confirmar una sospita de tumor.  Si es diagnostica un càncer de pit pot necessitar que qui l’acompanya faci algunes preguntes al metge o escolti els seus consells, perquè la dona afectada pot deixar de parar atenció a causa del xoc del diagnòstic.

3. Dóna-li suport en les seves decisions

Sense oblidar que l’oncòleg farà les seves recomanacions és possible que la dona amb càncer de mama pugui escollir entre diverses opcions de tractament (mastectomia, extirpació de l’altra mama com a mesura de precaució, quimioteràpia, radioteràpia, etc). Mostra-li el teu suport a les seves decisions encara que et semblin estranyes, i digues-li que seràs al seu costat decideixi el que decideixi. Encara que donis per segur que ja ho sap.

4. Ajuda-la també durant el tractament

El tractament que segueix una dona amb càncer de mama la pot desgastar molt. Pot tenir efectes secundaris com fatiga, anèmia, caiguda dels cabells, dificultats per menjar, vòmits, … Molts d’aquests símptomes poden no aparèixer mai, o fer-ho alguns dies a la setmana. A més a més tenen tractament. Però quan apareixen convé dedicar-hi atenció.

10 maneres d'ajudar una dona amb càncer de mama - Psicologia en Càncer

Cambieu la distribució de les tasques de la llar, encara que ja estiguin repartides entre els membres de la família. Entrar a la cuina, veure menjar o sentir-ne l’olor, pot ser impossible. Pregunta-li què vol menjar quan es trobi malament. Es recomana fer una dieta el més variada possible, consensuada amb el metge, i que prengui begudes fredes, que passen millor.

Les opciones per dissimular la caiguda dels cabells són moltes: turbants, mocadors, gorres, pròtesis naturals o artificials… que sigui ella qui ho esculli, i que pugui tenir temps per acostumar-se a aquests canvis en la imatge.

5. Normalitza els seus estats d’ànim

Algunes reaccions molt habituals davant d’un càncer són la por, la ràbia, la tristesa i la incertesa. Poden venir i marxar, i es poden barrejar entre ells. Són reaccions totalment normals.

No parlo ni de resignació ni de tolerància. No són termes adequats. Parlo de comprendre que darrere d’aquestes emocions hi ha una persona que pateix perquè està passant per un procés dolorós i difícil. Ofereix-li la possibilitat de parlar-ne, si vol.

6. Pregunta-li com pots ser útil

No saps com ajudar-la? Pregunta-li-ho! En alguns moments l’ajuda per una dona amb càncer de mama pot ser parlar de la malaltia, o d’alguna cosa que hi tingui res a veure, o no parlar: simplement ser al seu costat. O bé anar a comprar una ampolla d’aigua, acompanyar-la al cine, o endur-se els nens o plorar sense que ningú li digui que no plori. O deixar-la sola.

Si et demana que la deixis sola, no és que rebutgi la teva ajuda. És que aquesta és la millor manera en que la pots ajudar en aquest moment. Pot ser que no t’ho demani per no ferir els teus sentiments, però si hi estàs disposat, fes-li-ho saber. Serà beneficiós pels dos.

7. Pregunta-li si vol parlar amb una altra dona amb càncer de mama

Existeixen grups d’ajuda mútua, fundacions contra el càncer, etc. Moltes pacients es beneficien de compartir la seva exierència amb altres persones que travessen una situació semblant.

Fins i tot algunes “amigues de la quimio” (persones amb les quals comparteix sala quan rep la quimioteràpia a l’hospital) segueixen mantenint el contacte després de la malaltia. Altres, en canvi, volen passar pàgina i oblidar-se de tot el que tingui a veure amb el càncer.

8. No li diguis coses només per sentir-te millor amb tu mateix/a

De vegades escolto coses que s’han dit a persones amb càncer com “sort que no m’ha passat a mi, perquè no sabria què fer” o “No ploris; has de ser forta per donar optimisme als altres” o “no et preocupis si et cauen els cabells, després et creixeran més forts“.

S’ha d’anar amb compte amb el que es diu. Davant de situacions difícils és normal que les persones s’enfadin, es desesperin i plorin. Si treiem importància al problema o als sentiments de la persona sembla que estiguem frivolitzant, com si no comprenguéssim com de malament ho passa. No cal mostrar compassió morbosa, sinó tractar tothom amb el respecte que es mereix.

9. Després de curar-se, no tot s’ha acabat

El 90% de dones amb càncer de mama es curen. Però això no vol dir que tot s’hagi acabat. La tornada a la normalitat és lenta, i la por d’una recaiguda encara hi és. Atén les seves necessitats i acompanya-la als controls. Això no treu que pugueu celebrar que el tractament s’ha acabat.

Algunes coses poden haver canviat per sempre. Ens pot costar d’acceptar que la persona no tornarà a ser la que era abans. Això té efectes positius i negatius. Hi ha dones que converteixen la seva malaltia en una experiència d’aprenentatge.

10. Demana ajuda per tu, si la necessites

Els professionals de la psicooncologia no només hi són per ajudar i formar les persones amb càncer, sinó també les que són al seu voltant. Si necessites ajuda per sentir-te millor amb tu mateix/a, parla amb un psicooncòleg. També li anirà bé a ella saber que el teu patiment no et desborda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.